aquesta casa passiva a l’Ametlla del Vallès parteix de l’encàrrec d’una família amb una filosofia slow, que gaudeix passant temps a casa i apassionada de la música.

Aconseguir habitar amb una qualitat de vida suficient, dins dels límits planetaris, sense esgotar el pressupost de carboni restant, d’una manera justa i equitativa per a tots els habitants del planeta, és l’única manera d’evitar una catàstrofe climàtica.

Aquest hauria de ser l’únic objectiu de l’arquitectura.

I és que la primera premissa de la sostenibilitat és la reducció del consum i això s’aplica també a l’arquitectura. De què serveix construir amb materials naturals de petjada ecològica reduïda si la petjada ecològica per càpita es dispara amb grans promocions d’habitatge en què els m2 per persona són desproporcionats, en què el consum de recursos innecessaris en forma de m2 extra dispara els còmputs d’impacte mediambiental d’un projecte de construcció?

L’inici d’un projecte d’arquitectura hauria de partir d’un qüestionament dels metres quadrats necessaris per viure confortables, saludables i feliços, i amb una consciència social i mediambiental que els recursos que consumirem no poden danyar la salut i el benestar de la resta de persones que habiten aquest planeta, ni ara ni en el futur.

No val plantejar un projecte des de la visió capitalista del planeta en què les emissions de carboni simplement s’envien a l’atmosfera esperant que en el futur algú les assumeixi en forma de costos mediambientals i per a la vida. Cal plantejar els projectes des de la responsabilitat social i mediambiental i des de la convicció de poder dur a terme un projecte excepcional amb els mínims recursos necessaris per assegurar una qualitat de vida digna i suficient.

Aquest va ser el punt de partida d’aquest projecte per a una família amb 3 nens petits i una consciència mediambiental excepcional.

Els promotors d’aquest habitatge són una parella amb dos nens i un en camí que arriba al nostre estudi quan estaven esperant el primer d’ells, amb una il·lusió immensa per iniciar un projecte de vida i amb una filosofia molt d’acord amb els valors de l’estudi.

Quan ens coneixem, encara no han comprat el terreny, així que el nostre equip els acompanya des dels primers passos, revisant a nivell tècnic i legal el terreny i acompanyant-los en cadascuna de les fases de disseny i construcció.

Acaben adquirint una parcel·la a l’Ametlla del Vallès, una petita i tranquil·la localitat a la zona nord de Barcelona. El terreny es troba en una urbanització ben connectada amb el centre i s’alça sobre un petit turó orientat al sud. A més, disposa d’un cert pendent que ens permet aconseguir magnífiques vistes i assolellament, però que també suposa incrementar la complexitat tècnica de la implantació en haver de salvar un gran desnivell des del carrer fins a la zona on s’ubica la planta principal de l’habitatge.

A més de disposar d’un pendent pronunciat, el terreny té un talús de diversos metres al carrer d’accés. Tot i així, es decideix ubicar la casa a una certa alçada en relació amb el carrer per millorar la captació solar i les vistes, i juntament amb la família valorem in situ el lloc adequat per implantar l’habitatge.

Decidim ubicar la casa en una zona intermèdia per evitar pujar massa escales però, alhora, trobar la millor ubicació en un tram de terreny amb menys desnivell que ens permet construir una casa semienterrada, de manera que aconseguim resoldre tot el programa en una sola planta.

L’estratègia de projecte parteix d’analitzar totes les opcions possibles i optar per la més favorable. En aquest cas, ens trobem amb un terreny allargat que s’estén longitudinalment en direcció nord-sud i que ens obliga a buscar una solució per garantir l’aportació de llum i calor a totes les estances. Així, optem per prioritzar la solució de la casa en una única planta compacta que millori l’eficiència tèrmica del conjunt. Per resoldre l’assolellament a les estances posteriors, hi afegim un pati central que funciona com a amortidor tèrmic a l’estiu i a l’hivern.

Així, la casa està dividida en dues franges mitjançant un pati cobert a manera d’hivernacle. A la zona sud, hi ubiquem el programa d’estar, menjador i cuina, mentre que la franja nord conté les habitacions i els banys. Les habitacions dels nens, que tenen relació directa amb el pati, comparteixen la zona d’estudi, que també és una zona de pas que permet envoltar l’habitatge.

El pati, que es protegeix amb vidre, funciona a manera d’hivernacle i ens ajuda a regular tèrmicament tot l’habitatge, a més de generar ventilacions creuades a les zones d’estar i a les habitacions.

A l’hivern, l’aire interior del pati s’escalfa a través del vidre de la coberta, segons l’efecte hivernacle que atrapa la calor del sol però no la deixa escapar. Aquest aire preescalfat s’introdueix a l’interior de l’habitatge mitjançant microventilació a portes i finestres.

A l’estiu, el pati es protegeix amb vegetació i s’obren els finestrals de coberta de manera que s’impedeix l’assolellament directe i es genera ventilació. A més, el terra d’adob natural acumula humitat de l’ambient o induïda mitjançant aportació d’aigua directa que, en evaporar-se, roba calories a l’ambient, millorant la sensació tèrmica de frescor.

Fotografies: Salva López