Conclusions de la Jornada de l’EPBD

 

El passat 10 de maig es van celebrar unes jornades al COAC amb motiu de la publicació de la nova Directiva d’Eficiència Energètica de la Unió Europea, l’EPBD, que per primera vegada inclou el còmput del Potencial d’Escalfament Global (PCG) en edificis d’obra nova.

Aquest còmput serà obligatori a partir de 2028 per als edificis públics, i a partir de 2030 per a la resta d’edificis, i suposa un canvi de paradigma per al sector, en el sentit que a partir d’ara serà obligatori declarar les emissions als edificis.

Amb aquest motiu, la nostra sòcia Jade Serra va participar com a experta en una taula rodona, en la qual també van participar Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC; Licinio Alfaro, cap del departament de Construcció Sostenible de l’ITeC; Albert Cuchí, professor a l’ETSAV-UPC i president d’AuS; Còssima Cornadó, professora a l’ETSAB-UPC i experta en rehabilitació; moderada per Andrea Sassi, director de comunicació d’Arquitectura en Corto i membre d’AuS.

La nostra sòcia Jade Serra va fer referència al nou paradigma que suposa per als arquitectes aquest nou còmput del Potencial d’Escalfament Global, destacant:

 

Els materials que hem estat utilitzant els darrers 100 anys, amb els quals la majoria de nosaltres estem acostumats a construir, són materials la producció dels quals es basa en combustibles fòssils.

Aquest CO2 que emetem quan construïm amb materials industrialitzats no és gratuït, sinó que es converteix en una hipoteca tant per al medi ambient com per a les generacions futures.

Amb l’arribada de la nova EPBD, comencen a igualar-se les regles del joc entre aquests materials fòssils —o mal anomenats convencionals— i els biomaterials.

Aquestes noves regles del joc impliquen que nosaltres, com a arquitectes, ja no només treballarem amb un pressupost en euros, sinó que també treballarem amb un pressupost de carboni; i, igual que quan se supera el pressupost en euros no es pot construir, quan se supera el pressupost de carboni també hi haurà una limitació de construcció per normativa.

I aquí és on arriba el nostre nou paper com a arquitectes, i per a això hem de partir de la base que el carboni no tracta únicament de materials, d’escollir un material fòssil o un biomaterial. Hi ha molt més.

I és que més del 50% del carboni d’un edifici es pot reduir en la fase d’avantprojecte, abans d’iniciar-ne la construcció, mitjançant la planificació de dissenys compactes, que maximitzin els metres quadrats útils, aplicant estratègies de reducció d’energia mitjançant sistemes passius, utilitzant biomaterials de baix impacte mediambiental, incorporant estratègies de circularitat i recuperació de materials, entre d’altres.

 

La participació en aquesta jornada forma part del compromís del nostre estudi amb l’acció climàtica i l’impuls de la descarbonització del sector de l’arquitectura i de la construcció.