Construcció bioclimàtica a Idealista News
Idealista News publica el passat 17 d’octubre un article sobre Construcció bioclimàtica: la manera d’aconseguir una casa ‘eco-friendly’ de consum gairebé nul que ha comptat amb el nostre estudi com a expert en arquitectura sostenible, ecològica i sana.
A l’article responem a una sèrie de preguntes sobre estratègies a dur a terme per garantir el bioclimatisme, l’eficiència energètica i la sostenibilitat dels espais que habitem:
És més car construir una casa ‘eco-friendly’ que una de normal?
Si parlem exclusivament de consum energètic, un fet que per a nosaltres ja és una qüestió del segle passat, no existeix sobrecost com a tal, ja que la reducció de consum l’aconseguim principalment mitjançant el disseny bioclimàtic, reduint la demanda d’energia amb mitjans passius com la captació i protecció solar, l’acumulació de temperatura en els materials de construcció o l’elevat aïllament i l’estanquitat.
Actualment, el Codi Tècnic de l’Edificació vigent contempla l’obligatorietat que els habitatges siguin de consum nul o gairebé nul des del 2020, així que parlar de sobrecostos en aquest camp ja no té gaire sentit perquè és un fet d’obligat compliment i que marca la regulació des de fa ja uns quants anys.
Una altra cosa és que parlem de sostenibilitat en termes de consum de recursos planetaris limitats i impacte mediambiental i sobre la salut de les persones, que seria la definició correcta de sostenibilitat en construcció.
Pel que fa al consum de recursos planetaris i impacte mediambiental, si comparem una mateixa casa construïda amb materials de reduït impacte amb un habitatge mal anomenat “convencional” construït a base de materials d’elevada petjada ecològica com formigó, acer i plàstics; i únicament ens centrem en el cost per m2 construït, el sobrecost pot ser de l’ordre del 30 al 50%.
Tanmateix, l’arquitectura sostenible no és una opció a comparar, és una necessitat i una urgència a causa de la situació d’emergència climàtica en què ens trobem. Per tant, no es tracta de comparar, es tracta de lluitar per aconseguir dur a terme projectes d’impacte nul de manera econòmicament viable. I això no és només un tema de sostenibilitat, sinó que afecta la salut i el benestar dels usuaris, així com el planeta que habitem.
Per dur a terme un habitatge sostenible, no podem pretendre acabar el projecte i licitar amb materials naturals i de reduït impacte, perquè aleshores els números no sortiran mai. Cal plantejar una estratègia des de l’inici del projecte, partint de la suficiència de m2, passant per la posada en valor dels materials i la reducció d’acabats i instal·lacions innecessàries.
Dur a terme un projecte sostenible en termes d’impacte nul és viable econòmicament en el moment en què es planteja una estratègia integral des de l’inici del projecte.
Què és el que més consumeix energia en un habitatge?
En els habitatges que tenen més de 10 o 20 anys, previs a les directives d’eficiència energètica més recents, la despesa més important és, per descomptat, la calefacció a l’hivern i l’aire condicionat a l’estiu. Es tracta de cases amb molt poc aïllament i poc estanques en què l’intercanvi de temperatura amb l’exterior està assegurat i el control higrotèrmic és inexistent.
En els habitatges de construcció recent, després de l’última actualització del Codi Tècnic de l’Edificació el 2020 en què ja s’exigeix consum nul, si s’han dut a terme de forma rigorosa seguint la normativa i tant l’aïllament com l’estanquitat resulten adequats, a més d’haver implementat estratègies de control passiu pròpies de l’arquitectura bioclimàtica, el consum en calefacció i climatització es redueix i la despesa d’electricitat més gruixuda passa a ser la generació d’aigua calenta sanitària, que es pot generar fàcilment mitjançant energies renovables.
Hi ha subvencions o ajuts fiscals per a la rehabilitació i construcció sostenible?
Les subvencions més rellevants de les quals disposem ara mateix estan enfocades a la rehabilitació, ja que la Unió Europea ha fet una aposta molt important per la rehabilitació i actualització dels edificis per tal de reduir el consum energètic de totes aquelles edificacions mal aïllades o amb poca estanquitat.
En molts casos, també a nivell municipal existeixen ajuts, sobre tot enfocats a bonificacions en l’IBI, que permeten amortitzar ràpidament instal·lacions de producció d’energia renovable.
En obra nova, ara mateix, pràcticament no hi ha ajuts. No obstant això, la inversió en un habitatge de consum nul i reduït impacte és ràpidament amortitzable, ja que és possible construir una casa que no només no consumeixi energia, sinó que fins i tot en produeixi més de la que consumeix. Això per no parlar dels beneficis en el benestar, el confort i la salut d’un habitatge construït amb materials naturals i respectuosos.
