Construir segons els principis de la bioconstrucció

Tot i que de vegades es relaciona únicament amb la construcció de cases de palla o fang, el cert és que la bioconstrucció abasta moltíssim més. De fet, es podria definir en poques paraules com tota aquella arquitectura que s’executa en harmonia amb les persones i amb l’entorn natural.

Amb les persones, en el sentit que hem de viure en una casa sana, lliure de contaminants, amb materials que transpirin i amb un aire interior saludable que es renovi de manera natural.

Amb l’entorn natural perquè avui dia no és possible plantejar una casa que no sigui eficient i sostenible, en el sentit que el conjunt de processos de transformació de matèries primeres naturals i artificials necessaris per dur-la a terme tinguin una petjada ecològica nul·la i que el seu manteniment diari es faci mitjançant fonts renovables d’energia.

Els orígens de la professionalització de la bioconstrucció es remunten a 1977, quan el doctor Anton Scheneider va fundar a Alemanya l’Institut für Baubiologie + Nachhaltigkeit IBN (Institut de Biologia de la Construcció + Sostenibilitat) amb l’objectiu d’estudiar i divulgar la construcció ecològica i saludable.

Nou anys més tard, el 1996, naixia la branca espanyola de l’Institut, que fins avui ha estat liderada per la seva principal promotora, l’arquitecta Petra Jebels.

Després de més de 30 anys d’història, l’Institut de Bioconstrucció és un referent europeu i internacional en matèria de construcció ecològica i saludable i, entre altres funcions, es dedica a formar arquitectes i professionals de la construcció a través d’un rigorós programa d’estudis.

Fa uns anys, l’Institut va establir una sèrie de regles del joc que s’han de complir en qualsevol edifici saludable i sostenible. 25 regles que s’han convertit en la definició dels principis de la bioconstrucció i que, sent sincers, són la recepta més ben guardada del nostre estudi, aquella que intentem millorar amb cada projecte i que tenim penjada a la paret del despatx.

Comencem!

Materials de construcció i insonorització

1- Materials naturals i no adulterats

Un material que no es pot reciclar, reutilitzar o degradar al llarg del seu cicle de vida no hauria de ser considerat apte per a la construcció.

Hauríem, i ho dic en plural per referir-me a tots els responsables implicats en un procés d’obra de construcció, des del promotor fins a l’arquitecte, passant pel constructor i les entitats de control i certificació, d’assumir la responsabilitat de no pensar únicament en el moment present, sinó en 10, 20, 30 o fins i tot 100 anys, quan l’obra es degradi, s’hagin de substituir materials o s’hagi de rehabilitar o fins i tot enderrocar.

Què passa amb les tones i tones de materials de construcció necessaris per a una obra? És possible retornar-los al cicle natural?

2- Materials inodors o d’olor agradable que no emetin substàncies tòxiques

L’olfacte és un sentit que en arquitectura sovint es deixa de banda, però no convé menystenir-lo, ja que funciona de manera molt més inconscient que la vista o el tacte.

L’olor de fusta dels mobles naturals o la de la vegetació d’un pati o jardí pot canviar la percepció d’una estança o d’un habitatge sencer.

D’altra banda, és important tenir en compte la composició dels materials i la seva innocuïtat tant per al medi ambient com per a les persones. La majoria de productes de la construcció convencional conté algun tipus de tòxic, molts dels quals acaben alliberant-se a la llar amb el pas dels anys.

Per exemple, la majoria de productes d’aïllament de llana de roca estan aglomerats amb formaldehid, un component cancerigen que, si fos casa d’algú de nosaltres, no voldríem tenir als murs i que s’ha demostrat que és present a l’aire interior de les cases aïllades amb aquest material.

3- Materials de baixa radioactivitat

Un dels problemes més grans de la radioactivitat és que l’ésser humà no té sensors naturals per detectar-la.

L’emissió de raigs radioactius pot afectar els nostres processos biològics o el creixement de les plantes, entre d’altres. Per aquest motiu, ens hem de preocupar de reduir al mínim la nostra exposició a ambients radioactius.

