{"id":16994,"date":"2026-09-07T18:07:00","date_gmt":"2026-09-07T16:07:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.slowstudio.es\/news\/arquitectura-y-diseno-entrevista-slow-studio-sobre-neuroarquitectura"},"modified":"2026-09-07T18:07:00","modified_gmt":"2026-09-07T16:07:00","slug":"arquitectura-y-diseno-entrevista-slow-studio-sobre-neuroarquitectura","status":"publish","type":"noticias","link":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/arquitectura-y-diseno-entrevista-slow-studio-sobre-neuroarquitectura","title":{"rendered":"Arquitectura y Dise\u00f1o entrevista Slow Studio sobre neuroarquitectura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

La revista Arquitectura y Dise\u00f1o<\/a> dedica en el seu n\u00famero de setembre de 2026 un reportatge a la neuroarquitectura, una disciplina que estudia com els espais que habitem influeixen en el nostre sistema nervi\u00f3s, les nostres emocions i el nostre comportament. L\u2019article, titulat Emoci\u00f3 assegurada<\/em>, recull la visi\u00f3 de diferents professionals, entre els quals V\u00edctor Verg\u00e9s i Jade Serra, de Slow Studio. <\/p>\n

Al llarg del reportatge reflexionem sobre la relaci\u00f3 entre arquitectura, sostenibilitat i benestar, i sobre com molts dels principis que avui associem a la neuroarquitectura ja eren presents de manera intu\u00eftiva en l\u2019arquitectura tradicional: la llum natural, la ventilaci\u00f3 creuada, la relaci\u00f3 amb el paisatge, els materials naturals o els espais adaptats al clima i a l\u2019escala humana.<\/p>\n

Tamb\u00e9 abordem algunes de les estrat\u00e8gies que permeten dissenyar espais pensant en el benestar f\u00edsic, emocional i cognitiu de les persones, des de la qualitat de l\u2019aire i el confort higrot\u00e8rmic fins a la il\u00b7luminaci\u00f3, l\u2019ac\u00fastica, els recorreguts o la connexi\u00f3 amb la natura.<\/p>\n

Un altre dels temes tractats \u00e9s la possibilitat de mesurar els efectes de l\u2019arquitectura sobre les persones. Tot i que cada vegada hi ha m\u00e9s indicadors que permeten relacionar determinades decisions de disseny amb l\u2019estr\u00e8s, el descans o la capacitat de concentraci\u00f3, des de Slow Studio defensem que cal ser prudents: l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un espai continua condicionada per factors personals, socials i culturals. <\/p>\n

Finalment, reflexionem sobre la possibilitat de certificar la neuroarquitectura. M\u00e9s que crear un nou segell, creiem que el repte pot ser ampliar els sistemes existents per integrar millor els coneixements procedents de la neuroci\u00e8ncia. L\u2019objectiu no hauria de ser obtenir una certificaci\u00f3, sin\u00f3 dissenyar espais capa\u00e7os de millorar la vida de les persones. <\/p>\n

El reportatge inclou, a m\u00e9s, la nostra Casa a la Serra d\u2019Ordal<\/a>, presentada com un exemple d\u2019integraci\u00f3 entre habitatge, entorn, vida i treball.<\/p>\n

Volem agrair a Arquitectura y Dise\u00f1o<\/a> que hagi comptat amb Slow Studio per a aquest reportatge i l\u2019oportunitat de compartir la nostra manera d\u2019entendre una arquitectura que situa el benestar de les persones al centre.<\/p>\n

Per aprofundir en aquest tema, podeu consultar el nostre article Qu\u00e8 \u00e9s la neuroarquitectura?<\/a>, on n\u2019expliquem els or\u00edgens, els fonaments i les principals estrat\u00e8gies aplicades a l\u2019arquitectura.<\/p>\n

\"\" \"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

A continuaci\u00f3, compartim les preguntes i respostes completes de l\u2019entrevista.<\/p>\n

