Entrevista a la revista Proarquitectura

 

Al seu número 192 de novembre de 2024, la revista Proarquitectura ha publicat, al seu número imprès especial Aïllament Tèrmic, una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio sobre com l’arquitectura pot liderar la lluita contra el canvi climàtic.

 

 

Al reportatge s’hi exploren temes com la sostenibilitat, el disseny bioclimàtic, l’ús de materials naturals, la creació d’habitatges saludables i el disseny passiu, destacant com aquestes estratègies milloren el benestar de les persones i respecten el planeta. També reflexiona sobre els reptes econòmics i educatius de l’arquitectura sostenible, aportant consells pràctics i recursos per a joves arquitectes interessats en aquesta especialitat.

 

 

Podeu llegir la transcripció de l’entrevista a continuació o a la pàgina de Proarquitectura:

 

Quina va ser la inspiració o motivació darrere la creació d’aquest estudi?

Vivim en una situació d’emergència climàtica, en què la supervivència dels éssers vius al nostre planeta no està garantida. Els científics alerten que, si no iniciem una transformació profunda i urgent de les nostres societats, el canvi climàtic avançarà fins a convertir la Terra en un lloc inhabitable.

Davant d’aquesta perspectiva, tots els humans hauríem d’assumir la responsabilitat amb les generacions futures i amb els milions de persones que ja estan vivint els efectes del canvi climàtic, duent a terme una lluita per transformar la manera com habitem el nostre planeta.

L’arquitectura i la construcció, responsables del 40% de les emissions de carboni, tenen un paper fonamental en el procés de regeneració que hem d’afrontar.

El nostre estudi parteix d’aquesta premissa indispensable: prendre consciència del moment històric en què vivim, assumir la nostra responsabilitat com a éssers humans i portar-ho a cadascuna de les facetes de la nostra vida. La nostra professió, l’arquitectura, ha d’estar d’acord amb la nostra manera d’entendre la vida i, en el nostre cas, parteix d’una profunda consciència mediambiental i del respecte cap a la salut de les persones i del planeta.

 

La filosofia de Slow Studio se centra en la sostenibilitat i el disseny bioclimàtic. Com aconsegueixen equilibrar l’estètica arquitectònica amb l’eficiència energètica en els seus projectes?

Per a nosaltres, el projecte parteix d’una visió integral i holística, en què l’estètica és un requisit més d’un disseny constructiu que ha de satisfer múltiples necessitats, com ara el funcionament climàtic, el confort i el benestar, la funcionalitat, l’economia de recursos i mitjans, la reducció de la petjada ecològica i de l’impacte mediambiental, així com la qualitat i la salut de l’ambient interior.

És per aquest motiu que a cada decisió que prenem, a cada solució constructiva, a cada material que incorporem, li exigim el màxim. Mai no introduïm una solució que respongui únicament a una funció estètica i, generalment, l’estètica acaba sent el resultat d’un disseny harmònic i eficient energèticament i en l’ús de recursos, que posa en valor materials nobles i naturals amb solucions constructives d’un rigor tècnic elevat.

 

Avui dia, la consciència sobre l’impacte ambiental és més forta que mai. Quins materials prefereixen utilitzar en les seves construccions per reduir la petjada de carboni i mantenir un enfocament ecològic?

Prioritzem materials naturals i saludables, de procedència local i que generin el mínim impacte mediambiental, preferentment renovables (com la fusta, el suro o fibres vegetals) o altament abundants (com la terra o l’argila) i que formin part d’un cicle tancat, de manera que es puguin retornar a la terra o recuperar per a la seva reutilització al final de la seva vida útil.

Evitem l’ús de materials altament industrialitzats que requereixen forns alimentats amb combustibles fòssils i els processos de transformació dels quals emeten grans quantitats de CO2, com ara el formigó, l’acer i els plàstics.

Sobre la selecció de materials, les Nacions Unides, juntament amb la Universitat de Yale i el Global Alliance for Buildings and Construction (Global ABC), han publicat un informe aquest any en què recomanen expressament deixar d’utilitzar formigó, acer i plàstics i promouen materials de transició com el maó ceràmic i materials descarbonitzats com la fusta, el bambú, les fibres vegetals i la terra. Però, més enllà de la selecció de materials, potser el més destacat de l’informe és que la primera premissa és no construir o construir menys.

 

Un dels pilars de Slow Studio és el concepte d’“habitatge saludable”. Quins aspectes específics integren en el disseny per millorar el benestar de les persones que habiten els espais que creen?

