Entrevista a ABC sobre Arquitectura Bioclimàtica
El passat diumenge 10 de novembre, el diari ABC publica una entrevista a Jade Serra de Slow Studio sobre com l’arquitectura bioclimàtica, que intenta integrar els edificis en el seu entorn per optimitzar el confort tèrmic i millorar l’eficiència energètica, busca el seu lloc a Espanya.
Podeu trobar l’article en el següent enllaç.
Una revolució arquitectònica amb vistes a la natura
L’arquitectura bioclimàtica busca dissenyar (o reformar) edificis perquè s’integrin amb l’entorn natural i així aprofitar les condicions locals amb el propòsit d’optimitzar el confort tèrmic i limitar el consum energètic. Aquesta manera intel·ligent de construir utilitza els recursos al seu abast, com la ubicació, el sol, el vent i la vegetació, per crear espais saludables i eficients. L’arquitectura passiva bioclimàtica pot reduir el consum energètic fins a un 90%. Jade Serra, sòcia a Slow Studio, aclareix quins són els factors que es tenen en compte abans de dissenyar un habitatge d’aquest tipus: «La sostenibilitat marca la reducció de demanda energètica, de carboni i d’impacte mediambiental, i l’elecció de materials». Les eines les posa la natura, indica l’arquitecta: «L’orientació solar, la renovació de l’aire o la ventilació creuada permeten minimitzar el consum, perquè ens beneficiem de l’energia que ens proporcionen els mitjans naturals». «Els materials utilitzats han de ser de procedència local, saludables, que no incorporin tòxics i que estiguin enfocats en l’estratègia bioclimàtica», afegeix.
Aquests components porten milions d’anys en la història de la humanitat, afirma: «Terra, calç, fusta, maó ceràmic cuit, fibres vegetals, suro, llana, fibra de fusta…». La innovació pretén recuperar tècniques tradicionals i millorar-les. «El més nou en el que estem centrats a l’estudi són blocs de terra compactada, fabricats a la mateixa factoria on es fan els blocs de formigó industrialitzats, però en lloc d’utilitzar ciment com a lligant es fa amb calç». Aquesta tècnica s’està desenvolupant a Alemanya en gran format. A Lleida es localitza la primera instal·lació que realitza blocs de terra. A Mallorca, per a habitatge públic (edificis de quatre i cinc plantes).
En els últims anys, Slow Studio està afavorint un model de comunitat d’habitatges en format d’autopromoció: «Actualment, tenim dos projectes en marxa, a Girona i al Vallès. Crec que serà un canvi de paradigma perquè a la sostenibilitat mediambiental s’uneix la sostenibilitat social i econòmica». La qualitat de vida és objectiu dels arquitectes especialitzats en el bioclimatisme, expressa Serra: «El confort i el benestar que impulsa la construcció sostenible estan molt vinculats a la salut, perquè en el moment en què s’aconsegueix un confort tèrmic mitjançant mitjans naturals, si evito activar la climatització o la calefacció, aconseguim una salut ambiental de forma natural». «Convé destacar la salut emocional o mental que també es genera», apunta.
Però els habitatges bioclimàtics són més cars que els normals? Gorka Álvarez, soci de Ruiz-Larrea Arquitectura i director de Disseny, estima que un disseny passiu acaba causant «un estalvi en producció i consum d’instal·lacions i mitjans mecànics». Com a especialista en disseny bioclimàtic d’edificis, considera que «el Codi Tècnic d’Edificació a Espanya i una altra sèrie de normatives ja estan obligant a construir un edifici de baixa demanda energètica». El camí per assolir els estàndards té dues vies, segons Álvarez: «A través de materials d’alt cost, com finestres o solucions de façanes amb major aïllament, o es pot fer partint d’un disseny previ en el qual s’optimitzen orientacions, proteccions, elements que afavoreixen les condicions de control del propi edifici».
