Aquest habitatge demostra com el desenvolupament d’un bon planejament urbanístic que té en compte les condicions i l’orientació solar d’un terreny facilita la implementació d’estratègies bioclimàtiques EN LA FASE de disseny del projecte.

entorn i orientació

Allà on els Pirineus es troben amb el mar, hi ha una comarca històrica el nom de la qual prové de l’antiga colònia grega Emporion.

L’Empordà és un paisatge mediterrani de somni, amb penya-segats escarpats que configuren la nostra tan apreciada Costa Brava.

En aquest entorn extraordinari, tenim el privilegi de construir un habitatge unifamiliar situat en un petit municipi amb un planejament excepcionalment adequat per afavorir el disseny bioclimàtic solar.

I és que algun tècnic municipal espavilat va detectar que el conjunt de parcel·les d’aquest desenvolupament urbà disposava d’una orientació sud al costat longitudinal i va proposar una normativa segons la qual els habitatges s’havien d’annexar al costat nord de la parcel·la, alliberant al màxim l’orientació sud i permetent la màxima captació de llum i calor.

Una cosa que sembla tan lògica i coherent, però que és tan poc habitual en les normatives urbanes, que sovint parteixen d’estàndards que no tenen en compte l’orientació solar.

Així, l’habitatge s’annexa al seu costat nord, cosa que millora la privacitat amb el veí i allibera completament l’orientació sud, aprofitant el desenvolupament longitudinal per adaptar-se al terreny i treure el màxim partit de les zones exteriors.

PLANTEJAMENT DEL PROJECTE

El projecte parteix d’un programa generós concebut com a segona residència per a una família amb infants que volen gaudir del seu temps lliure en companyia de familiars i amics.

Així, necessiten disposar de quatre dormitoris, una sala d’estar àmplia vinculada a la zona de menjador i cuina, i un espai d’emmagatzematge per a motos i bicicletes, a més d’un espai de taller i un altre de teletreball.

Estan enamorats de les vistes dels paisatges empordanesos i disposen d’una parcel·la que limita a l’oest amb una zona verda de prats agrícoles amb vistes excepcionals sobre el massís del Montgrí; per això, tot i necessitar captar sol, és important que la casa s’organitzi per maximitzar les vistes cap a l’orientació oest.

Un altre requeriment de la normativa és la necessitat d’inscriure la cota de la planta baixa dins d’un gàlib, de manera que l’edifici queda enfonsat respecte del carrer. Conseqüentment, mitjançant el disseny de la volumetria de l’habitatge es minimitza el canvi de cota, adaptant-se al màxim a la topografia. La casa es desenvolupa en tres nivells amb un canvi de cota mínim de només quatre esglaons, de manera que s’acaba entenent de forma molt horitzontal.

PROGRAMA

A nivell de programa, distingim dues franges diferenciades en direcció est-oest:

• Una franja de serveis i zona de nit annexa al límit nord de la parcel·la gràcies al gest encertat del planejament.

Per assegurar la il·luminació i la ventilació de la franja nord, annexa al mur veí, es disposen uns patis col·locats estratègicament en el canvi de cota, de manera que cadascuna de les estances tingui relació directa amb l’exterior, assegurant una privacitat absoluta de cadascuna.

• Una segona franja d’activitats diürnes polivalents que acull la privilegiada sala d’estar-menjador-cuina, que disposa d’una doble orientació sud-oest, i una zona de connexió que s’entén com un gran vestíbul i sala polivalent on es pot acollir programa d’estar, joc o grans celebracions amb convidats.

Si es fa la lectura de l’habitatge en el sentit contrari, en direcció nord-sud, ens adonem que el disseny ha permès evitar destinar metres a espais de circulació com passadissos, aprofitant i donant un ús a cada metre quadrat de la casa.

Seguint aquesta lògica, és possible sumar o compartimentar les diferents seqüències d’espais. Per exemple, dividint aquest vestíbul polivalent podem ampliar els dormitoris amb espai privat d’estar, estudi o joc i accés directe a l’exterior. També podem independitzar aquest espai de la zona d’estar, generant dues sales independents que poden acollir convidats o activitats diferents. En cas de deixar-lo obert, disposem d’un gran vestíbul d’estar o d’un espai on fer activitats independents de la sala d’estar però connectades visualment.

ESTRATÈGIA BIOCLIMÀTICA

A nivell bioclimàtic, hi ha una estratègia molt diferenciada entre l’estació freda i la càlida.

A l’estiu, la façana sud s’entén en tot moment com un porxo completament obert, que permet generar una ventilació creuada permanent a través dels patis situats al nord i aconseguir un elevat confort climàtic tant en espais exteriors com interiors, que semblen pràcticament exteriors o espais intermedis.

Per reforçar aquesta idea, es col·loca una pèrgola al llarg de tota la façana sud per protegir de la incidència directa del sol i es prioritza una pavimentació permeable que permeti al mateix subsòl del terreny amortir tèrmicament les variacions de temperatura i contribuir a generar una sensació de frescor gràcies a l’evaporació natural de l’aigua continguda en el substrat vegetal.

A l’hivern, per contra, l’estratègia consisteix a protegir tota la façana amb vidre per captar sol i generar un efecte hivernacle que escalfi tot l’habitatge. Així, la superfície envidrada orientada al sud, que rep incidència solar tot el dia, capta calor i la dissipa cap a l’interior, on s’emmagatzema en materials d’elevada inèrcia, i no permetem que s’escapi mitjançant un elevat aïllament exterior.

Amb tot això, aconseguim un ambient totalment relacionat amb l’exterior però que es manté a una temperatura de confort gràcies a estratègies passives de l’arquitectura.