Per qu\u00e8 aquesta arquitectura sostenible \u00e9s important per a la salut dels habitants d’aquesta casa i per al planeta?<\/strong><\/p>\nEs tracta d’una pregunta molt encertada, ja que la sostenibilitat est\u00e0 directament relacionada amb la nostra salut: no hi ha salut en un planeta malalt.<\/p>\n
La construcci\u00f3 genera un impacte sobre el planeta i aquest impacte \u00e9s mesurable. Avui dia \u00e9s possible mesurar-ho pr\u00e0cticament tot i \u00e9s possible con\u00e8ixer amb exactitud l’impacte que tenen moltes de les afectacions que genera el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d’edificis i el desenvolupament de la seva vida \u00fatil sobre el medi ambient i la salut de les persones. <\/p>\n
La construcci\u00f3 o rehabilitaci\u00f3 d’un edifici precisa una gran quantitat de materials amb processos extractius i de transformaci\u00f3 m\u00e9s o menys intensius que no nom\u00e9s esgoten recursos planetaris limitats, sin\u00f3 que tamb\u00e9 consumeixen molta energia que procedeix en molts casos de fonts f\u00f2ssils, com el petroli o el carb\u00f3; de fet, alguns d’aquests materials procedeixen directament de la mat\u00e8ria primera del petroli, com \u00e9s el cas dels a\u00efllaments pl\u00e0stics o les finestres de PVC.<\/p>\n
Aquests materials solen rec\u00f3rrer llargues dist\u00e0ncies fins a ser col\u00b7locats en obra i, a excepci\u00f3 de les fibres vegetals o la fusta, tampoc s\u00f3n renovables, cosa que significa que la seva extracci\u00f3 o b\u00e9 est\u00e0 danyant ecosistemes o b\u00e9 est\u00e0 esgotant mines i recursos geol\u00f2gics sense opci\u00f3 de recuperaci\u00f3.<\/p>\n
A m\u00e9s, la majoria de materials que utilitzem per construir els nostres espais de vida no es col\u00b7loquen directament, sin\u00f3 que els protegim amb pintures sint\u00e8tiques en el cas de parets, amb vernissos en el cas de mobles o amb retardants de flama i altres compostos t\u00f2xics en el cas de teixits; es tracta de compostos qu\u00edmics que s’emeten en petites quantitats a l’ambient al llarg de tota la vida \u00fatil del material i que afecten negativament la salut de les persones.<\/p>\n
En aquest sentit, l’impacte de les nostres construccions sobre la sostenibilitat i la salut humana cobra especial rellev\u00e0ncia en un escenari d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica en qu\u00e8 s’han superat diversos l\u00edmits de capacitat de regeneraci\u00f3 planet\u00e0ria i en qu\u00e8 es veu amena\u00e7ada la superviv\u00e8ncia humana en aquest planeta.<\/p>\n
<\/p>\n
Existeixen moltes categories d’impacte, quines s\u00f3n les vitals per aconseguir construccions sostenibles?<\/strong><\/p>\nEl sector est\u00e0 comen\u00e7ant a consensuar quines seran les categories d’impacte i com les mesurarem; ja fa molts anys que disposem de certificacions privades independents que han categoritzat els impactes de la construcci\u00f3, per\u00f2 no ha estat fins aquest passat mes de desembre de 2023 en qu\u00e8 el parlament europeu ha aprovat l’\u00faltim esborrany de la directiva d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica d’edificis que per primera vegada establir\u00e0 l’obligatorietat de declarar el potencial d’escalfament global dels nostres edificis.<\/p>\n
La directiva estableix el marc Level(s), com a nova refer\u00e8ncia comuna per a l’avaluaci\u00f3 de l’impacte dels edificis, establint cinc categories d’impacte que inclouen els seg\u00fcents grups:<\/p>\n
\n- Emissions de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de vida de l’edifici<\/li>\n
- Cicles de vida dels materials que siguin circulars i eficients des del punt de vista dels recursos.<\/li>\n
- \u00das eficient dels recursos h\u00eddrics.<\/li>\n
- Espais sans i confortables.<\/li>\n
- Adaptaci\u00f3 i resili\u00e8ncia al canvi clim\u00e0tic.<\/li>\n
- Cost i valor del cicle de vida complet de l’edifici.<\/li>\n<\/ol>\n