Els materials de baixa radioactivitat que trobem en l’arquitectura són sobretot el fang, la ceràmica, la fusta i la pedra, que alhora són materials naturals i sostenibles. Però compte! Hi ha alguns tipus de pedra amb certa activitat radioactiva, especialment alguns tipus de marbres.

4- Protecció acústica i antivibratòria orientada a les persones

Per construir segons els principis de la bioconstrucció, també ens haurem de protegir acústicament.

Cal preveure que el so es filtri a través de l’aire, però també a través dels materials. En el primer cas, n’hi haurà prou amb col·locar elements que redueixin la transmissió del so a través de la massa, com una paret.

Tanmateix, en el segon cas, per dissipar les vibracions del so que es transmeten pels materials, haurem d’evitar que un material sigui continu i que les juntes amb altres elements siguin elàstiques. És a dir, col·locarem diferents capes de materials diversos perquè el soroll vibratori no es transmeti de manera directa i perdi força.

Ambient interior

5- Regulació natural de la humitat atmosfèrica interior mitjançant l’ús de materials higroscòpics

Els materials higroscòpics són aquells capaços d’absorbir la humitat del seu entorn gràcies a la seva porositat.

Per això, la humitat del nostre habitatge es regularà de manera natural: aquests materials absorbiran humitat quan n’hi hagi massa a l’ambient, per exemple després de cuinar o dutxar-nos, i l’alliberaran quan l’ambient estigui excessivament sec, per exemple després de diverses hores de calefacció sense ventilació natural.

6- Minimització i dissipació ràpida de la humitat de l’obra nova

La construcció d’una casa implica una gran quantitat d’aigua que provoca un augment considerable de la humitat.

Dissipar tota aquesta aigua acumulada a l’ambient es pot aconseguir a través de la ventilació natural, però aquesta ha de ser efectiva i durant un període de temps considerable, que pot arribar a ser de diverses setmanes o fins i tot mesos.

Cal tenir en compte que antigament, a Alemanya, després de la construcció d’una casa nova podien passar diversos anys fins que els propietaris l’ocupaven, i aquest període estava pensat específicament per permetre l’assecat de l’obra.

7- Proporció equilibrada d’aïllament tèrmic i acumulació de calor

Tot i que avui dia està de moda aïllar molt les cases, ja que sembla la recepta màgica per a l’eficiència energètica, no hem d’oblidar que l’eficiència també s’aconsegueix fent treballar els materials al nostre favor.

En aquest sentit, és important combinar un bon aïllament amb l’acumulació de calor de murs de gran massa i densitat que puguin emmagatzemar la calor del sol i cedir-la al cap d’unes hores.

8- Temperatures òptimes de les superfícies i de l’aire ambient

A tots ens ha passat alguna vegada, ja sigui a casa nostra o a la d’un amic: acostar-nos a la paret i notar que està glaçada.

La casa pot estar calenta gràcies a la calefacció o a la mateixa escalfor de les persones, però si no tenim un bon aïllament dels murs i les parets estan fredes, no només podem patir condensacions i humitats, sinó que, a més, disposem de superfícies radiants de fred que redueixen l’eficiència del sistema de calefacció.

Per descomptat, la temperatura de l’habitatge influirà enormement en el nostre benestar i comoditat. Serà convenient l’ús de materials més aviat càlids o que siguin capaços d’acumular calor del sol o d’un sistema de calefacció radiant.

L’aire ambient s’hauria de trobar a una temperatura d’entre 18 i 22 graus, segons si es tracta d’una zona d’estar, de pas o d’un bany, on la temperatura ha de ser una mica més càlida.

9- Bona qualitat de l’aire ambient gràcies a una renovació natural

La realitat és que, a la majoria d’habitatges d’avui dia, l’aire interior té una qualitat molt inferior a l’exterior, en el sentit que probablement està més carregat de CO₂ i de contaminants del mateix habitatge, com pols, humitats i floridura, i d’altres contaminants procedents de productes o materials de construcció no naturals.