A l’estudi partim de la premissa de dissenyar espais de vida que respectin i promoguin la salut de les persones que els ocupen, sent conscients que no hi ha salut en un planeta malalt.

No serveix de res treballar un projecte en què garanteixo la salut dels ocupants si, per fer-ho, utilitzo materials que han tingut un impacte mediambiental elevat i han compromès la salut de la resta d’éssers vius i del medi ambient.

A més, en el moment en què parlem de salut, hem de partir d’un concepte holístic de salut, tal com defineix l’OMS: un estat complet de benestar físic, mental i social.

Per això, més enllà de parlar de salut als espais de vida, parlem de biohabitabilitat, entesa com la capacitat d’un espai de promoure el benestar físic i psicològic respectant la salut del nostre planeta.

Els aspectes essencials de disseny de la biohabitabilitat parteixen de:

• El confort ambiental d’un espai: assegurant el confort higrotèrmic, la ventilació i la il·luminació natural, i el confort acústic
• El respecte per la salut i el benestar dels ocupants: mitjançant l’ús de materials naturals i saludables, l’aplicació de criteris de neuroarquitectura i l’assoliment d’una excel·lent qualitat de l’aire interior.
• La sostenibilitat i eficiència de recursos: mitjançant la reducció de la demanda d’energia i l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua i l’ús de materials de procedència local de baix impacte mediambiental que puguin ser recuperats o retornats a la terra al final de la seva vida útil.
• La relació amb la natura: assegurant conexió visual amb entorns naturals, integrant i reduint l’impacte de l’edifici en el seu entorn i utilitzant vegetació en el disseny d’espais interiors i exteriors.
• La resilència i adaptabilitat: assegurant la resiliència davant el canvi climàtic i la flexibilitat de l’espai davant les necessitats canviants de les persones que els habiten.

 

El disseny passiu és una part fonamental dels seus projectes. Podrien explicar breument quins principis de disseny passiu apliquen i com aquests impacten en la vida diària dels habitants?

El disseny passiu parteix d’assegurar el confort higrotèrmic sense haver de recórrer a mitjans actius de calefacció o refrigeració. Per a això, hem de partir d’un intercanvi controlat amb els recursos naturals de l’exterior segons les condicions climàtiques de cada moment.

A l’hivern, captem calor solar mitjançant obertures al sud; aquesta calor s’emmagatzema en murs d’inèrcia i no permetem que s’escapi mitjançant un bon aïllament tèrmic i una elevada estanquitat. Per assegurar la qualitat de l’aire interior, generem una renovació d’aire controlada que evita les pèrdues energètiques.

A l’estiu, al contrari, ens protegim de la calor solar mitjançant persianes de lames, pèrgoles vegetals o voladissos que impedeixen l’assolellament directe. Com que el nostre habitatge és estanc i està molt ben aïllat, aconseguim que la temperatura no augmenti. Quan arriba la nit i baixa la temperatura, és quan aprofitem per ventilar mitjançant façanes oposades nord-sud que generen ventilacions creuades efectives i refresquen l’ambient. Aquesta frescor s’emmagatzema de nou gràcies a l’elevada estanquitat i aïllament i es manté al llarg de tot el dia següent.

En temporades intermèdies en què la calor no és excessiva, podem utilitzar les ventilacions creuades que generen corrents d’aire efectives per reduir la sensació tèrmica. Aquestes ventilacions es generen gràcies a façanes oposades nord-sud que, en molts casos, aconseguim mitjançant la ubicació estratègica de patis i atris bioclimàtics en què, a més, utilitzem la vegetació per millorar la regulació higrotèrmica de l’ambient.

I és que no hem d’oblidar que el confort està determinat no només per la temperatura ambient, sinó també per la humitat i per la velocitat del corrent d’aire.

I això com impacta en els ocupants?

Aconseguir el confort tèrmic mitjançant mitjans naturals és la millor estratègia que podem dur a terme per garantir la nostra salut en un espai habitat. Els humans hem evolucionat a la vida a l’aire lliure, on la humitat relativa se situa al rang del 40-60%. És en aquest rang on el nostre organisme funciona de manera òptima.

En el moment en què posem en marxa un sistema de calefacció o aire condicionat, les nostres mucoses s’assequen, reduint les nostres defenses i permetent l’entrada de virus i bacteris. És el típic refredat produït per l’aire condicionat.

