Procés de disseny
Construir una casa bioclimàtica
Construir una casa bioclimàtica significa dissenyar i construir de manera que el nostre habitatge estigui estretament lligat al clima del lloc on s’ubica, protegint-se de les inclemències i aprofitant els avantatges climàtics.
Si pensem en l’arquitectura tradicional, construir una casa bioclimàtica era la resposta al problema d’aconseguir refugi buscant la màxima eficiència. Observant edificacions arreu del món, trobem construccions molt dispars, cadascuna d’elles responent a unes condicions de temperatura, clima o precipitacions particulars d’un determinat lloc.
En els climes càlids sud-africans trobem cases subterrànies que aprofiten l’estabilitat de temperatures que ofereix la construcció protegida per gruixuts murs de terra.
En canvi, en regions tropicals on existeix un grau d’humitat molt elevat i èpoques de pluges prolongades, l’arquitectura s’eleva del terra per evitar que l’aigua inundi els habitatges i encara avui dia es continua construint sense finestres per permetre la màxima ventilació de l’interior.
A Espanya, l’arquitectura tradicional reflecteix la distinció de zones climàtiques del nostre país així al nord trobem cases de gruixuts murs de pedra o terra que emmagatzemen la calor durant dies, al sud trobem les tradicionals cases amb patis plens de vegetació i fonts que refresquen l’ambient i si viatgem a zones com les illes canàries trobem cases tradicionals que reflecteixen la preocupació dels habitants per l’escassetat d’aigua amb aljubs i cobertes la funció de les quals era emmagatzemar aigua.
Així, si pensem la nostra casa com un refugi adaptat al clima i terreny on s’ubica és important que tinguem en compte com treure el màxim partit dels recursos naturals dels quals disposem.
La llum i la calor solar, l’aigua subterrània o de pluja i la ventilació natural que refresca la casa durant la nit, són els principals recursos que hem de tenir en compte en fase de disseny i de fet, en el nostre clima, en el qual disposem de quatre estacions ben diferenciades, tan important és treure’n partit com protegir-nos dels mateixos.
L’arquitectura ofereix multitud d’estratègies fruit del desenvolupament de la tradició apresa durant anys i és necessari utilitzar cada element de disseny en el lloc i moment adequats, vegem en detall quins són els punts clau del disseny d’una casa bioclimàtica.
Els 5 principis bàsics per construir una casa bioclimàtica
Preexistències i orientació solar
El primer dels factors a tenir en compte en el moment de construir una casa bioclimàtica és el seu entorn i orientació. Si analitzem les preexistències trobarem moltes pistes sobre com hauria d’estar dissenyada la casa per adaptar-se al màxim al lloc.
En aquest sentit és important prestar atenció a la inclinació del solar, ja que podem aprofitar-la per guanyar inèrcia tèrmica semi-soterrant una part de l’habitatge, o a la presència de vegetació que ens ajudarà a crear espais ombrivols i frescos a l’estiu.
Quant a l’orientació, una casa bioclimàtica es caracteritza per aprofitar al màxim l’energia solar, captant-la i emmagatzemant-la per escalfar les estances i protegint-se’n a l’estiu mitjançant vegetació de fulla caduca o bé ràfecs a sud.
Captació i emmagatzematge d’energia
Les cases bioclimàtiques destaquen perquè el seu disseny incorpora criteris d’eficiència energètica i climatització passiva. D’aquesta manera s’aconsegueix mantenir l’habitatge en unes condicions òptimes de temperatura i humitat minimitzant la despesa energètica.
Partint del fet que l’energia pot ser llum, calor o electricitat, en primer lloc hauríem de distingir entre les estratègies de captació passiva i activa, entenent captació passiva com aquella que forma part del propi disseny de l’habitatge i no genera costos afegits de manteniment.
Captació passiva seria per exemple grans finestrals a sud que recullen la calor del sol. Captació activa seria per exemple mitjançant plaques solars o mitjançant energia geotèrmica subterrània.
Un cop captem l’energia solar és necessari buscar una forma d’emmagatzemar-la, de nou aquí existeixen formes d’emmagatzematge actiu com podria ser una bateria i passiu com un terra radiant que en apagar-lo roman calent durant hores.
Cada terreny, cada família i cada pressupost requereixen un tipus d’estratègia diferent i és per aquest motiu que a Slow Studio sempre diem que una casa ecològica ha de ser dissenyada a mida.
