Procés de disseny
Arquitectes ecològics a Espanya
Cada vegada són més els despatxos i arquitectes que es decanten per l’arquitectura ecològica a Espanya. Aquesta filosofia busca construir de forma sostenible, aprofitant els recursos naturals renovables que el planeta ens ofereix, sense abusar-ne per mantenir l’equilibri i preservar els ecosistemes de la terra.
Tot això, sense oblidar les persones, usuaris principals d’aquesta arquitectura, que té també com a objectiu assegurar el confort i construir de forma sana i saludable per no perjudicar cap ésser viu.
Malgrat aquestes voluntats, el dia a dia dels arquitectes ecològics a Espanya afronta un panorama complicat. L’economia, amb les seves recents crisis i retallades, les normatives de cada localitat i els nous sistemes de vida, treball, turisme, etc. fan que l’arquitectura, ecològica o no, s’hagi d’adaptar a aquesta societat creixent.
I quins són els reptes que afronten els arquitectes ecològics a Espanya?
– No és fàcil trobar terrenys disponibles per construir nous habitatges; els terrenys estan pujant de preu i la majoria de vegades els bancs, per concedir hipoteques, requereixen que el terreny sigui de propietat.
– Un alt percentatge del que es construeix avui dia a Espanya és rehabilitació.
– Les empreses són cada vegada més internacionals, per la qual cosa moltes persones opten pel lloguer abans que per establir-se en un lloc fix i crear el seu propi habitatge.
– Els sòls a Espanya porten molts anys estancats i no incrementen més que la pujada anual de l’IPC; no passa el mateix amb el sòl edificable, que fluctua amb l’especulació immobiliària. Així, el poder adquisitiu de moltes parelles joves es veu reduït.
– Les polítiques fins ara no fomentaven ni afavorien l’autoconsum.
I un llarg etcètera que determina la situació actual dels arquitectes ecològics a Espanya.
En l’article d’avui, ens agradaria presentar aquest escenari des de dos punts de vista segons la tipologia d’habitatge: l’unifamiliar i el plurifamiliar.
Situació actual dels arquitectes ecològics a Espanya:
Habitatge unifamiliar/ particular
Començarem parlant de la situació actual dels arquitectes ecològics a Espanya que treballen en l’àmbit de l’habitatge unifamiliar o habitatge particular.
Dins d’aquest gran grup, podem fer tres distincions:
1. Les grans empreses o grans despatxos. Acostumen a treballar amb sistemes de prefabricació.
2. Petits despatxos “eco” artesanals.
3. Despatxos “híbrids”, a mig camí entre la prefabricació i l’artesania.
Prefabricació / Grans empreses o despatxos
La construcció prefabricada és un sistema que bàsicament pretén reduir costos en el procés de construcció i augmentar la rapidesa d’aquest procés.
Per aconseguir-ho, es trasllada part del procés constructiu a les fàbriques, que a més són capaces de mimetitzar certs processos de repetició, modularitat, integració, normalització i optimització per generar un producte d’alta qualitat i precisió tantes vegades com sigui necessari, això sí, amb unes característiques específiques invariables.
Molts despatxos ecològics se serveixen d’aquests processos de prefabricació per oferir un producte estàndard als usuaris. Es tracta de cases eficients, compostes normalment a base de panells prefabricats sortits de fàbrica i que s’ofereixen com a eficients malgrat no ser-ho del tot.
Habitualment aquest tipus de cases modulars s’encarreguen “per catàleg” i, malgrat que el mercat d’avui dia disposa d’una àmplia oferta pel que fa a possibilitats, variables i usos, no deixen de ser productes estandarditzats que poc tenen a veure amb les necessitats reals d’una família.
A més, alguns dels productes utilitzats (coles sintètiques, aïllaments, plàstics, pintures, etc.) poden ser perjudicials tant per al medi ambient com per a les persones.
Existeixen, per exemple, les cases modulars amb estructura metàl·lica; un sistema molt econòmic i fàcil de muntar, semblant al sistema pladur, amb el qual s’aixequen en molt poc temps cases com caixes metàl·liques i que es recobreixen amb poliestirè. Aquest material no és gens transpirable i la seva durabilitat és baixa, per la qual cosa acaba sent un mal aliat per a la construcció d’una casa i encara menys per a una casa ecològica.
Malgrat tot això, la prefabricació en arquitectura ecològica té molta sortida al mercat, i les empreses que en produeixen han crescut en els últims anys després de la crisi del sector de la construcció al nostre país.
Despatxos eco “artesanals”
A l’altre extrem del panorama dels arquitectes ecològics a Espanya, trobem despatxos, normalment petits, que intenten sobreviure a la competitivitat que generen les abans esmentades grans empreses d’arquitectura ecològica.
