Procés de disseny
Què és una casa de consum nul?
Construir una casa de consum nul és el somni de qualsevol persona amb plans de construir la seva pròpia casa. Qui no vol oblidar-se de pagar factures de gas, electricitat i aigua?
Però, és això possible avui dia? Podem obtenir tots els recursos que necessitem per viure de la terra, del sol, del vent i de l’aigua de pluja?
La resposta és que depèn:
– Depèn del nostre terreny i els seus recursos i característiques.
– Depèn de la nostra forma de vida i del nostre pressupost.
Construir una casa de consum nul suposa una gran implicació per part nostra, des d’una reducció de consums fins a un manteniment de cadascun dels sistemes que conformen la casa.
Hi ha gent a qui li sorprèn que això es pugui aconseguir, ja que fins fa pocs anys, l’energia era barata i abundant. No ha estat fins fa unes dècades amb les primeres crisis del petroli i les pujades constants del preu del petroli i de l’electricitat quan vam començar a preocupar-nos no només del cost inicial de la casa, sinó del cost del seu manteniment posterior.
De fet, aquest fenomen és el que alguns anomenen la segona hipoteca o la hipoteca energètica, que en ocasions iguala o supera el preu de construcció de la casa i que paguem en forma de factura mensual a companyies de subministrament energètic i/o d’aigua.
En l’arquitectura del coneixement tradicional, fa segles que s’aconseguia un cert confort només amb estratègies arquitectòniques que s’adaptaven segons el clima i el lloc. Un coneixement que sembla que a les noves generacions se’ns ha oblidat però que està a l’ordre del dia i és que és precisament en això en el que es basa avui dia el construir una casa de consum nul, és treure el màxim partit dels recursos disponibles al lloc.
Què és una casa de consum nul
Doncs bé, com ja hem comentat, una casa de consum nul és un habitatge que no necessita de cap tipus de font d’energia o aportació de recursos externs per cobrir les necessitats de confort dels seus habitants.
Això s’aconsegueix gràcies a dues característiques bàsiques: l’energia que requereix és mínima i el poc consum que necessita prové sempre de fonts renovables.
De fet, abans de la revolució industrial i de l’explotació del carbó i el petroli com a fonts d’energia abundants i barates, totes les cases eren de consum nul, ja que no hi havia cap tipus d’energia més enllà dels recursos naturals.
Les cases tradicionals havien d’estar adaptades al clima i aprofitar els recursos dels quals disposaven. S’havia d’aprofitar al màxim l’orientació solar, el vent, l’aigua de pluja o els pous així com gestionar els residus propis produint compost o reutilitzant l’aigua.
A la nostra latitud, les quatre estacions de l’any estan ben diferenciades. Per això, l’estratègia climàtica de les nostres cases consistia a aconseguir una gran inèrcia per regular l’intercanvi de temperatura amb l’exterior.
La casa de consum nul tradicional
Per entendre el que suposa avui dia una casa de consum nul, mirarem una mica enrere. És important comprendre el que hem après durant generacions i que sembla que hem oblidat a causa de la disponibilitat de combustibles fòssils.
En aquest viatge en el temps, ens fixarem en el funcionament d’una casa típica de camp de Catalunya, la tradicional masia catalana.
Història de la masia catalana
La masia apareix entre els segles X i XIII com un habitatge aïllat en terrenys rurals. Es tracta d’una construcció lligada gairebé sempre a una explotació agrícola i ramadera.
La varietat d’usos i la seva situació aïllada respecte a altres edificis i construccions, s’aprofitaven per proporcionar calor procedent del sol. A més, la masia també es dissenyava per aprofitar la que es produïa dins de la mateixa casa.
L’ús de materials del lloc també era una de les seves característiques bàsiques, ja que el transport en aquella època era molt limitat o rudimentari. És a dir, el consum nul, no es limitava al seu funcionament, sinó també a la seva construcció.
Com funcionava una masia
La casa tradicional havia de funcionar i donar confort en un moment en què no es disposava d’altra calor que no fos la del sol o la del foc. Per aquesta raó, la casa partia d’un seguit d’estratègies que permetien aconseguir un ambient interior agradable.
El primer de tots era la inèrcia tèrmica. Els murs, tant interiors com exteriors, tenien un gruix d’entre 50 i 70 cm.
El concepte d’inèrcia tèrmica fa referència a la capacitat que té un material per emmagatzemar calor.
En certa manera, actua també com a aïllament tèrmic, ja que la calor que arribi del sol a l’estiu trigarà diverses hores a arribar a l’interior. Entrarà de nit, que tant a l’hivern com a l’estiu és quan fa més fred. D’aquesta manera, a l’estiu es dissiparà a través de les finestres obertes i a l’hivern s’emmagatzemarà.
La situació de les estances també era una raó de disseny. La masia solia constar de dues plantes més un àtic per conservar el menjar.
A la planta baixa se situava l’espai per als animals –que desprenen calor- i la cuina i sala principal que també genera calor. D’aquesta manera els dormitoris, a la planta de dalt, es calentaven també de forma interna.
L’horari del dia a dia també era diferent. La jornada començava quan sortia el sol i acabava a la posta de sol. Així que gairebé sempre disposaven de llum natural i no depenien de llum elèctrica.
Es cuinava amb llenya, l’aigua s’anava a buscar al pou i la llum que es necessitava provenia de espelmes.
