![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/congres-darquitectura-i-salut.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
El proper dijous 18 de maig de 2023, Jade Serra<\/a> far\u00e0 una pon\u00e8ncia dins del VII Congr\u00e9s d’Arquitectura i Salut<\/a>: L’Arquitectura i la Salut del Planeta i les Persones, organitzat per la Demarcaci\u00f3 de Barcelona del Col\u00b7legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC i l’Agrupaci\u00f3 d’Arquitectura i Sostenibilitat i l’Associaci\u00f3 d’Estudis Geobiol\u00f2gics GEA.<\/p>\n El Congr\u00e9s vol promoure eines i t\u00e8cniques que contribueixin a la creaci\u00f3 d’espais que tinguin en compte la salut de les persones des de la rehabilitaci\u00f3, l’\u00fas de materials naturals i l’impacte ambiental per garantir la qualitat de l’ambient dels interiors dels edificis.<\/p>\n La jornada, que se celebrar\u00e0 a la sala d’actes de la seu de Barcelona del COAC a la Pla\u00e7a Nova, s’estructura en 2 blocs que inclouen diverses confer\u00e8ncies i taula rodona cadascun. La primera part girar\u00e0 al voltant dels \u00abedificis saludables descarbonitzats i circulars\u00bb i la segona estar\u00e0 dedicada al \u00abpaper dels materials de construcci\u00f3 en el canvi clim\u00e0tic: salut del planeta i salut de les persones\u00bb. <\/p>\n El t\u00edtol de la confer\u00e8ncia es denomina Arquitectura d’impacte nul.<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n En un escenari d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i havent assumit de forma generalitzada que l’arquitectura ha de tenir un consum energ\u00e8tic nul, es planteja la necessitat d’abordar la resta d’impactes d’un entorn constru\u00eft.<\/span><\/p>\n Les emissions de carboni, l’\u00fas de recursos naturals o l’afecci\u00f3 sobre la salut de les persones, entre altres impactes generats al llarg del cicle de vida d’un projecte, s\u00f3n q\u00fcestions que ja estan regulades en alguns pa\u00efsos europeus i que hem de comen\u00e7ar a considerar per construir edificis en harmonia amb el planeta i amb les persones. <\/p>\n Si has assistit a la confer\u00e8ncia o has visualitzat la gravaci\u00f3 i vols ampliar informaci\u00f3 sobre les fonts esmentades, et deixem aqu\u00ed la refer\u00e8ncia de cadascuna d’elles.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n IPCC, 2022: Summary for Policymakers. In: Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change <\/a><\/p>\n Aquest gr\u00e0fic recull els 8 escenaris plausibles d’escalfament global acceptats per l’IPCC -Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic- que emet un informe d’avaluaci\u00f3 cada 5-7 anys.<\/p>\n El gr\u00e0fic ha estat extret del resum per als responsables de pol\u00edtiques en mat\u00e8ria de mitigaci\u00f3 de canvi clim\u00e0tic, un estudi que recull les opcions de mitigaci\u00f3 de canvi clim\u00e0tic del planeta destacant alguns dels principals desenvolupaments rellevants: un panorama internacional en evoluci\u00f3, major diversitat d’actors i enfocaments per a la mitigaci\u00f3, vincles estrets entre la mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic, l’adaptaci\u00f3 i les vies de desenvolupament, nous enfocaments en l’avaluaci\u00f3 i augment de la diversitat de marcs anal\u00edtics de m\u00faltiples disciplines, incloses les ci\u00e8ncies socials.<\/p>\n <\/p>\n Per ampliar informaci\u00f3 tamb\u00e9 recomanem la lectura del resum per a responsables de pol\u00edtiques en mat\u00e8ria de Bases F\u00edsiques Cient\u00edfiques (2021).