Aquestes categories no nom\u00e9s ens permeten tenir una visi\u00f3 global dels impactes que pot tenir la construcci\u00f3 d’un edifici a l’hora de reduir-los, sin\u00f3 tamb\u00e9 identificar aquelles que actualment s’han convertit en una q\u00fcesti\u00f3 cr\u00edtica com \u00e9s la gesti\u00f3 de recursos h\u00eddrics al territori espanyol o categories que fins ara quedaven relegades a un segon pla com l’avaluaci\u00f3 de la qualitat de l’aire interior i que afecten directament la salut de les persones.<\/p>\n
<\/p>\n
La construcci\u00f3 \u00e9s un sector contaminant, com aconseguir habitatges d’impacte nul en emissions de CO2?<\/strong><\/p>\nSens dubte, la primera premissa de la sostenibilitat \u00e9s la sufici\u00e8ncia. \u00c9s important avaluar l’impacte dels edificis segons l’efici\u00e8ncia d’\u00fas i l’impacte per c\u00e0pita. <\/p>\n
L’IPCC descriu el concepte de sufici\u00e8ncia com la consecuci\u00f3 del benestar per a tots els 8.000 milions de persones que habiten aquest planeta, assegurant acc\u00e9s a refugi, nutrici\u00f3, sanitat, transport, informaci\u00f3, educaci\u00f3 i espai p\u00fablic de relaci\u00f3 dins dels l\u00edmits planetaris.<\/p>\n
El fet de dissenyar espais que optimitzin els metres quadrats constru\u00efts per persona, aix\u00ed com l’\u00fas del s\u00f2l i la utilitzaci\u00f3 de recursos planetaris, \u00e9s la primera premissa de reducci\u00f3 d’impacte de carboni.<\/p>\n
Preservar estructures i rehabilitar-les, reduir els metres quadrats per c\u00e0pita necessaris per a una vida digna i dissenyar per a la recuperaci\u00f3 i reutilitzaci\u00f3 de materials seguint els principis de l’economia circular s\u00f3n sens dubte les primeres premisses a tenir en compte.<\/p>\n
A partir d’aqu\u00ed, l’impacte de carboni d’un edifici es divideix principalment en dos aspectes fonamentals:<\/p>\n
– En primer lloc, el consum directe d’energia operacional, que principalment la necessitem per escalfar o refredar uns edificis mal constru\u00efts i mal a\u00efllats que no s’han dissenyat amb criteris bioclim\u00e0tics i d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica. Aix\u00f2 s’anomena carboni operacional i suposa el 28% de les emissions de carboni a nivell mundial. Aix\u00f2 ja ho sabem des de fa molts anys i tenim directives europees d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica que ja estableixen que tots els nous edificis han de ser de consum nul; no obstant aix\u00f2, tenim una enorme tasca per davant per rehabilitar al voltant del 80% del nostre parc constru\u00eft, millorant els a\u00efllaments t\u00e8rmics i tancaments per reduir la demanda d’energia. <\/p>\n
– En segon lloc, hem de reduir el consum de carboni procedent de la producci\u00f3 de materials, l’anomenat carboni incorporat que actualment representa l’11% de les emissions mundials. Materials com el formig\u00f3, l’acer o els pl\u00e0stics consumeixen grans quantitats d’energia f\u00f2ssil i els seus processos de transformaci\u00f3 emeten grans quantitats de carboni. Si b\u00e9 la ind\u00fastria es troba en un proc\u00e9s d’investigaci\u00f3 per optimitzar aquests processos, els seus fulls de ruta de descarbonitzaci\u00f3 es basen en tecnologies que encara no s’han desenvolupat com la captura de carboni i que no arribaran a temps per complir amb els objectius de reducci\u00f3 d’emissions adquirits en l’Acord de Par\u00eds. Aqu\u00ed l’alternativa est\u00e0 sens dubte en la utilitzaci\u00f3 de biomaterials; la fusta, les fibres vegetals, la terra, l’argila, la cal\u00e7 o nous materials basats en fongs o teixits reciclats s\u00f3n capa\u00e7os de reduir l’impacte de carboni a zero i fins i tot generar impactes positius sobre l’entorn i les persones. <\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 dels impactes directes derivats del consum d’energia i recursos, el propi disseny d’arquitectura