Si bé, la masia era una construcció optimitzada a la seva època, no crec que avui dia ningú vulgui passar la tarda tallant llenya quan arriba a casa per poder-se dutxar amb aigua calenta. Per això, revisarem en detall com construir una casa de consum nul avui dia.
Construir una casa de consum nul avui dia
Actualment no podem obviar la tecnologia de la qual disposem i l’estil de vida actual. Almenys, a la nostra societat, tenim la supervivència bàsica més o menys garantida i les nostres feines són menys manuals. Ens hem adaptat a un ritme de vida diferent al dels habitants de les cases tradicionals.
Per això, construir una casa de consum nul avui dia, suposa aprofitar coneixements de l’arquitectura tradicional però també incorporar la tecnologia actual.
Aquesta perspectiva ens permet viure d’una forma més còmoda, dedicant menys temps al manteniment de la casa.
Existeixen exemples que utilitzen diferents estratègies d’eficiència energètica per aconseguir el consum nul, des de barris sencers com BedZed a Londres, on els habitants viuen i treballen a la mateixa casa –creant una comunitat sostenible que gestiona la seva energia, recursos i residus-, fins a edificis que produeixen més energia de la que consumeixen com De Bonne Energie, a França, que està sent certificat amb el segell Passiv Positive.
Avui, però, em remeto a un exemple de com construir una casa de consum nul que ha estat àmpliament publicat i premiat, es tracta del projecte Canopea, guanyador de l’última edició del Solar Decathlon, un concurs internacional d’idees de projectes per construir una casa de consum nul.
Una casa de consum nul amb energia solar
El projecte Caponea, a la campinya francesa, consisteix a construir una casa de consum nul que pot arribar a apilar-se per formar un edifici d’habitatges.
L’equip de projecte volia mantenir els avantatges d’una casa en un entorn rural i alhora, adaptar-se a la creixent necessitat d’habitatge que existeix a França.
Estratègies passives
Una de les estratègies que es prioritzen en construir una casa de consum nul és l’orientació de la mateixa. En aquest cas, com el projecte està pensat per poder apilar-se no és possible orientar totes les estances principals a sud, per això s’aprofita l’orientació est o oest per rebre llum natural.
França té un clima semblant al nostre, encara que una mica més fred. Per això interessava molt aprofitar tota la radiació que ens pugui arribar a l’hivern i alhora protegir-nos del sol a l’estiu.
Així, al voltant dels habitatges es col·loca un espai semiexterior que s’obre o es tanca en funció dels requeriments, fusionant a manera d’hivernacle que capta sol i el cedeix a l’interior quan és necessari.
Les obertures es troben darrere d’aquesta primera pell exterior que actua com a filtre solar. L’espai principal disposa d’una gran finestra, mentre que la resta d’habitacions, tenen il·luminació i ventilació natural que dóna a aquest espai exterior amb una llum més controlada.
A causa dels requeriments, i com sempre recordem, el gruix adequat d’aïllament és també important. Per descomptat, tots els detalls tècnics s’han pensat perquè no hi hagi ponts tèrmics.
El concurs també demanava l’aprofitament de l’aigua. Al projecte de Canopea, es col·loca un dipòsit a la coberta per recollir l’aigua de la pluja. Només aprofitant la gravetat, part de l’aigua es fa baixar per regar les plantes passant per una zona de filtrat. La resta d’aigua es recull en uns tancs de 10 metres cúbics.
Al centre apareix una zona d’agricultura urbana. Es tracta d’un hort en vertical, és a dir, unes plataformes en les quals s’apilen les plantes. Són regades lògicament, amb l’aigua que s’acumula a la coberta. Aquesta zona d’hort està destinada sobretot a què els habitants cultivin hortalisses per a consum propi.
Estratègies actives
Per escalfar els habitatges s’usa un sostre radiant, un sistema que al nostre país no és gaire habitual. El concepte és pràcticament el mateix que el terra radiant, però en aquest cas es col·loquen al sostre uns panells radiants.
El sostre, té un sistema automatitzat que regula per si sol la quantitat d’energia que ha d’aportar, i així reduir el consum al mínim.
El subministrament d’energia s’aconsegueix gràcies a plaques fotovoltaiques. A Canopea, estan instal·lades a la coberta, al voltant del perímetre del dipòsit d’aigua. Les plaques fotovoltaiques generen energia elèctrica a través de la radiació solar. Aquesta, s’usarà posteriorment per a funcions com il·luminar, cuinar o escalfar els habitatges.
A més, tota aquesta energia que es genera amb les plaques fotovoltaiques s’emmagatzema en unes bateries compartides entre els veïns. L’emmagatzematge d’energia és fonamental per garantir una disponibilitat constant però a més, l’edifici també es connecta a les xarxes convencionals de subministrament d’electricitat en cas de necessitat.
Tots aquests sistemes estan parametritzats a través d’un sistema domòtic que controla els diferents paràmetres segons les condicions climàtiques que hi hagi en el moment. Això assegura el consum just per garantir el confort.
Tot i que Canopea és un cas d’un concurs, ens adonem que la realitat del consum nul no està tan lluny com de vegades pensem. Només hem de recollir el que hem après durant generacions i aplicar les noves tecnologies que tenim al nostre abast.
Al nostre estudi, construir una casa de consum nul és l’objectiu principal cada vegada que iniciem un nou projecte, i de fet, estem aconseguint arribar a estàndards d’eficiència molt elevats en funció dels requeriments de cada família.