<\/p>\n IPCC, 2021: Summary for Policymakers. In: Climate Change 2021: The Physical Science Basis <\/a><\/p>\n Es tracta d’un altre estudi de l’IPCC sobre la base de la ci\u00e8ncia f\u00edsica del canvi clim\u00e0tic i que es divideix en quatre apartats: l’estat actual del clima, possibles futurs clim\u00e0tics, informaci\u00f3 clim\u00e0tica per a l’avaluaci\u00f3 de riscos i l’adaptaci\u00f3 regional, limitar el futur canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n El planeta inh\u00f2spit. La vida despr\u00e9s de l’escalfament<\/em> parteix de la premissa que el nostre m\u00f3n arriba a la seva fi i es pregunta qu\u00e8 podem fer? Un esborronador relat de com estem precipitant el planeta cap a la seva fi. <\/p>\n Avui, la pujada del nivell del mar \u00e9s una causa d’alarma generalitzada entre aquells que ja han abandonat el somni que l’escalfament global \u00e9s un mite. No obstant aix\u00f2, no \u00e9s ni tan sols la punta de l’iceberg de les amenaces de la vida a la Terra: incendis, huracans, sequeres, inundacions\u2026 Totes aquestes inquietants manifestacions del canvi clim\u00e0tic, ja recurrents per a milions de persones, s\u00f3n nom\u00e9s un avan\u00e7ament del que est\u00e0 per arribar. <\/p>\n Amb precisi\u00f3 i lucidesa, David Wallace-Wells, un periodista nord-americ\u00e0 conegut pels seus escrits sobre canvi clim\u00e0tic, construeix el relat caleidosc\u00f2pic de les conseq\u00fc\u00e8ncies que tindran, tan sols dins d’una generaci\u00f3, la nostra impasibilitat davant la crisi ecol\u00f2gica; tot aix\u00f2 en clau de crida al canvi.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Scientist Rebellion \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional de cient\u00edfics ecologistes que realitza campanyes a favor del decreixement amb l’objectiu de conscienciar sobre l’escalfament global mitjan\u00e7ant la desobedi\u00e8ncia civil no violent. Denuncien la inacci\u00f3 pol\u00edtica davant la crisi clim\u00e0tica i ecol\u00f2gica, qualificant-la de criminal i evidenciant que retardar l’acci\u00f3 significa morts. <\/p>\n Despr\u00e9s de d\u00e8cades de publicacions cient\u00edfiques alertant dels perills del model de consum i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, aquestes continuen augmentant. Com a persones pertanyents a la comunitat cient\u00edfica, que coneixen l’extrema gravetat del problema, senten la responsabilitat d’actuar i de fer-ho juntament amb la ciutadania que confia en els seus coneixements i col\u00b7lectius cient\u00edfics. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n \u00abNo \u00e9s casualitat que la salut dels ecosistemes i la de les persones segueixin els mateixos principis\u00bb<\/em> amb aquesta cita es presenta el cient\u00edfic i professor d’investigaci\u00f3 del CSIC<\/a> (Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques) Fernando Valladares, un dels m\u00e9s destacats cient\u00edfics clim\u00e0tics del nostre pa\u00eds, excel\u00b7lent divulgador i activista clim\u00e0tic, membre del moviment Scientist Rebellion<\/a>.<\/p>\n Valladares t\u00e9 l’objectiu de parlar-nos de les fortes relacions entre salut i p\u00e8rdua de la biodiversitat ambiental. Moltes de les seves reflexions estan centrades a Espanya i les regulacions o legislaci\u00f3 necess\u00e0ria sobre temes com les macroexplotacions agr\u00edcoles o macrogranges. <\/p>\n A m\u00e9s, ha desenvolupat una web<\/a> tan din\u00e0mica com el seu perfil, plena de v\u00eddeos i publicacions, on destaquem un apartat amb tots els seus llibres i un altre amb infografies que resumeixen dades complexes de manera molt clara en una sola imatge. Aquestes reflexions es resumeixen de manera molt entenedora al seu compte d’Instagram @la_salud_de_la_humanidad<\/a>. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Peter Kalmus \u00e9s un cient\u00edfic i escriptor nord-americ\u00e0, treballa com a cient\u00edfic de dades al Laboratori de Propulsi\u00f3 a Reacci\u00f3 de la NASA i \u00e9s tamb\u00e9 cient\u00edfic associat de projectes a l’Institut Conjunt de Ci\u00e8ncia i Enginyeria del Sistema Terrestre Regional de la UCLA. A m\u00e9s del seu treball cient\u00edfic, \u00e9s autor del llibre Being the Change: Live Well and Spark a Climate Revolution <\/i>i el documental del mateix t\u00edtol que el complementa. A m\u00e9s d’escriure articles sobre el canvi clim\u00e0tic<\/a>, \u00e9s el fundador del lloc web noflyclimatesci.org<\/a>, una associaci\u00f3 de persones que no volen o estan intentant volar menys a causa de la seva creixent consci\u00e8ncia mediambiental. El seu compte d’Instagram @climatehuman<\/a> est\u00e0 ple de curtes reflexions que demostren la seva gran labor i activisme. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Arquitectura i Sostenibilitat (AUS<\/a>) \u00e9s una associaci\u00f3 d’arquitectes compromesos amb l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica que pren part activa en la consecuci\u00f3 d’un model de fer arquitectura i urbanisme m\u00e9s sostenible: independent del carboni i de les fonts energ\u00e8tiques no renovables, eficient en recursos, arrelat cultural i territorialment, i motor de transformaci\u00f3 sostenible de la societat.<\/p>\n La nostra s\u00f2cia, Jade Serra, forma part de la junta directiva de l’Associaci\u00f3 a m\u00e9s de formar part activa del grup de descarbonitzaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n El novembre de 2022, les Nacions Unides van emetre un comunicat de premsa en qu\u00e8 es reclama l’acci\u00f3 clim\u00e0tica ja que les emissions del sector de la construcci\u00f3 han assolit un nou r\u00e8cord que impossibilita complir amb els objectius de descarbonitzaci\u00f3 el 2050. Aquestes conclusions es basen en el seu \u00faltim i desfavorable informe de 2022, el Global Status Report For Buildings and Construction<\/a>. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Aquest gr\u00e0fic est\u00e0 extret de l’informe Global Status Report For Buildings and Construction<\/a> de 2021, desenvolupat per la Global Alliance for Buildings and Construction i les Nacions Unides en el marc del seu Environment Programme.<\/p>\n Global Alliance for Buildings and Construction, GlobalABC, \u00e9s una associaci\u00f3 fundada a la COP21, organitzada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i amb 280 membres, inclosos 38 pa\u00efsos, \u00e9s la plataforma global l\u00edder per a totes les parts interessades en edificis compromeses amb una visi\u00f3 comuna: un sector de la construcci\u00f3 amb emissions zero i edificacions eficients i resilients.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Aquest diagrama est\u00e0 extret de l’estudi Embodied Carbon Primer<\/a>, un document orientatiu complementari a la Guia de disseny d’emerg\u00e8ncies clim\u00e0tiques que ha desenvolupat LETI, London Energy Transformation Initiative, una xarxa volunt\u00e0ria de m\u00e9s de 1000 professionals del medi ambient constru\u00eft amb seu al Regne Unit.<\/p>\n Explica la difer\u00e8ncia entre el carboni operacional, el consumit en l’\u00fas d’un edifici al llarg de la seva vida \u00fatil, i el carboni incorporat, aquell consumit en la fabricaci\u00f3 dels materials de construcci\u00f3 de l’edifici, el seu posterior reempla\u00e7ament i manteniment i gesti\u00f3 al final de la vida de l’edifici.