En general, els nostres espais de vida estan excessivament climatitzats i ressecs i, per això, el fet d’aconseguir confort higrotèrmic mitjançant mitjans passius és una garantia de salut i benestar, més enllà de l’estalvi econòmic que suposa poder aconseguir el confort sense sistemes actius de calefacció ni aire condicionat.

Més enllà d’aquestes consideracions, el fet de disposar d’un habitatge que funciona amb el sol i amb la ventilació natural ens permet estar més connectats amb l’exterior, amb els factors naturals i amb la climatologia; és una manera de ser conscients i d’observar el nostre voltant, una cosa que sembla que de vegades oblidem en un món hiperconnectat en què la majoria de nosaltres passem més del 90% del nostre temps en espais interiors.

 

En una era en què la tecnologia sembla avançar sense parar, com integren la domòtica o tecnologies intel·ligents en els seus projectes sense comprometre la seva visió de sostenibilitat i simplicitat?

Al seu llibre, “Thanatia. Límites materiales de la transición energética”, Alicia Valero, Antonio Valero i Guiomar Calvo, investigadors del Centro de Recursos y Consumos Energéticos CIRCE, alerten que estem a prop d’esgotar els límits geològics del planeta i que és urgent iniciar una gestió de recursos si volem garantir la civilització actual més enllà d’un segle de vida.

Quan la ciència adverteix que els recursos materials de què disposem a les reserves geològiques del nostre planeta no són suficients per abordar la transformació tecnològica que s’està planificant, aleshores, com a projectistes, hem de partir d’evitar utilitzar sistemes que depenguin de minerals escassos i que generin un impacte mediambiental elevat al nostre planeta.

L’arquitectura ha funcionat com a refugi dels éssers humans durant milers d’anys sense necessitat de recórrer a sistemes tecnificats, només mitjançant estratègies bioclimàtiques i materials nobles.

Partir de la suficiència de recursos és una premissa clau en els nostres projectes. En un planeta amb 8000 milions d’habitants, quina quantitat de recursos és coherent que cadascun de nosaltres utilitzi per aconseguir un habitatge digne? Si tots volem viure amb les comoditats de la domòtica i de les tecnologies intel·ligents, aleshores necessitaríem diversos Planetes Terra per cobrir les nostres necessitats. Repartir equitativament els recursos limitats del planeta és una qüestió de justícia climàtica.

Viure en harmonia amb el planeta, utilitzant els recursos estrictament necessaris per aconseguir un espai de vida digne on ser feliç, hauria de ser un objectiu suficient de l’arquitectura; la resta són necessitats que ha generat la societat ultraconsumista i de les quals no depenen ni la nostra felicitat ni el nostre benestar.

 

En abordar projectes en diferents climes, com adapten les seves estratègies de disseny per assegurar-se que els habitatges continuïn sent eficients en termes energètics i respectuosos amb l’entorn?

Tots els nostres projectes parteixen d’estratègies genèriques que preveiem que seran coherents amb el clima i l’entorn on ens implantem, però no es duen a terme fins que no han passat per un rigorós estudi de demanda energètica basat en dades de climatologia locals dels darrers 50 anys, així com previsions de variació per efectes del canvi climàtic.

Avui dia podem saber la temperatura màxima i mínima que tindrà cadascuna de les estances d’un habitatge al llarg de l’any segons els sistemes constructius i materials que estem utilitzant i la previsió de climatologia exterior.

Un cop disposem de dades i d’un model 3D que inclou l’assolellament, les ventilacions, la previsió d’humitat i les renovacions d’aire, així com la definició de sistemes constructius, materials i gruixos, és quan podem iniciar la presa de decisions.

Aquests models ens permeten prendre decisions d’intervenció i d’estratègia bioclimàtica adaptades a cadascun dels elements d’un edifici. Arribem a definir el gruix d’aïllament amb variacions de centímetres, la selecció d’envidrament i opacitat per a cadascuna de les façanes (no utilitzarem el mateix envidrament en una obertura al nord que en una al sud) o fins i tot la mida dels patis bioclimàtics per permetre el pas de llum segons l’assolellament als solsticis d’hivern i d’estiu, entre moltes altres decisions basades en dades i previsions rigoroses.

 

El nom «Slow Studio» evoca una filosofia pausada, reflexiva. Com gestionen el temps en els seus projectes per mantenir aquesta mentalitat, considerant les demandes i terminis del món de la construcció?