A més, la majoria de calefaccions tendeixen a ressecar l’ambient i reduir la humitat relativa. Una humitat ambiental suficient, al voltant del 50%, és necessària perquè el nostre organisme mantingui les defenses alerta.

10- Calor radiant per a la calefacció

Sabíeu que el radiador clàssic de tota la vida no funciona per radiació, sinó per convecció? La calor que emet per radiació és tan sols de l’ordre del 20 al 30%, ja que el seu funcionament es basa a escalfar-se a una temperatura elevada i generar una convecció d’aire a través dels conductes buits que el conformen.

La calor radiant per excel·lència és el terra o la paret radiant, i es basa en la irradiació de calor a baixa temperatura a través d’una gran superfície. Això no només és més rendible, perquè és menor la temperatura a la qual hem d’escalfar l’aigua, sinó que és més saludable i durador, ja que escalfem l’estança a través de la calor irradiada pels materials, no pel moviment d’aire calent. Això sense comptar que la calor radiant, en funcionar a baixa temperatura, no crema ni aixeca la pols com passa amb els radiadors.

Ni cal esmentar que les calefaccions per aire no només són poc eficients, ja que tan sols escalfen l’aire i no els materials, que és la manera efectiva i duradora d’escalfar un espai, sinó que, a més, mouen la pols i ressequen l’ambient, deixant les nostres mucoses debilitades i el nostre organisme desproveït de defenses.

11- Alteració mínima de l’entorn de radiació natural

Tot i que la radiació és present de manera natural a la Terra, ja sigui per la mateixa emanació dels materials, a través de raigs còsmics o per emanació del sòl en forma de gas radó, la realitat és que avui dia l’ésser humà ha creat una multitud de fonts de radiació artificials.

És important triar una ubicació lliure de fonts naturals i artificials de radiació i limitar la presència de materials o electrodomèstics emissors.

En cas de sospita de presència de gas radó, és possible trobar plànols oficials en línia o fer estudis del terreny si tenim dubtes.

12- Absència de camps electromagnètics i ones de ràdio en expansió

El disseny d’instal·lacions elèctriques biocompatibles, la selecció d’una ubicació de la casa lluny d’antenes de telefonia o línies elèctriques d’alta tensió, optar per internet per cable en lloc de WIFI, prescindir del telèfon sense fil o bé optar per un que només emeti en cas de trucades actives, prescindir del microones o dels sistemes de vitroceràmica per inducció que generen intensos camps magnètics al voltant del recipient són algunes de les estratègies bàsiques per reduir la presència de camps electromagnètics a casa.

Totes aquestes alteracions són especialment rellevants durant la nit, quan el nostre organisme ha de descansar, i és important que ho pugui fer lliure d’alteracions electromagnètiques a l’entorn.

13- Reducció de la presència de fongs, bacteris, pols i al·lèrgens

La presència de microorganismes patògens a l’ambient va molt lligada a la qualitat de l’aire interior.

Per començar, necessitem una bona execució material de l’obra: de res servirà tenir una ventilació excel·lent si apareixen humitats en un mur. És important que el tècnic que dugui a terme el projecte supervisi l’execució dels detalls constructius durant l’obra i que aquests s’hagin concebut per evitar condensacions i humitats.

A més, de nou és important recordar la importància de la ventilació natural i l’assolellament directe de les estances, ja que els raigs de sol tenen efectes bactericides.

Medi ambient, energia i aigua

La primera norma de l’eficiència energètica és la reducció del consum; a partir d’aquí, el consum restant es genera mitjançant fonts renovables.

15- Materials de construcció procedents, preferiblement, de la regió i que no afavoreixin l’explotació abusiva de matèries primeres

Els materials de proximitat ens permeten l’estalvi en transport i la integració social, econòmica i mediambiental de la nostra zona. Caldrà vetllar, no obstant això, que l’extracció d’aquests materials es produeixi de manera controlada i adequada al medi al qual pertanyen.