L’aïllament tèrmic
L’aïllament tèrmic també és un factor clau per construir una casa bioclimàtica i està de nou molt lligat al concepte d’inèrcia tèrmica ja que si tenim un mur amb un gruix elevat disposarem de capacitat d’emmagatzematge d’energia en forma de calor mentre que un mur amb un aïllament elevat no deixarà escapar la calor interior però no ens permetrà emmagatzemar energia al seu interior.
Així de nou haurem d’adaptar la nostra estratègia bioclimàtica en funció de les nostres necessitats i decidir si la nostra casa aconseguirà l’eficiència energètica mitjançant un aïllament elevat o mitjançant gruix de murs.
Per exemple, a l’estudi estem dissenyant una casa els clients de la qual la utilitzaran únicament els caps de setmana, en aquest cas treballarem amb murs molt ben aïllats així que decidir quin tipus i gruix d’aïllament necessitem és el punt clau
En el cas de la construcció d’una casa de fusta, en tractar-se d’un material més porós i aïllant, buscarem el confort interior evitant que la calor i el fred exteriors entrin al nostre habitatge. Això ho farem mitjançant un bon aïllament que, sumat a les qualitats aïllants de la fusta, ens ajudaran a dissenyar una casa ben protegida.
En aquest cas hem de tenir molta cura amb els ponts tèrmics, garantint en tot moment la continuïtat d’aïllament tèrmic en tota l’envolvent de l’habitatge.
Si, per contra, optem per treballar amb la inèrcia tèrmica, serà més interessant triar materials amb major massa i quantitat d’aigua com el totxo o la terra, utilitzant una estratègia inversa a l’anterior.
En aquest cas captarem l’energia solar exterior, emmagatzemant-la i utilitzant-la al nostre favor per climatitzar la casa de manera passiva.
La ventilació
La ventilació natural d’un habitatge és un principi d’arquitectura bioclimàtica molt senzill d’aplicar i que ens garantirà unes bones condicions d’humitat interior.
Per aconseguir-la, és necessari plantejar obertures en diferents cares de la casa i introduir elements com patis interiors que ens ajudin a aconseguir més superfície ventilada, especialment en el cas de disposar d’un solar entre mitgeres o amb poc contacte exterior.
L’aigua
I finalment disposem de sistemes de captació d’aigua i opcions de reutilització que ens permeten reduir els consums i fer un ús coherent i conscient d’aquest recurs tan preuat.
D’una banda tenim els sistemes de captació. La captació d’aigua pot ser directament a través de l’aigua de la pluja, la qual podem recollir i reutilitzar per al reg de zones enjardinades o per a aigua sanitària de l’habitatge, mitjançant un filtrat previ o bé a través de l’aigua d’un pou si tenim la sort de disposar-ne al nostre terreny. En tots dos casos, serà necessari tenir en compte que l’aigua, segons la seva procedència acumula més o menys minerals i tòxics, així, l’aigua de pluja és similar en la seva composició a l’aigua destil·lada de la planxa i l’aigua del pou no sempre és adequada ja que en el seu recorregut pot haver recollit elements contaminants difícils de filtrar.
Quant a sistemes de reciclatge i reutilització, el sistema estrella és la recuperació d’aigües grises procedents de la rentadora, el rentavaixelles, la banyera o la dutxa, poden ser reaprofitades per a les cisternes dels inodors.
Per últim disposem de sistemes essencials de reducció de consum, en aquest cas, una solució és instal·lar un inodor sec, que és el tipus de vàter que s’havia instal·lat des de fa segles abans de l’arribada de l’aigua corrent a les nostres llars.
Com el seu nom indica, el vàter sec no necessita aigua per funcionar, sinó que acumula les femtes durant mesos fins que aquestes es converteixen en adob per a la terra, una opció molt recomanable i que al contrari del que se sol pensar, no genera olors i el seu manteniment és mínim, de l’ordre d’una a dues vegades l’any.
Els vàters secs es poden instal·lar a l’interior de l’habitatge o a l’exterior de manera que quedin connectats directament amb el terreny, l’important és disposar d’una bona ventilació mecànica o natural i mantenir la humitat a mínims.
Si esteu interessats en aquest sistema, ens podeu consultar, ja que a l’equip hem experimentat i estudiat diversos en diferents localitzacions i amb diferents mètodes de ventilació. Així, sabem perfectament quins són els punts clau d’aquest sistema perquè funcioni a la perfecció.
Com sempre, si voleu ampliar informació sobre cases bioclimàtiques o voleu valorar el disseny d’una casa bioclimàtica podeu contactar-nos o venir a visitar-nos al nostre estudi a Barcelona o el dels nostres col·laboradors en diferents ciutats d’Espanya.