<\/p>\n Fins fa relativament poc, la normativa europea no tenia en compte el carboni incorporat i nom\u00e9s ens parlava d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, quan un 11% de les emissions a nivell mundial corresponen a aquest segon tipus, que es concentra majorit\u00e0riament en la construcci\u00f3 dels edificis a causa de la seva elevada petjada de carboni.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Comissi\u00f3 Europea, 2018: Energy performance of Buildings Directive<\/a><\/p>\n L’\u00faltim esborrany de l’EPBD, Energy Performance of Buildings publicat l’any passat 2021 i en per\u00edode d’aprovaci\u00f3 reconeix el sector de la construcci\u00f3 com a crucial per assolir els objectius energ\u00e8tics i mediambientals de la UE.<\/p>\n Per impulsar el rendiment energ\u00e8tic dels edificis, la UE ha establert un marc legislatiu que inclou la Directiva de rendiment energ\u00e8tic dels edificis i la Directiva d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, que promouen pol\u00edtiques que ajudaran a assolir un parc d’edificis altament eficient energ\u00e8ticament i descarbonitzat per al 2050. Especifica que per al 2030, tots els edificis nous hauran de ser de zero emissions<\/span><\/a> i el seu Potencial d’Escalfament Global ser calculat d’acord amb el marc Level(s)<\/span><\/a>. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Comissi\u00f3 Europea, 2019: Canvi clim\u00e0tic, qu\u00e8 est\u00e0 fent la UE<\/a><\/p>\n El Consell de la Uni\u00f3 Europea ha desenvolupat aquest resum divulgatiu i interactiu pensat perqu\u00e8 la ciutadania comprengui conceptes b\u00e0sics com la definici\u00f3 de neutralitat clim\u00e0tica, com transformar\u00e0 la UE els objectius clim\u00e0tics en legislaci\u00f3 i el preu del canvi clim\u00e0tic a trav\u00e9s de v\u00eddeos i infografies.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Aquest gr\u00e0fic est\u00e0 extret de l’informe Towards Embodied Carbon Benchmarks for Buildings in Europe \u2013 Facing the data challenge<\/em>, la cita t\u00e8cnica del qual \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n R\u00f6ck M, S\u00f8rensen A, Steinmann J, Le Den X, Lynge K, Horup L H,, Tozan B, Birgisdottir H. Towards Embodied Carbon Benchmarks for Buildings in Europe \u2013 Facing the data challenge, 2022<\/p>\n Es tracta d’un estudi elaborat per la Universitat d’Aalborg a Dinamarca juntament amb la consultoria Ramboll i finan\u00e7at per Laudes Foundation en qu\u00e8 es planteja el problema d’establir unes l\u00ednies de refer\u00e8ncia de c\u00f2mput i limitaci\u00f3 d’emissions a partir de l’estudi de casos d’emissions de carboni en edificis al llarg del seu cicle de vida.<\/p>\n L’estudi consta d’un total de 4 parts i pot ser descarregat al seg\u00fcent enlla\u00e7:<\/p>\n https:\/\/c.ramboll.com\/lets-reduce-embodied-carbon<\/a><\/p>\n L’estudi proposa un marc per avaluar i monitoritzar les emissions incorporades a nivell d’edifici i un proc\u00e9s d’avaluaci\u00f3 comparativa recomanat relacionat amb els pressupostos de carboni dels pa\u00efsos de la UE.<\/p>\n Es tracta d’un informe amb la intenci\u00f3 de proporcionar una guia fonamental per a desenvolupadors de pol\u00edtiques i inversors, i advoca per una major cooperaci\u00f3 a tota la cadena de valor per recopilar dades d’avaluaci\u00f3 del cicle de vida i establir objectius alineats amb l’Acord de Par\u00eds per recolzar la descarbonitzaci\u00f3 de l’entorn constru\u00eft.