16- Prevenció de problemes per al medi ambient

Hi ha desenes d’accions per prevenir problemes mediambientals. Per exemple, reduir el consum d’aigua, utilitzar materials reciclables o reduir el consum de combustibles fòssils. Amb això reduirem la contaminació atmosfèrica i la producció de residus.

La nostra casa s’hauria d’integrar en l’entorn, aprofitant els recursos de què es disposa i fent-ne un ús respectuós.

17- Qualitat òptima possible de l’aigua potable

L’aigua és font de vida, i la que proporciona casa nostra a través de la recollida de pluja, de l’extracció d’un pou o fins i tot directament obtinguda de la xarxa pública hauria de trobar-se en condicions excel·lents, ja que d’això depèn la salut de la nostra família.

És recomanable fer un estudi periòdic de l’aigua que bevem i prendre mesures si cal un filtratge addicional de possibles partícules nocives.

Interiorisme

18- Respecte de dimensions, proporcions i formes harmonioses

El disseny i la distribució d’una casa responen a unes necessitats subjectives establertes pel client en cada projecte. Per aquest motiu, el dimensionament adequat dels espais d’acord amb aquestes necessitats, així com una distribució en planta adequada que sigui còmoda, pràctica i coherent, i una morfologia arquitectònica integrada en l’entorn i de formes harmòniques, són alguns dels principals factors de disseny d’una casa que determinaran en part el nostre benestar.

19- Condicions naturals de llum, il·luminació i color

D’altra banda, la llum i el color seran igualment importants a l’hora de construir segons els principis de la bioconstrucció.

L’ésser humà està acostumat a la llum canviant del dia, cosa que també produeix petits canvis en els colors. Per això, si tractem la il·luminació de manera que es pugui adaptar a les tasques i ens servim de la llum natural, activarem el nostre organisme en funció de les necessitats de cada moment.

20- Aprofitament dels coneixements de fisiologia i ergonomia en la decoració i l’equipament de l’espai interior

Que la nostra postura sigui correcta en seure en una cadira o que els mobles de cuina no ens obliguin a fer gestos forçats són alguns exemples per evitar el malestar i els dolors innecessaris.

Solar

21- Absència de pertorbacions naturals i artificials al solar

Pel que fa a pertorbacions naturals, podem trobar corrents d’aigua subterrànies o presència de gas radó, entre d’altres.

Pel que fa a pertorbacions artificials, podem trobar, per exemple, presència de línies elèctriques d’alta tensió o antenes de telefonia properes. De vegades, les pertorbacions artificials poden provenir del veí, com pot ser una emissió de WIFI o DECT.

En cas de dubte, sempre és recomanable encarregar un mesurament de bioconstrucció.

22- Habitatges allunyats de fonts d’emissions contaminants i sorolls

Intentarem també allunyar-nos de les emissions contaminants i del soroll, com línies de tren, autovies o fàbriques. Una molèstia contínua pot disminuir la nostra qualitat de vida.

23- Mètode de construcció descentralitzat i flexible en urbanitzacions enjardinades

Més enllà de l’àmbit propi de l’habitatge, a nivell urbà, és important evitar les promocions massificades d’habitatges que es construeixen en cadena sense cap mena d’adaptació a la família que l’ha d’ocupar.

A més, la planificació urbana hauria d’integrar sempre la presència de verd en contacte amb les zones residencials.

24- Habitatge i entorn residencial, molt relacionats amb la natura, dignes i compatibles amb la vida familiar

Per descomptat, la interacció de l’entorn i la natura amb els usuaris de l’habitatge és un dels grans avantatges que té l’entorn residencial dispers.

Construir una casa que no es tanqui sobre si mateixa, sinó que es relacioni amb l’entorn immediat i ens permeti fer-ho compatible amb la vida familiar i laboral és un dels principis de la bioconstrucció.

25- Absència de seqüeles socials negatives

No podem tenir una casa saludable i sostenible si no vivim en un entorn saludable i sostenible, i això no és una qüestió únicament d’habitatge, sinó de comunitat.