La realitat és que el tipus de client que ens arriba és un client amb una certa consciència ecològica i que busca un equip d’acord amb aquests valors. Si bé concebre un projecte de manera pausada i conscient no està renyit amb gestionar-lo de manera rigorosa i eficient.

Per a nosaltres, la clau és dedicar el temps necessari tant a escoltar les nostres famílies com a desenvolupar un projecte executiu amb un rigor i un detall elevats que permeti, un cop licitada l’obra, complir uns terminis i uns pressupostos d’inversió tancats i estrictes, amb contractes ferms que estableixen penalitzacions per incompliment al constructor.

 

Quin ha estat el seu repte més gran fins ara en la implementació d’un habitatge bioclimàtic i com van aconseguir superar-lo?

Sens dubte, el principal repte de la sostenibilitat i el bioclimatisme és la lluita constant contra el pressupost.

A l’estudi hem fet una aposta clara per pagar el cost real de les nostres accions. Si jo construeixo amb materials fòssils com el formigó o l’acer, estic assumint un deute mediambiental en forma d’emissions de CO2 que es converteixen en una hipoteca per als nostres fills i les generacions futures.

Nosaltres vam decidir no carregar el deute mediambiental sobre altres; vam decidir apostar per materials que no danyen el nostre planeta, com la fusta, la terra i les fibres vegetals. Es tracta de materials amb un cost real, que hem decidit assumir.

Hem adquirit la responsabilitat de dur-ho a terme i aconseguir projectes que assegurin una excel·lent qualitat de vida, que respectin la salut de les persones i del medi ambient, però que, a més, siguin viables econòmicament.

Això suposa moltes hores de lluita a l’estudi, amb detalls constructius, amb proveïdors, amb industrials, amb clients i promotors. Tant per ajustar i adaptar els projectes com per desenvolupar solucions innovadores que ens permetin construir amb materials naturals i saludables de baix impacte.

Sens dubte, una de les premisses de treball per dur-ho a terme és la suficiència.

Quants metres són necessaris per viure? De quines comoditats puc prescindir sense reduir la qualitat de vida? Quins acabats no m’aporten més que un valor estètic, incrementant el pressupost però no la qualitat del projecte?

Un altre aspecte clau també és la conscienciació del client: en el moment en què crec fermament en el que faig i puc demostrar que funciona, el client comença a creure en nosaltres i ens permet prendre decisions radicals com deixar materials vistos, eliminar totalment el sistema de calefacció o refrigeració, o reduir la superfície del seu habitatge per invertir en materials i sistemes bioclimàtics que milloraran la seva qualitat de vida.

 

En la seva experiència, quina és la principal barrera perquè les persones optin per un habitatge més sostenible i eficient, i quin rol juguen els arquitectes a l’hora de superar aquests obstacles?

Ens atrevim a afirmar que es tracta d’una triple barrera que cal anar superant, cadascuna una mica més difícil però no impossible.

La primera barrera és principalment la manca de conscienciació tant entre els clients com entre els professionals. Aquí es tracta que aquells que n’estem convençuts ho expliquem al món per arribar a més i més persones; els científics afirmen que només cal un petit percentatge de la societat realment convençut d’alguna cosa per motivar el canvi, i en això estem.

És per aquest motiu que part de la dedicació de l’estudi se centra en la tasca sense ànim de lucre de l’activisme climàtic, amb l’objectiu d’arribar a més professionals i persones que entenguin la necessitat de prioritzar l’emergència climàtica en tots els aspectes de la nostra vida, i en especial en els espais habitats i en el sector de l’arquitectura i la construcció.

Un cop superada aquesta primera barrera de conscienciació, arriba la segona barrera, que és la formació. Coneixem molts col·legues que ens diuen que estan preocupats i que volen aportar i sumar, però que no saben per on començar. En aquest sentit, creiem que cal fer xarxa, buscar professionals en la mateixa situació; hi ha multitud d’agrupacions que lluiten per la sostenibilitat en arquitectura, col·legis tècnics que s’estan posant en marxa i multitud de cursos i formacions on trobar tant eines com col·legues amb qui sumar i intercanviar inquietuds.

I en el moment en què ja estem a punt, conscienciats i formats, aleshores arriba la tercera barrera, que és, per descomptat, l’econòmica. Hi ha professionals amb bona formació que saben què han de fer, però quan es posen mans a l’obra se’ls disparen els costos i han de començar a retallar materials i solucions constructives respectuoses amb la salut i amb el medi ambient.