El producte estrella de l’arquitectura bioclimàtica, per al soci de Ruiz-Larrea Arquitectura, és la fusta. «L’impacte a nivell transversal resulta infinitament inferior al formigó o l’acer. Pel que fa a la resta de materials utilitzats en l’edificació, nosaltres tendim, sobretot en l’aïllament tèrmic, a evitar aquells que procedeixin de derivats del petroli, i volem que siguin naturals i estigui molt clara la traçabilitat del seu origen». Dels projectes de l’estudi, destaca Carabanchel 34, llars de l’Empresa Municipal d’Habitatge (EMV), de lloguer amb protecció oficial. Van ser els primers habitatges col·lectius passivhaus de Madrid. «Fer cases per a persones desfavorides, que amb prou feines tinguin cost el consum de calefacció i de refrigeració, sense despesa energètica per climatitzar-les, ens sembla molt important», diu. «Carabanchel 34 és un exemple d’un edifici d’habitatge públic, de lloguer, ben construït en un procés de disseny acurat i d’una aplicació material i d’un control de l’execució molt precís», postil·la.
Sobre les últimes investigacions al voltant dels habitatges bioclimàtics, Álvarez s’inclina per les envolupants, «façanes que siguin capaces de transformar la seva configuració per modificar les seves prestacions; és a dir, que l’envolupant de l’edifici deixi de ser un element estàtic per convertir-se en un de dinàmic». «Que la teva façana, quan realment necessiti estar molt aïllada, ho estigui, però al mateix temps, quan el canvi estacional exigeixi canvis, que tingui la capacitat d’adaptar-se i mutar», sentencia.
El concepte de biomímesi s’inspira en les possibilitats de la natura per resoldre desafiaments que afrontem els éssers humans. «La meva investigació se centra en com es poden aplicar les estratègies, els mecanismes dels éssers vius en l’entorn natural, especialment les adaptacions al seu hàbitat concret. A partir d’aquest coneixement, es poden dissenyar edificis i ciutats que s’assemblin més al funcionament de la natura: els nuclis urbans es desenvoluparien com a ecosistemes saludables per a les persones i el planeta». Així ho explica Marlén López, doctora arquitecta i cofundadora del Laboratori Biomimètic (localitzat a Ladines, al parc natural de Redes, a Astúries), on s’ocupa de l’educació i la divulgació científica.
La tesi doctoral de López a la Universitat d’Oviedo descriu com les fulles dels arbres es poden adaptar de manera eficient a les condicions climàtiques de cada lloc: «Podem dissenyar les envolupants dels edificis el més semblant possible a com funcionen aquestes fulles». Es va prototipar i es va validar un projecte centrat en una planta de creixement en coixí que té la capacitat de gestionar baixades de temperatura i que crea un microclima interior. El grup Giconsime, de la Universitat d’Oviedo, el continua investigant.
«Això es pot traslladar a un sistema per a façanes i aprofitar de manera passiva les condicions d’insolació per fer unes bombolles de calor i que aquesta calor durant la nit es vagi transferint», argumenta.
Un altre exemple: la ciutat esponja constitueix una possible solució per als devastadors efectes d’una DANA com la que ha assolat diferents localitats de la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa. Consisteix a implantar superfícies poroses per absorbir l’aigua, a la manera de parcs inundables o façanes verdes. Així es podrien prevenir inundacions i les sequeres, amb l’emmagatzematge d’aigua i exercint com a depuradora. A la Xina, ciutats com Xiamen, Baicheng o Jiang ja ho han adaptat. Xangai ha emmotllat part de les seves infraestructures al model. A Europa, Berlín també explora en aquest sentit. «Aquest disseny resulta ideal per a ciutats que estan a cotes molt baixes, gairebé a nivell del mar, i que pateixen l’impacte negatiu de pluges intenses, perquè reben una acumulació d’aigua en moments determinats. La proposta es basa en crear unes àrees tipus aiguamolls, sense tant asfalt, sense tant sòl dur, sense edificacions», relata l’experta.
A més, el Laboratori té una línia d’investigació de biomaterials orgànics per utilitzar el producte en disseny d’interiorisme. Manuel Persa està al capdavant d’aquest treball.