Es tracta de despatxos de caràcter artesanal, és a dir, que treballen amb materials i tècniques constructives totalment ecològiques i naturals, però que per això es troben amb problemes ja sigui de normativa com de metodologia i rigor.
Algunes vegades, en tractar-se de productes i costos variables en funció del que va passant a l’obra, del mercat, etc., els costos i pressupostos es poden anar alterant i modificant, generant als clients certa desconfiança cap al sector de professionals i fent que prefereixin la seguretat d’una gran empresa amb controls estrictes i preus estandarditzats.
Despatxos híbrids
Seria el cas del nostre despatx, ja que es mou a mig camí entre la professionalitat i rigorositat de les grans empreses i el tracte exclusiu, artesanal i pròxim dels despatxos que treballen a mida per a cada client. Treballem amb una filosofia de proximitat al client, a la família que es construeix una casa per a tota la vida i sota les bases de l’arquitectura ecològica, sostenible, autosuficient i sana.
Per a nosaltres, és important assegurar el confort i la satisfacció del client, sempre respectant unes premisses de respecte a l’entorn i apostant pel futur gràcies a l’arquitectura sostenible.
El rigor en el càlcul de costos és un aspecte importantíssim per a nosaltres i sempre tanquem el contracte amb el constructor així com els preus i tempos de l’obra abans de començar-la.
Busquem que l’arquitectura que construïm sigui molt durable, que estigui ben pensada a nivell bioclimàtic, que tingui un consum mínim o fins i tot nul i que utilitzi materials 100% ecològics o naturals.
Com hem dit, assegurar la satisfacció i el confort del client és per a nosaltres el més primordial i, per tant, hem de respectar el seu pressupost màxim posant en una balança cada decisió i ajustant el total de m2, eficiència i materials naturals a aquest sostre de pressupost que normalment ens marca el banc perquè tots els nostres projectes siguin viables.
Habitatge plurifamiliar
Concursos públics vs promocions privades
En l’àmbit de l’habitatge plurifamiliar, els arquitectes ecològics a Espanya ho tenen encara un poc difícil.
És cert que a poc a poc els ajuntaments i les polítiques s’estan conscienciant i apostant per l’arquitectura ecològica, però encara estem lluny dels nivells de construcció d’habitatge plurifamiliar sostenible que es donen en altres països del nord d’Europa.
En general, el funcionament per construir habitatge plurifamiliar parteix o bé de concursos públics o de promocions privades que busquen el major benefici possible.
En el primer cas, poques vegades els ajuntaments o entitats públiques que llancen el concurs d’habitatge estableixen premisses d’arquitectura ecològica o de baix consum per als seus edificis. Això fa que la competència per als arquitectes ecològics a Espanya sigui molt alta, ja que competeixen sota paràmetres diferents respecte als altres despatxos participants.
En el segon cas, els promotors privats busquen el màxim benefici i preus que rendibilitzin la inversió de la construcció. Això s’aconsegueix si el cost de la inversió és mínim i es ven a preu de mercat el màxim de metres quadrats possible.
Sí que sembla que hi ha un cert interès per part de les promotores per incloure l’eficiència com a valor afegit en les seves promocions; no obstant això, aquest valor afegit mai ha de superar el preu mitjà de mercat perquè el client final encara no ho valora prou com per pagar-ne més.
A Madrid, per exemple, un grup de persones va decidir fer una promoció privada d’habitatges en un edifici plurifamiliar de consum gairebé nul.
Es tracta d’un projecte de co-housing, de la cooperativa Entrepatios, que respon a una filosofia de vida on els futurs inquilins dissenyen juntament amb un estudi d’arquitectura tots els aspectes relacionats amb l’espai que habitaran a través d’un procés participatiu.
Aquesta promoció aspira a ser el primer edifici d’habitatges a Espanya amb un consum d’energia gairebé nul gràcies a la instal·lació de plaques solars al terrat i un dels pocs a Madrid construïts amb estructura de fusta.
El disseny també preveu un sistema que recull la pluja i recicla l’aigua, la qual cosa suposarà un estalvi d’uns 750.000 litres a l’any, a més d’una ventilació mecànica controlada de doble flux que evitarà que entrin substàncies contaminants de l’exterior gràcies a un filtre.
D’altra banda, tenim per exemple el despatx d’arquitectura VA Arquitectos, que ha acabat recentment un edifici d’habitatges plurifamiliar de consum nul.