Com superar aquesta tercera barrera econòmica?

Aquí es plantegen dues qüestions clau:

La primera és que hem de partir de la conscienciació: el client ha d’entendre que és indispensable; i la segona és l’assoliment: nosaltres hem d’aconseguir que sigui viable sense que li generi un perjudici econòmic ni d’abast de projecte.

En ambdues qüestions, el paper de l’arquitecte és clau i parteix de la pregunta:

Per què és més car construir de manera sostenible? La resposta és als materials.

Els materials fòssils com el formigó, l’acer o els plàstics són molt barats a costa d’una producció basada en combustibles fòssils que ens surten molt barats a nosaltres i molt cars al medi ambient. El cost mediambiental d’utilitzar aquests materials es carrega al compte de les generacions futures i dels milions de persones que ja estan patint avui les conseqüències de la crisi climàtica en què estem immersos.

Quan construeixo un edifici amb una petjada de carboni de 600 kg / CO2 per m2, el que en realitat està passant és que aquests 600kg / m2 que jo estalvio es converteixen en un deute per a altres. Això és una injustícia climàtica enorme que no podem tolerar com a arquitectes ni tampoc com a éssers humans.

Així, hem de començar a comptabilitzar el cost dels nostres edificis no només en termes econòmics, sinó en termes mediambientals, i no val passar la factura a altres.

En aquest sentit, per a nosaltres, l’estratègia de conscienciació és diferent quan parlem amb el client final o amb un promotor.

El client final pensa que la seva petjada és petita i no li podeu parlar d’impacte mediambiental —a nivell planetari— del seu habitatge, però sí que li podeu parlar de benestar, de salut, de qualitat de vida, de confort, de reducció del consum energètic: aquí és on teniu la partida guanyada amb materials naturals. En la majoria dels casos, el pressupost extra en el cas d’habitatges unifamiliars l’aconseguim mitjançant la reducció de m2 construïts, maximitzant els metres útils amb dissenys innovadors i flexibles, reduint els recursos materials que utilitzem, mitjançant solucions constructives senzilles i vistes, i duent a terme un disseny passiu que permeti simplificar i reduir la inversió en instal·lacions actives.

Quan parlem amb un promotor, en canvi, aquí sí que l’impacte és més gran: una sola persona està fent negoci construint espais de vida per a moltes famílies i aquí sí que podem entrar en la consciència mediambiental i social. El fet de promoure un conjunt d’habitatges genera un benefici en un percentatge elevat que podem ajustar en certa mesura, reduint el seu marge en pro del bé comú. En la majoria dels casos es tracta de demostrar que és viable, que el sobrecost és mínim i que ha de ser assumible per reduir el seu impacte mediambiental i maximitzar el benefici social. Això, de nou, trasllada tota la responsabilitat a l’arquitecte, que ha de remoure cel i terra per, amb aquest petit marge, negociar amb industrials, buscant solucions que optimitzin la construcció i permetin construir amb materials naturals de baix impacte sense un sobrecost que comprometi la viabilitat del projecte. La qüestió és si hem superat bé la primera barrera i si estem prou conscienciats i compromesos per dur a terme aquesta lluita sense decaure.

 

Quin consell donarien a joves arquitectes que volen especialitzar-se en arquitectura sostenible i bioclimàtica? Per on haurien de començar la seva formació i carrera?

A la nostra pàgina web tenim una recopilació de totes les formacions clau, així com dels llibres essencials que més ens han inspirat. Està tot recollit a l’article “Guia de Recursos d’Aprenentatge”

Hi trobareu tots els enllaços actualitzats tant a cursos de bioconstrucció (nosaltres ens vam formar a l’Instituto Español de Bioconstrucción, que té un programa adaptat de l’Institut Alemany de Baubiologie), però també hi ha formacions en bioclimatisme i consum nul, de les quals recomanem especialment aquelles que són dirigides pels integrants de Societat Orgánica, la principal consultoria bioclimàtica del nostre país i col·laboradors habituals nostres des de l’inici.

També és recomanable obrir el camp de mires i formar-se i entendre la gravetat de l’emergència climàtica en què estem immersos des del punt de vista de la ciència, mitjançant llibres com El planeta inhòspit, de David Wallace-Wells, un llibre imprescindible per entendre el moment històric que afrontem com a humans i adonar-nos que, si no transformem les nostres societats des de tots els àmbits, no hi ha manera de sobreviure al nostre planeta.