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Videncenter om Bygningers Klimap\u00e5virkninger, 2022: LCA according to climate requirements<\/a><\/p>\n Aquesta publicaci\u00f3 del Centre de coneixement sobre els impactes clim\u00e0tics dels edificis de Dinamarca, proporciona una introducci\u00f3 a l’an\u00e0lisi del cicle de vida (LCA) a la construcci\u00f3, proporcionant una bona base per treballar amb requisits clim\u00e0tics a la pr\u00e0ctica i utilitzar eines de c\u00e0lcul at\u00e8s que es tracta d’un requisit <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Danish Transport and Construction Agency, 2016: Introduction to LCA of Buildings<\/a><\/p>\n L’ag\u00e8ncia de transport i construcci\u00f3 danesa ha desenvolupat una introducci\u00f3 a l’An\u00e0lisi del Cicle de vida molt divulgativa gr\u00e0cies a nombroses infografies i gr\u00e0fiques. Descriu de qu\u00e8 tracta l’LCA, qu\u00e8 pot mostrar sobre un edifici, qu\u00e8 es necessita per dur-lo a terme, i quins s\u00f3n els indicadors m\u00e9s utilitzats per avaluar l’impacte ambiental i \u00fas de recursos. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/jornadas-arquitectura-y-salud-coac-valladares-796x1024.jpg\")
<\/p>\nResum introductori<\/h4>\n
\n<\/span><\/p>\nGR\u00c0FIC ESCENARIS DE CANVI CLIM\u00c0TIC<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/IPCC-Mitigation-of-Climate-Change.jpg\")
<\/p>\nLLIBRE EL PLANETA INH\u00d2SPIT \u2013 David Wallace-Wells<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/David-Wallace-Wells-196x300.jpg\")
<\/p>\nMOVIMENT SCIENTIST REBELLION<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/extinction-rebellion-architect-at-work.jpg\")
<\/p>\nFERNANDO VALLADARES, CIENT\u00cdFIC DEL CSIC<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/la-salud-de-la-humanidad-fernando-valladares-slow-studio.jpg\")
<\/p>\nPETER KALMUS, CIENT\u00cdFIC DE LA NASA<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Peter-Kalmus-slow-studio.jpg\")
<\/p>\nAUS \u2013 ASSOCIACI\u00d3 ARQUITECTURA I SOSTENIBILITAT DEL COL\u00b7LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/AUS_blanc_02_text-300x116.png\")
<\/p>\nCO2 emissions from buildings and construction hit new high – Nacions Unides<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/CO2-emissions-from-buildings-and-construction-hit-new-high.jpg\")
<\/p>\nEMBODIED i OPERATIONAL CARBON \u2013 Global Alliance for Buildings and Construction<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/global-co2-emissions.jpg\")
<\/p>\nEl carboni incorporat<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/el-carbono-incorporado.jpg\")
<\/p>\nEPBD \u2013 Energy Performance of Buildings<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Comision-europea-directiva-energy-performance-of-buildings.jpg\")
<\/p>\nP\u00c0GINA D’ACCI\u00d3 CLIM\u00c0TICA DE LA UNI\u00d3 EUROPEA<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/cambio-climatico-lo-que-esta-haciendo-la-ue.jpg\")
<\/p>\nTowards Embodied Carbon Benchmarks for Buildings in Europe<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Laudes-Foundation-Ramboll-Aalborg-University.jpg\")
<\/p>\n<\/h3>\n
GR\u00c0FIC DE LIMITACI\u00d3 D’EMISSIONS A DINAMARCA<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Introduktion-til-LCA.jpg\")
<\/p>\n
\na la normativa d’edificaci\u00f3 d’obra nova a Dinamarca.<\/p>\nIMPACTES DE LA CONSTRUCCI\u00d3 CONTEMPLATS A L’ACV A DINAMARCA<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Introduction-to-LCA-of-Buildings.jpg\")
<\/p>\nTHE CONSTRUCTION MATERIAL PYRAMID<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/The-Construction-Material-Pyramid.jpg\")
<\/p>\n
![\"Fa\u00e7ana](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/corbera_pasiva_portada_nou.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/06_Thanatia-los-limites-minerales-del-planeta_Antonio-y-Alicia-Valero-190x300.jpg\")
<\/p>\n