 <\/p>\n

1<\/strong>. <\/strong>Molts arquitectes afirmen que les construccions vernacles sempre han estat sostenibles per naturalesa, i que parlar de sostenibilitat com una \u201ccapa\u201d de valor afegit en l\u2019arquitectura d\u2019avui no deixa de ser un reconeixement de com la manera de construir actual s\u2019ha allunyat del seny de l\u2019arquitectura tradicional. Es podria dir el mateix de la neuroarquitectura? Que es tracta d\u2019un argument que en realitat no fa m\u00e9s que convertir en argument de venda una cosa que s\u2019hauria de donar per descomptada en els edificis ben constru\u00efts?<\/strong><\/p>\n

En certa mesura, s\u00ed. De la mateixa manera que la sostenibilitat no s\u2019hauria d\u2019entendre com un afegit, sin\u00f3 com una condici\u00f3 inherent a qualsevol arquitectura responsable, la neuroarquitectura tampoc no s\u2019hauria de considerar una capa superposada al projecte. <\/p>\n

L\u2019arquitectura tradicional, especialment la vernacla, ja incorporava de manera intu\u00eftiva molts dels principis que avui associem tant a la sostenibilitat com a la neuroarquitectura: aprofitament de la llum natural, ventilaci\u00f3 creuada, relaci\u00f3 amb el paisatge, \u00fas de materials naturals, espais adaptats al clima local o proporcions d\u2019acord amb l\u2019escala humana. No hi havia una explicaci\u00f3 cient\u00edfica dels seus beneficis, per\u00f2 s\u00ed una comprensi\u00f3 emp\u00edrica acumulada durant generacions. <\/p>\n

Tamb\u00e9 hi havia una relaci\u00f3 m\u00e9s directa i natural amb l\u2019entorn. L\u2019arquitectura naixia del lloc: del seu clima, de la seva topografia, dels seus materials, dels seus recursos i dels seus l\u00edmits. Construir implicava recon\u00e8ixer una depend\u00e8ncia profunda respecte del paisatge del qual s\u2019extreien els mitjans per habitar. Aquesta connexi\u00f3 i aquest respecte innat per l\u2019entorn no eren \u00fanicament una q\u00fcesti\u00f3 ecol\u00f2gica o constructiva; tamb\u00e9 tenien una dimensi\u00f3 emocional, psicol\u00f2gica i neuronal. Sentir-se part d\u2019un lloc, habitar amb continu\u00eftat entre interior i exterior i percebre que la casa pertany al paisatge s\u00f3n experi\u00e8ncies que influeixen directament en la nostra sensaci\u00f3 de seguretat, pertinen\u00e7a i benestar. <\/p>\n

La difer\u00e8ncia \u00e9s que avui disposem d\u2019eines procedents de la neuroci\u00e8ncia que ens permeten comprendre millor com determinats est\u00edmuls espacials afecten el nostre sistema nervi\u00f3s, les nostres emocions, la nostra capacitat de concentraci\u00f3 o el nostre nivell d\u2019estr\u00e8s. La neuroarquitectura no inventa necess\u00e0riament noves maneres de projectar; en molts casos, aporta una base cient\u00edfica que valida intu\u00efcions arquitect\u00f2niques que ja eren presents en la bona arquitectura. <\/p>\n

Per aix\u00f2, m\u00e9s que un argument de venda, la neuroarquitectura s\u2019hauria d\u2019entendre com un marc de coneixement que ens ajuda a dissenyar espais m\u00e9s conscients i a recuperar aspectes que l\u2019arquitectura contempor\u00e0nia, especialment durant certs per\u00edodes d\u2019industrialitzaci\u00f3 i estandarditzaci\u00f3, havia relegat a un segon pla.<\/p>\n

 <\/p>\n

2. Quines s\u00f3n les intervencions concretes que ha d\u2019englobar un espai constru\u00eft sota par\u00e0metres de neuroarquitectura?<\/strong><\/p>\n

No existeix una recepta \u00fanica ni un cat\u00e0leg tancat de solucions, perqu\u00e8 la neuroarquitectura no es basa en elements concrets sin\u00f3 en la comprensi\u00f3 de com interactua l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 amb l\u2019espai.<\/p>\n

Tanmateix, s\u00ed que podem identificar una s\u00e8rie d\u2019estrat\u00e8gies recurrents:<\/p>\n