Jornades Descarbonització Arquitectura
El passat 17 de novembre més de 300 arquitectes ens vam reunir en les primeres Jornades de Descarbonització de l’Arquitectura on vam compartir els instruments per avançar cap a una construcció de zero emissions.
Les jornades van ser organitzades amb la col·laboració de l’ Agrupació AuS Arquitectura i Sostenibilitat, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – COAC i el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España i van comptar amb la participació del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.
La nostra sòcia, Jade Serra, va realitzar una ponència que resumia la investigació realitzada durant l’últim any juntament amb el grup de treball de descarbonització de l’Agrupació AuS – Arquitectura i Sostenibilitat- del Col·legi d’Arquitectes, on forma part de la junta directiva.
En la presentació, la Jade va exposar el patró detectat en diferents països com a estratègia de descarbonització del sector de la construcció i va analitzar casos d’èxit a través del recorregut pels fulls de ruta de França, Dinamarca i Finlàndia.
A continuació, trobareu un resum de la ponència i el vídeo complet.
COM DESCARBONITZAR UN PAÍS?
Després de l’estudi de nombrosos fulls de ruta de descarbonització en diferents països europeus, s’ha detectat un patró de 5 fases:
1. Fase experimental – Benchmarking
2. Regulació
3. Bases de dades
5. Anàlisi de Cicle de Vida
6. Baseline i calendari de limitacions
1. Fase experimental – Benchmarking
Els fulls de ruta de descarbonització a Europa parteixen de fases experimentals que bàsicament suposen “COMENÇAR A COMPTAR EMISSIONS”.
Per comptar emissions necessitem els passos tres i quatre que són una base de dades d’emissions dels materials i una metodologia d’anàlisi de cicle de vida.
Però com que en aquesta primera fase els passos tres i quatre no estan definits, se solen utilitzar bases de dades o metodologies genèriques, que normalment surten d’instituts tecnològics o universitats que ja les tenen en desenvolupament.
Aquesta fase experimental és extremadament important per tres motius principals:
1. Testar eines
2. Saber quant CO2 emeten els edificis per tenir un punt de partida
3. Conscienciació. En el moment en què sol·licito als arquitectes que comencin a comptar emissions, encara que sigui de forma voluntària, inicio una revolució en el sector. Una revolució que suposa la posada en marxa de processos, recursos i investigació.
2. Regulació de còmput de CO2
Un cop acabada la fase experimental, es publiquen les primeres regulacions i es comença a exigir l’obligatorietat del còmput de CO2.
Aquesta regulació està necessàriament lligada al desenvolupament dels passos tres i quatre definits a continuació.
3. Base de dades d’emissions
És necessària la publicació d’una base de dades oficial d’emissions de materials -ja sigui a través d’EPD (DAP) de fabricants o d’una base de dades genèriques d’emissions segons tipologia de materials.
4. Una metodologia estandarditzada d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV)
La metodologia ha de definir:
- l’abast del cicle de vida, definint quines fases tindré en compte en el còmput
- el programari validat per dur a terme el còmput
5. Calendari de limitacions
A partir d’aquí estic a punt per definir un calendari de limitacions de CO2 progressives per arribar a la neutralitat el 2050 (o abans).
Per fer-ho, partiré del baseline que he definit en la fase experimental.
Com a referència s’està partint de mitjanes de baselines a Europa d’uns 600 kg CO2 /m2 en cicles de vida de 50 anys.
FULLS DE RUTA DE DESCARBONITZACIÓ EN MARXA
A Europa hi ha molts països amb fulls de ruta en marxa, però per a aquesta presentació n’hem analitzat únicament tres. Tots ells es troben en fases d’obligatorietat de còmput i disposen de calendaris de limitació per arribar a 0 el 2050.
COM HAN DESENVOLUPAT CADASCUNA DE LES FASES AQUESTS PAÏSOS?
1. FASE EXPERIMENTAL
FRANÇA
A França la fase experimental parteix del treball d’un institut tecnològic (CSTB) que va començar a computar emissions l’any 2016 a través d’una certificació voluntària “Energia positiva Carboni Negatiu”.
Es tracta d’una certificació de codi obert que es duu a terme mitjançant el programari ELODIE que està en desenvolupament des de l’any 2014 amb el suport de CYPE.
