Energia
Disseny d’una instal·lació elèctrica biocompatible
Quan es vol seguir els criteris de la bioconstrucció per projectar un habitatge, cal recordar en tot cas que també haurem de tenir en compte el disseny d’una instal·lació elèctrica biocompatible.
Una instal·lació elèctrica biocompatible serà clau a l’habitatge, ja que reduirà de manera important els camps als quals estem exposats.
Hi ha, doncs, un seguit de premisses o recomanacions bàsiques que és important que el nostre arquitecte o enginyer d’instal·lacions conegui durant la fase de projecte.
Per què dissenyar una instal·lació elèctrica biocompatible en una casa?
Avui dia estem exposats a una gran quantitat de radiacions elèctriques i magnètiques que fa tan sols 100 anys no existien. Des de xarxes sense fils de tota mena (WIFI, mòbils o telèfons sense fil) fins a radiacions directes procedents del microones o de les plaques d’inducció, passant per tota mena d’electrodomèstics i aparells elèctrics que generen diferents tipus de radiació elèctrica i magnètica i que no són innòcues per al nostre organisme.
El nostre organisme produeix petits corrents elèctrics en els processos químics o en el traspàs d’informació a través del sistema nerviós. És a dir, el nostre cos també està carregat elèctricament. I és justament això el que fa que les càrregues externes afectin el nostre organisme.
Les càrregues elèctriques i magnètiques de l’entorn interactuen amb la càrrega pròpia del cos i això pot causar mals de cap, ansietat o fins i tot nàusees, depressions i fatiga.
Una instal·lació elèctrica biocompatible procura reduir l’exposició als camps elèctrics o electromagnètics, a més d’eliminar la presència de compostos tòxics que contenen les instal·lacions convencionals, per no alterar els nostres processos biològics.
Com dissenyar una instal·lació elèctrica biocompatible
Una instal·lació elèctrica biocompatible procura limitar les radiacions de baixa freqüència per evitar possibles problemes biològics.
Atès que pocs electricistes s’ocupen que una instal·lació sigui biocompatible, l’ideal és treballar conjuntament amb un expert en bioconstrucció durant el procés de disseny. D’aquesta manera es podrà dirigir el procés d’obra per aconseguir una instal·lació elèctrica biocompatible adequada a la llar.
Vegem en detall els aspectes principals sobre els quals hem d’actuar:
Instal·lar una bona presa de terra
Segurament la presa de terra és un dels elements primordials en qualsevol instal·lació. Es tracta d’un conjunt d’elements conductors que desvia els corrents i tensions erràtiques. És important que sigui de qualitat, perquè d’ella depèn que els corrents elèctrics puguin malmetre els nostres electrodomèstics o fer mal als usuaris.
Sovint es tracta d’unes piquetes que es claven al terreny fins on alliberaran aquesta tensió excedent. També s’hi connecten les canonades d’aigua, gas o aire, o altres elements metàl·lics que poden ser conductors.
Una presa de terra connectada adequadament a cadascun dels nostres aparells elèctrics conduirà els camps elèctrics a terra, limitant-ne la nostra exposició.
Utilitzar una xarxa domèstica adequada
Segons la disposició de la presa de terra, podem distingir dos tipus de xarxes domèstiques: les anomenades xarxes TT i les xarxes TN, amb tres subtipus.
Xarxes TT
La característica principal de les xarxes TT és que el conductor neutre de la instal·lació no està connectat a la presa de terra. Això suposa un avantatge a nivell de bioconstrucció, ja que les instal·lacions sanitàries no tenen contacte directe amb la instal·lació elèctrica. D’aquesta manera, no s’hi poden derivar corrents ni causar camps elèctrics.
A més, aquest tipus de xarxa fa que la contaminació de la xarxa pública no tingui tan fàcil accés a la nostra instal·lació.
Xarxes TN
D’altra banda, a les xarxes TN sempre hi ha algun tipus de pont entre el conductor neutre i la presa de terra. Es poden donar situacions desfavorables en què es produeixin desequilibris potencials a causa d’això.
Però hi ha tres tipus de xarxes TN:
En el primer tipus, anomenat TN-C, el cable neutre i la presa de terra estan sempre en contacte dins de la instal·lació elèctrica. El cablejat de protecció i el neutre van junts fins a l’aparell final. No és una bona solució quan parlem de bioconstrucció.
També existeix la xarxa TN-C-S, en la qual se separen el neutre de la presa de terra a la caixa de protecció i es porten de manera separada fins a l’aparell consumidor. Tampoc no és una bona solució per a una instal·lació elèctrica biocompatible.
Finalment trobem el tipus TN-S. En aquesta, tot i que surten junts, el conductor neutre i el de protecció se separen a l’escomesa i arriben separats als aparells finals.
Aquestes xarxes TN-S, així com les xarxes TT, són les més indicades a l’hora de fer una instal·lació elèctrica biocompatible. La separació entre el cablejat neutre i el de protecció impedeix que es formin camps elèctrics que puguin afectar els usuaris.
Bona disposició del cablejat
La disposició del cablejat que es distribuirà per les estances de l’habitatge també tindrà la seva importància.
