Casa a la Costa Daurada a Dwell Magazine

 

Nova publicació a la revista nord-americana Dwell amb un article sobre el nostre projecte Casa a la Costa Daurada, titulat «Their Mediterranean Courtyard House Is Warmed by the Sun and Cooled by Sea Breezes.»

En aquesta ocasió, el reportatge es construeix a partir d’una entrevista als propietaris, que expliquen com l’habitatge respon a la seva manera de viure i com l’arquitectura ha transformat el seu dia a dia, posant en valor les estratègies passives i la flexibilitat del projecte.

Per llegir l’article de Dwell: Their Mediterranean Courtyard House Is Warmed by the Sun and Cooled by Sea Breezes

Per veure el projecte al nostre web: Casa a la Costa Daurada

 

 

Their Mediterranean Courtyard House Is Warmed by the Sun and Cooled by Sea Breezes

 

Guillem i Arantza Pujadas van passar anys buscant un habitatge a la Costa Daurada que s’adaptés a la seva manera de viure. Amb tres fills, volien una llar on la vida familiar, la feina i la seva passió pel contacte amb la natura poguessin conviure de manera natural.

Guillem, fundador de Shaka Surf Castelldefels, a la costa catalana, ha construït la seva vida al voltant del Mediterrani, per la qual cosa per a ell era fonamental mantenir una connexió diària amb el mar i el paisatge. L’Arantza treballa com a doula, acompanyant dones i famílies durant l’embaràs, el part i el postpart, i somiava amb un habitatge tranquil que també pogués acollir la seva activitat professional.

Junts van imaginar un habitatge amb un jardí productiu on poder rebre amics i en què els seus fills poguessin créixer amb espai per explorar i gaudir de l’exterior. Van visitar nombroses cases amb vistes al mar i distribucions àmplies, però cap no responia realment al que buscaven.

«A poc a poc ens vam adonar que cap reunia tot el que volíem», explica l’Arantza. «Així que vam decidir construir-la nosaltres mateixos.»

La família va trobar finalment una singular parcel·la en forma de L amb vistes al mar Mediterrani. Tot i que el costat sud gaudia d’una excel·lent orientació solar i d’unes magnífiques vistes cap a la costa, la seva geometria estreta feia impossible construir un habitatge convencional sense ocupar la major part de l’espai exterior.

 

 

Per resoldre aquest repte, la parella va recórrer als arquitectes Víctor Vergés i Jade Serra, cofundadors de Slow Studio. L’estudi va dissenyar un habitatge organitzat en dos volums interconnectats al voltant d’un pati central. Les principals estances de dia —la cuina, el menjador i la sala d’estar— se situen a la façana sud per aprofitar al màxim la radiació solar, mentre que les zones més privades s’obren cap al jardí.

Els arquitectes van decidir conservar el llarg recorregut des del carrer fins a l’entrada principal per crear una transició pausada entre l’espai públic i la llar. Abans d’accedir a l’habitatge, el recorregut travessa un petit pavelló destinat a l’emmagatzematge de bicicletes i material esportiu i discorre entre diferents zones d’hort.

«Un jardí productiu és molt diferent d’un d’ornamental», explica Jade Serra. «Requereix petites cures quotidianes. La família el recorre constantment, cultivant hortalisses, collint aliments i integrant aquest contacte amb la natura en el seu dia a dia.»

En lloc de distribuir l’habitatge en estances rígides i d’un únic ús, el projecte aposta per espais flexibles i adaptables. «Els clients tenien molt clar que no volien una casa dissenyada únicament per a les seves necessitats actuals», assenyala Víctor Vergés. «Entenien que tant la vida familiar com la feina continuarien evolucionant amb el temps.»

Amb aquest objectiu, l’ala est acull un gran espai polivalent que avui pot funcionar com a taller, despatx, sala de jocs o lloc de trobada, i que en el futur es podrà transformar fàcilment en dos dormitoris o zones d’estudi per als fills sense necessitat de modificar l’estructura de l’habitatge.

 

 

Mentrestant, el pati obert s’ha convertit en el veritable cor de l’habitatge. «Els nens es mouen lliurement entre la casa, el pati i el jardí», explica l’Arantza. «El joc no queda limitat a una única habitació.»

Originalment, els arquitectes havien concebut aquest espai com un jardí d’hivern completament tancat, en forma d’atri envidrat, que preescalfaria l’aire abans de distribuir-lo a la resta de l’habitatge. Tot i que finalment en Guillem i l’Arantza van decidir mantenir el pati obert al cel, gran part d’aquesta estratègia bioclimàtica continua present. Una galeria d’accés envidrada capta la calor del sol durant els mesos més freds i tempera de manera natural l’aire fresc abans que circuli per l’interior.

L’habitatge incorpora, a més, ventilació creuada, una elevada inèrcia tèrmica i un alt nivell d’aïllament per reduir de manera significativa la demanda energètica. La selecció de materials prioritza la durabilitat, la regulació natural de la humitat i un baix impacte ambiental. La fàbrica de maó ceràmic, l’aïllament de fibra de fusta i les superfícies ceràmiques vistes requereixen un manteniment mínim i envelleixen de manera natural amb el pas del temps.

«Creiem que el futur de l’habitatge no passa per construir cases més grans, sinó més intel·ligents, adaptables i eficients en l’ús dels recursos», afirma Víctor Vergés.

A l’interior, els espais oberts i els materials naturals creen una atmosfera on la feina, el descans i el lleure conviuen de manera fluida.

 

«El que més ens agrada és que totes aquestes activitats no competeixen entre si», explica l’Arantza. «Els nens poden jugar mentre nosaltres treballem, podem rebre amics sense alterar la vida familiar i tot roman profundament connectat amb els espais exteriors.»

Quan se’ls pregunta quin consideren el major assoliment del projecte, en Guillem i l’Arantza no parlen d’un detall arquitectònic concret ni de les vistes, sinó de com la casa s’ha integrat en la seva manera de viure.

«Aquí són els espais els que s’adapten a la nostra manera de viure», conclou l’Arantza. «Ens permet passar més temps junts sense renunciar a la privacitat de cadascú. Aquest equilibri ha canviat completament la manera com gaudim de la vida quotidiana en família.»