DINAMARCA
Dinamarca parteix d’un període experimental / benchmarking de 8 anys en què s’utilitza la certificació DGNB, que és una certificació d’origen alemany adaptada al sistema danès pel GBC juntament amb l’Institut Tecnològic BUILD.
Després d’aquest període, el 2020 el ministeri d’habitatge implementa la Voluntary Sustainability Class també supervisada per BUILD.
FINLÀNDIA
Finlàndia, igual que Dinamarca, és un país amb una població d’uns 5 milions d’habitants, cosa que li confereix una gran flexibilitat a l’hora d’implementar processos experimentals i normatives.
La fase experimental es proposa arran d’un full de ruta de descarbonització proposat pel Ministeri de Medi Ambient el 2016.
Això es materialitza en un període experimental de 2 anys del 2019-2021 coordinat per l’Associació d’Arquitectes i supervisat pel GBCE.
Bàsicament es demana als arquitectes que comencin a comptar de forma lliure.
Per dur a terme l’ACV es pot utilitzar:
- un full de càlcul EXCEL proporcionat per l’Associació d’Arquitectes
- programes privats com One Click LCA
- o fins i tot hi ha alguns despatxos com l’estudi HELST que desenvolupen eines pròpies que comercialitzen
2. REGULACIÓ
Un cop tanquen les fases experimentals, aquests països passen a la regulació que suposa iniciar l’obligatorietat de còmput de CO2.
FRANÇA
A França, la nova regulació de construcció es publica el 2020 i entra en vigor el 2022.
Es tracta d’una regulació que inclou millores en relació amb l’eficiència energètica, però a més s’hi inclouen factors de confort dels habitants i per primera vegada apareix la regulació d’anàlisi de cicle de vida per mesurar les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle – GEH-.
DINAMARCA
Dinamarca aprova la nova regulació de construcció sostenible el 2021 en la qual s’estableixen cinc àrees d’impacte i s’introdueixen termes com l’eficiència de recursos, la salut i, per descomptat, el còmput de CO2.
Però és que a més, Dinamarca és dels primers països que comencen a parlar del terme Carbon Budget, que és el pressupost de carboni disponible per capita per evitar superar els 1,5 graus d’escalfament.
FINLÀNDIA
El 2020 Finlàndia va tancar la fase experimental i s’espera que la nova regulació Low Carbon Buildings aparegui entre finals d’aquest any i principis de 2023.
La regulació inclourà la base de dades nacional, l’ACV i un calendari de limitacions.
3. BASES DE DADES
Passem a entendre com es materialitzen aquestes regulacions. Comencem per bases de dades, que és essencial que siguin d’accés lliure i gratuït i, com veurem, n’hi ha algunes que parteixen de dades normalitzades a través d’EPD (DAP) proporcionades pel fabricant i d’altres que utilitzen dades genèriques d’emissions segons la tipologia de material.
FRANÇA
França ha gestionat l’elaboració de la base de dades de nou a través de l’Institut Tecnològic CSTB. Es tracta d’una base de dades normalitzades a través d’EPD per a materials i els denominats PEP que són dades d’instal·lacions.
DINAMARCA
Dinamarca no utilitza una base pròpia sinó que utilitza la base proposada pel Ministeri d’Habitatge d’Alemanya gestionada per una empresa privada de programari. A diferència de França, aquesta base proporciona dades normalitzades EPD i dades genèriques.
FINLÀNDIA
Finlàndia està utilitzant dues bases:
- Una base de dades pública gestionada per l’Institut Syke i el Ministeri
- Una base de dades privada no oficial però de codi obert que té el registre d’EPD.
4. METODOLOGIA D’ANÀLISI DE CICLE DE VIDA
Com transformem totes aquestes dades en un còmput d’emissions en 50 anys de vida.
Necessitem definir unes metodologies ACV – Anàlisi de Cicle de Vida,
- d’una banda l’abast, quines fases tindrem en compte en el còmput (des de la producció de materials fins a l’ús i la demolició)
- i de l’altra, el programari autoritzat.
FRANÇA
Metodologia: Parteixen de la metodologia utilitzada en la fase experimental que creuen que ajudarà a la transició a la nova metodologia.
Cal destacar que la nova metodologia inclou un nou factor que és el Dynamic carbon, que és el carboni biogènic emmagatzemat en els materials.
