Slow Studio a la Selecció d’Estudis d’Arquitectura Sostenible 2024-2025
La revista CIC Arquitectura i Sostenibilitat publica les reflexions de més de 100 estudis d’arquitectura al seu número Selecció Destacada d’Estudis d’Arquitectura Sostenible 2024-2025 Quins reptes afronta l’arquitectura sostenible?, entre els quals hi ha Slow Studio.
Tot i que, per descomptat, no és nou, el debat al voltant de la sostenibilitat guanya cada dia més força des de totes les perspectives i impregna amb un sentit holístic tots els àmbits de la vida. Més enllà de principis i valors, construir de manera sostenible i responsable s’ha convertit en una necessitat, arribats al punt d’inflexió en què ens trobem.
És per això que des de CIC Arquitectura i Sostenibilitat ens van preguntar: Quins reptes afronta l’arquitectura sostenible?, amb l’objectiu de resumir en el seu darrer número què és per a ells l’arquitectura sostenible i per on ha de transitar. Us deixem l’extracte complet de Slow Studio.
Quins reptes afronta l’arquitectura sostenible?
La regulació d’edificis d’energia zero ha avançat, però s’ha ignorat l’impacte dels materials de construcció, la fabricació dels quals emet grans quantitats de carboni. El «carboni incorporat», que representa l’11% de les emissions globals. La nova Directiva d’Eficiència Energètica de la Unió Europea (EPBD) ara contempla no només l’eficiència energètica, sinó també el càlcul del potencial d’escalfament global. A partir de 2030 (2027 per als edificis públics), es mesurarà no només el consum d’energia dels edificis, sinó també les seves emissions de CO2 per metre quadrat.
Comptabilitzar les emissions no és equivalent a reduir-les. Tot i que la Unió Europea començarà a comptabilitzar aquestes emissions el 2030, no s’espera una reducció immediata i significativa, cosa que dificulta el compliment dels objectius de l’Acord de París. Alguns països, com Dinamarca, França, els Països Baixos i Bèlgica, ja han implementat regulacions més estrictes sobre les emissions de CO2 en la construcció. Dinamarca, per exemple, ha establert límits estrictes que es reduiran progressivament, buscant una disminució del 50% per al final de la dècada. Perquè la Unió Europea compleixi els seus objectius climàtics, és essencial que tots els països adoptin regulacions similars i ambicioses.