Es tracta de l’Edifici Thermos, de Promociones Las Provincias, i es considera el primer bloc residencial certificat Passivhaus a Espanya. Compta amb 29 habitatges lliures i se situa al barri de Pamplona Soto de Lezkairu.
Normativa i iniciatives
Abans d’acabar, no podem oblidar-nos d’esmentar certs aspectes legals o de normativa que hem d’afrontar i conèixer els arquitectes ecològics a Espanya.
A nivell europeu
A nivell europeu, la reducció del consum energètic i l’ús d’energia procedent de fonts renovables en el sector de l’edificació podria permetre que la Unió Europea complís amb el Protocol de Kyoto, així com el seu compromís de reduir per al 2020 les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle en un 20% respecte als nivells de 1990.
Sembla que abans de finalitzar el 2018, el Parlament Europeu, juntament amb la Comissió Europea i el Consell Europeu, han d’establir les pautes per complir aquests compromisos.
D’una banda, complir amb l’Acord de París 2020, el pla renovat que substitueix el vigent Protocol de Kyoto i que busca minimitzar les emissions de carboni i gasos tòxics que contribueixen al canvi climàtic.
El Parlament Europeu està avançant molt i apostant per la utilització d’energies renovables, ja que el projecte eleva el percentatge d’ús d’energies renovables del 27 al 35% el 2030. A més, protegeix l’autoconsum i acaba amb l’anomenat “impost al sol” que el govern espanyol va implantar amb crítiques generalitzades.
A nivell espanyol
A Espanya, la normativa que ho regeix tot és el Codi Tècnic de l’Edificació, conegut com a CTE.
En aquest text s’exposen diferents documents amb les necessitats i obligacions que hem de cobrir i respectar quan edifiquem, així com les referències cap a les normatives imposades des de la Unió Europea.
En els últims anys, el Codi Tècnic de l’Edificació ha inclòs nombrosos apartats en eficiència energètica que s’han d’aplicar a l’hora de construir qualsevol edifici. La regulació posa cada vegada més èmfasi en l’estalvi d’energia per aixecar noves edificacions o renovar cases.
A més, els arquitectes ecològics a Espanya han d’assegurar la sostenibilitat i eficiència energètica de l’edifici:
– Instal·lant fonts i sistemes d’energia renovables.
– Instal·lant finestres hermètiques que aïllin del fred i de la calor, permetent estalviar en climatització i sobretot en il·luminació durant les hores de sol.
– Instal·lant sistemes de recollida i depuració de l’aigua de la pluja.
– Instal·lant plaques solars.
– Instal·lant sistemes de ventilació passius, combinats amb altres de mecànics per estalviar costos.
– Construint amb parets ben aïllades o amb alta inèrcia tèrmica.
– Orientant correctament l’edifici i les estances.
Més concretament, els grans reptes del sector de la construcció en el futur més pròxim a Espanya són l’anomenada Estratègia 2020.
Es tracta d’un pla que pretén:
– Baixar un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte als nivells de 1990.
– Augmentar en un 20% l’ús d’energies renovables.
– Incrementar un 20% l’eficiència energètica.
D’altra banda, Espanya haurà de complir també la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis (2010/31/EC) per a la implantació el 2020 dels anomenats edificis de consum d’energia gairebé nul NZEB (Near Zero Energy Building).
La idea és que a 31 de desembre de 2020 tots els edificis nous que es construeixin siguin edificis de consum d’energia gairebé nul, encara que ja des de finals de 2018 s’aplicarà la normativa a edificis nous el propietari i ocupants dels quals siguin les autoritats públiques.
Finalment, i en previsió de tots aquests canvis en l’edificació, se suposa que a finals de l’any 2018 serà necessària una actualització del Document Bàsic d’Estalvi d’energia DB HE del Codi Tècnic de l’Edificació.
Aquesta actualització revisarà les exigències i reglaments perquè els edificis que es construeixin a partir de la seva entrada en vigor redueixin al mínim el seu consum energètic (un 50% inferior a l’exigit actualment), augmentin la qualitat de l’edifici, de les seves instal·lacions i incorporin energies renovables, és a dir, prestin atenció a la seva demanda i, en conseqüència, les seves emissions de CO2 puguin assolir valors pròxims a zero.
Com veieu, el panorama per als arquitectes ecològics a Espanya, tot i que pot semblar complicat actualment, té el futur assegurat gràcies a la presa de consciència i a les normatives noves que afavoreixen aquest tipus de construcció.
Per la nostra part, seguirem lluitant i apostant per la construcció ecològica en l’àmbit residencial; sens dubte, apostar per construir una casa de consum nul amb materials naturals és una aposta segura de futur en el panorama de canvi climàtic en què ens trobem.