Programari: Pel que fa al programari, el ministeri ha publicat una llista de programes autoritzats validats de nou pel CSTC i hi trobem 3 tipus de programes, ja siguin exclusius d’anàlisi energètica, exclusius d’anàlisi mediambiental o els que cobreixen ambdues anàlisis.
DINAMARCA
Metodologia: Dinamarca defineix la metodologia ACV basada en 9 categories d’impacte que inclou des de l’índex GWP – Potencial d’Escalfament Global (són emissions de CO2 i altres gasos), l’acidificació, l’ús d’energia, ozó, etc.
Programari: Aquests nou indicadors estan recollits en el programari oficial. És el programa LCAbyg desenvolupat per AAU – BUILD. Es tracta d’un programa d’ús recomanat no obligatori.
A més s’avisa que més enllà dels 9 indicadors hi pot haver impactes associats que s’han de tenir en compte com l’afectació sobre la salut humana, radiació, ús de terreny entre d’altres.
FINLÀNDIA
Metodologia: per la seva banda els finlandesos tenen prevista una metodologia ACV que distingeix entre les emissions de l’edifici i les emissions de la subestructura i treballs de terreny.
A més, el que els francesos anomenen l’índex dinàmic de carboni ells l’anomenen el carbon handprint, que es refereix a les emissions negatives del carboni biogènic emmagatzemat en materials o bé la reutilització de materials a través d’estratègies de l’economia circular.
5 CALENDARI DE LIMITACIONS DE CO2 EN LA CONSTRUCCIÓ
Finalment, revisem les limitacions de CO2 que han establert cadascun d’aquests països:
FRANÇA
Els valors límit són vigents des de 2022 partint des de 640 kg / CO2 / m2 amb limitacions cada 2 o 3 anys i una reducció total del 35 % el 2031.
DINAMARCA
La limitació s’iniciarà el 2023, distingint entre límits obligatoris i voluntaris que són més restrictius.
Té la peculiaritat de donar les dades en valors anuals en lloc de multiplicar-ho per un període de vida de 50 anys, perquè entenen que per a determinats edificis el cicle de vida es pot estendre a 80 anys.
En qualsevol cas, parteixen de valors similars a França que serien 600 kg / CO2 / m2 i preveuen una reducció total del 30-35 % el 2029.
FINLÀNDIA
El parlament de Finlàndia va aprovar la neutralitat en carboni el 2035 i la negativitat de carboni a partir de 2040.
Pel que fa a la previsió de limitacions, la previsió és que l’obligatorietat de còmput s’iniciï el 2023 amb limitacions a partir de 2025, arribant a reduccions el 2030 d’al voltant del 60%.
CONCLUSIONS
Tornant a casa, a Espanya tenim la llei de canvi climàtic que contempla la descarbonització dels materials de construcció.
“Els materials de construcció hauran de tenir la menor petjada de carboni possible”
Tenim un GBC actiu amb un full de ruta desenvolupat i una certificació VERDE que fa anys que recull dades.
Tenim Instituts tecnològics i científics com l’ITeC amb la base BEDEC sostenibilitat, l’Instituto Eduardo Torroja i el CSIC amb la base de dades OPENDAP.
Tenim les eines i és urgent posar-nos a treballar.
FONTS D’INFORMACIÓ
FONTS GENERALS
Estudi de l’Institut Build juntament amb la consultoria Ramboll sobre fulls de ruta
Carbon regulations – ONE CLICK LCA
FONTS EN RELACIÓ AMB EL FULL DE RUTA DE DESCARBONITZACIÓ DE FINLÀNDIA
Reduced carbon footprints of buildings new Finish standards and assessments
Base de dades de CO2
Regulació oficial durant la fase pilot
Estudi encarregat a ONE CLICK LCA en relació amb la regulació a aplicar
Guia pública per a l’elaboració d’Anàlisi de Cicle de Vida (LCA)
Programes privats per a l’elaboració de LCA
– JOKOTAI
Programes públics per a l’elaboració LCA
DINAMARCA
Build – whole life carbon report
National Strategy for Sustainable Construction
Voluntary Sustainability Class
AAU BUILD – Aalborg University
FRANÇA
Programari: ELODIE BY CYPE
Normativa RE2020 – Ministeri transició ecològica
Journal officiel de la République française – N° 189 du 15 août 2021
Programari ACV: Liste logiciens validés RE2020