El sistema en anell és segurament el més instal·lat per la facilitat que implica. En molts casos consta de més d’un punt d’alimentació, de manera que si un falla, n’hi ha un altre per suplir-lo. Tanmateix, en estar tots els punts connectats en un circuit circular, pot produir camps elèctrics i magnètics addicionals.
Per a una instal·lació elèctrica biocompatible utilitzarem un sistema en estrella. Es tracta d’una disposició en què tot parteix d’un mateix punt d’alimentació. Si es fa malbé alguna part del circuit, assegurem que no afecta la resta d’elements. Però si s’espatlla l’alimentació, no hi ha més opció.
La instal·lació en forma d’estrella redueix la potència de cadascun dels circuits, ja que els recorreguts elèctrics són de menor distància i, en conseqüència, els camps generats són menors.
L’ideal és instal·lar un circuit independent d’il·luminació i preses de corrent a cada habitació. D’aquesta manera, a més, és possible desconnectar una sola estança per descansar.
Utilitzar cables amb blindatge elèctric trenat
Un cable amb blindatge elèctric és un cable al qual s’afegeix una malla metàl·lica o un teixit de filferro al seu voltant. El seu objectiu és reduir els camps elèctrics, de manera que els recobriments acaben connectant-se a la presa de terra per desviar les radiacions.
Però una instal·lació de cables blindats només evitarà els camps elèctrics si tota la instal·lació està ben resolta. És a dir, que els conductes auxiliars estiguin ben connectats i que es resolguin bé les caixes d’empalmes per on passen.
D’altra banda, també és possible utilitzar cable elèctric trenat, que consisteix en un parell de cables aïllats i entrellaçats, la funció del qual també és eliminar els camps magnètics produïts pel corrent altern.
Instal·lar un desconnector de xarxa
Un altre element important en una instal·lació elèctrica biocompatible serà el desconnector de xarxa. La seva funció és, com indica el seu nom, desconnectar el subministrament d’electricitat. N’hi ha de manuals, si els usuaris volen decidir quan activar-lo, o d’automàtics, que s’activen quan no hi ha consum.
Un desconnector de xarxa permet eliminar camps elèctrics innecessaris. Es poden instal·lar a nivell general o per a un sol circuit, com el d’una habitació, per exemple. En aquest cas, si és automàtic, el desconnector s’activarà tan bon punt l’últim element —com una làmpada— s’apagui i deixi de tenir consum.
Cal tenir en compte que els automàtics no funcionaran si hi ha algun tipus d’aparell que demana tensió de manera permanent. És el cas dels televisors en stand by, carregadors, equips estèreo o frigorífics, entre d’altres.
Altres recomanacions per a una instal·lació elèctrica biocompatible
Després de preveure una bona instal·lació elèctrica biocompatible per a una casa, també caldrà viure d’acord amb la bioconstrucció. Això no implica grans canvis en el dia a dia, però sí que hi ha algunes recomanacions que convé tenir en compte.
Zones d’estar i dormitoris lliures de camps
Les zones d’estar i, sobretot, els dormitoris són les estances d’un habitatge on es descansa més. El descans i el son són un dels moments més importants en què l’organisme es recupera i queda especialment exposat.
Per aquests motius convé que les zones de descans quedin lliures de camps, almenys durant les hores de repòs. Convé, per tant, revisar especialment les instal·lacions en aquestes estances i instal·lar desconnectors de xarxa.
També s’ha de tenir en compte que la força de les ones es redueix amb la distància. I convindrà que els aparells que produeixin ones, com els mòbils o ràdios connectades a xarxes sense fils, quedin entre 1 i 3 metres allunyats de nosaltres.
Ús responsable dels aparells domèstics
Finalment, un ús responsable dels aparells domèstics i electrodomèstics també serà important per al funcionament d’una instal·lació elèctrica biocompatible.
Un dels temes importants serà comprovar que els electrodomèstics tinguin cable de terra. Això ajudarà que, si hi ha sobretensions o excessos de corrent, es desviïn fins a la presa de terra de l’habitatge i no produeixin camps elèctrics o altres problemes més greus.
D’altra banda, l’horari i l’ús dels aparells també contribuiran a millorar la instal·lació de l’habitatge. Desendollar-los de l’alimentació o evitar el mode stand by d’alguns aparells pot reduir de manera important tant el consum com els camps elèctrics. En aquesta tasca, el desconnector de xarxa serà de gran ajuda per eliminar el consum a les zones de descans.
Les instal·lacions són un tema que de vegades s’obvia quan parlem de bioconstrucció, però no per això menys important. Un bon descans pot millorar el dia a dia i la salut en general, i per això hem d’evitar camps i radiacions constants durant el dia i la nit.
Una instal·lació elèctrica biocompatible implica una petita inversió a l’hora d’instal·lar-la. Però després el consum es redueix de manera important. Convé una instal·lació que també s’ocupi dels problemes biològics i que eviti els camps de baixa freqüència.
Sempre treballem per aconseguir una casa sana i saludable a Slow Studio. Una casa és un projecte per a tota una vida i creiem que tota llar ha de donar resposta a les necessitats de cada família.