Quines tecnologies o sistemes sostenibles solen implementar en els seus projectes?
Nosaltres som partidaris de reduir la tecnologia, ja que amb el disseny bioclimàtic aconseguim reduccions de consum de l’ordre del 80-90%. La majoria dels habitatges que construïm avui dia ja no necessiten sistemes de calefacció i climatització per aconseguir temperatures de confort mitjanes de 18 a 24 graus al llarg de tot l’any.
D’aquesta manera, la primera premissa seria reduir el consum i, a partir d’aquí, cobrir el consum restant amb energies renovables com ara panells solars.
De fet, el problema de la tecnologia sol ser que té una vida limitada amb una rotació mitjana de 7 a 10 anys en comparació amb una casa que té una vida útil de 100 o 200 anys (o fins i tot més segons quins sistemes constructius s’utilitzin). És per això que tota la inversió que puguem destinar a disseny bioclimàtic en lloc d’instal·lacions i tecnologia serà fàcilment amortitzable.
Quant es pot reduir el consum d’energia amb el disseny bioclimàtic?
El treball de l’arquitectura passiva bioclimàtica pot reduir el consum energètic fins a un 80-90%, i aquesta demanda extra es pot suplir amb energies renovables, com plaques solars, en el cas que les condicions del terreny, la ubicació i l’entorn resultin favorables.
Totes les cases poden ser més ‘eco-friendly’?
Sí, i tant, nosaltres treballem amb habitatges centenaris, de més de 100 o 200 anys. Són cases construïdes amb murs de morter i calç que disposen d’una inèrcia tèrmica excepcional, així que amb senzilles intervencions d’aïllament exterior i estanquitat aconseguim resultats sorprenents a nivell d’eficiència energètica.
En la majoria d’habitatges construïts fa 20 o 30 anys, la base constructiva és bona, però aleshores no es tenia en compte l’aïllament o l’estanquitat, que són intervencions ràpidament amortitzables a nivell de consum energètic.
Sempre cal tenir en compte que, quan duem a terme una rehabilitació energètica, hem de treballar amb materials naturals i transpirables i evitar els aïllaments plàstics que no permeten la transpiració natural dels murs i generen humitats i condensacions.
Quant es pot estalviar en optar per una casa amb disseny bioclimàtic?
Si la casa compleix la normativa d’eficiència energètica actual, té un disseny bioclimàtic que redueix la demanda energètica i la producció d’energia es realitza mitjançant recursos renovables, els costos de consum d’un habitatge avui dia són pràcticament zero.
Quins canvis s’han de fer per fomentar més la construcció ‘verda’?
Per a nosaltres, el canvi essencial és que es comencin a computar les emissions en les normatives de construcció. Hi ha diversos països de la Unió Europea que ja inclouen en les seves normatives de construcció la limitació de demanda energètica i el control d’emissions de CO2 i l’impacte dels materials de construcció.
Aquesta serà la nova realitat del nostre país, ja que l’esborrany de la Directiva del Parlament Europeu d’Eficiència Energètica d’Edificis (EPBD) publicat el passat mes de març, i l’aprovació definitiva del qual s’espera que es produeixi al llarg de l’any vinent, ja no només parla d’eficiència energètica, sinó que parla de còmput d’emissions de CO2, i aquest és el canvi necessari i urgent que hem de fer.
Aquí és on els materials naturals, sostenibles i de reduït impacte començaran a ser competitius, quan contemplem els costos que té per al planeta l’optar per materials contaminants que estan contribuint a agreujar la crisi climàtica que afrontem.
Quins petits hàbits o instal·lacions poden incorporar a la seva vida diària les persones per fer la seva casa més ‘eco-friendly’?
L’hàbit principal que nosaltres sempre recomanem és indagar i investigar cada material o cada modificació que hàgim de fer a casa nostra. Per exemple, si he de canviar un paviment, puc preguntar-me quina és l’opció de producció local de menor impacte que inclogui una protecció sense tòxics.
Si he de decidir sobre un parquet, hauria d’entendre quina quantitat de fusta incorpora en relació a l’aglomerat amb resines que poden ser tòxiques i indagar si la capa superior és fusta o és una foto de fusta folrada de plàstic que sobrecarregarà electrostàticament l’ambient.
En cas de canviar unes fusteries, ens podem informar sobre l’impacte del PVC en comparació amb l’impacte de l’alumini o de la fusta, i el benestar o confort tèrmic que un material o un altre suposarà.
En el moment en què comprem un sofà, podem indagar sobre si els tèxtils que el componen són de producció sostenible o si incorporen retardants de flama o productes per evitar les taques que puguin resultar tòxics i barrejar-se amb l’ambient durant tota la vida útil del producte.
A tall de resum, l’hàbit més important que hauríem de tenir a casa nostra és el de ser conscients de cada decisió que prenem.