t\u00e9 un important potencial per a la reducci\u00f3 de l’impacte de carboni, des de la concepci\u00f3 de dissenys bioclim\u00e0tics que redueixin la demanda d’energia mitjan\u00e7ant l’aprofitament dels recursos naturals, fins a la consecuci\u00f3 de dissenys compactes que optimitzen els metres \u00fatils de programa o espais exteriors transpirables i permeables que redueixen l’efecte illa de calor i milloren la gesti\u00f3 de recursos h\u00eddrics; els projectistes disposem de molts recursos i estrat\u00e8gies que permeten reduir l’impacte de carboni d’una construcci\u00f3 fins a un 50 o un 60% abans d’iniciar la construcci\u00f3.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nI com ser positius mediambientalment? No \u00e9s missi\u00f3 impossible? <\/strong><\/p>\nDe nou, per entendre el balan\u00e7 positiu o negatiu \u00e9s necessari distingir entre consum de recursos i energia:<\/p>\n
Consumir recursos planetaris, \u2014tret que siguin procedents d’una font altament disponible de proced\u00e8ncia local i renovable com la fusta\u2014, \u00e9s una activitat que de per si genera un impacte irreversible sobre el planeta; els materials procedents de la litosfera s\u00f3n recursos limitats que s’esgoten sense opcions de renovaci\u00f3, aix\u00ed que l’\u00fanic que podem fer \u00e9s concebre dissenys que optimitzin el seu \u00fas i que permetin recuperar-los al final de la seva vida \u00fatil per generar un impacte controlat, per\u00f2 el seu balan\u00e7 mai ser\u00e0 positiu.<\/p>\n
A nivell d’energia s\u00ed que podem parlar d’espais de generaci\u00f3 positiva, ja que a la Terra s\u00ed que existeix una font inesgotable i altament disponible d’energia que \u00e9s el Sol. Dissenyar espais que treuen el m\u00e0xim partit de l’energia solar, emmagatzemant-la en forma de calor a l’hivern i protegint-nos-en a l’estiu, generant espais de confort i benestar sense necessitat d’utilitzaci\u00f3 d’energia activa \u00e9s el que ens permet la consecuci\u00f3 dels anomenats zero energy buildings. Si a aquests edificis els afegim plaques solars per produir energia \u00e9s quan podem parlar d’edificis d’energia positiva; no obstant aix\u00f2, aquesta afirmaci\u00f3 no es pot fer a la lleugera, ja que els materials necessaris per a aquesta transformaci\u00f3 energ\u00e8tica i que haurien de permetre que cadascun de nosaltres puguem produir i emmagatzemar la nostra pr\u00f2pia energia, s\u00f3n escassos i cada vegada tindran un cost m\u00e9s elevat, aix\u00ed que els n\u00fameros no surten. <\/p>\n
<\/p>\n
Posem el focus en els materials: com han de ser perqu\u00e8 al final de la seva vida no tinguin un efecte negatiu en el medi ambient?<\/strong><\/p>\nPer no tenir un efecte negatiu sobre el medi ambient ni sobre les persones, un material:<\/p>\n
Hauria de ser saludable i no contenir t\u00f2xics nocius per al medi ambient ni per a les persones.<\/p>\n
Hauria de procedir d’una font local renovable o altament abundant com la terra, tenir un proc\u00e9s d’extracci\u00f3 responsable i amb m\u00ednim carboni incorporat en el seu proc\u00e9s de transformaci\u00f3.<\/p>\n
I hauria de formar part d’un cicle tancat, amb possibilitat de ser recuperat, reutilitzat o retornat a la terra sense major impacte al final de la seva vida \u00fatil.<\/p>\n
Si he de complir tots aquests requeriments, resulta que em quedo amb el que ara anomenem biomaterials, per\u00f2 que en realitat s\u00f3n els materials que hem utilitzat al llarg dels 200.000 anys d’hist\u00f2ria de la humanitat i que permeten als humans seguir habitant aquest planeta. Es tracta de la fusta, la pedra, la terra, les fibres vegetals i animals (com la llana), la cal\u00e7, l’argila o nous materials basats en processos de recuperaci\u00f3, reciclatge o regeneraci\u00f3. <\/p>\n
<\/strong><\/p>\nTamb\u00e9 posem el focus en les energies, qu\u00e8 proposes?<\/strong><\/p>\nSi parlem d’energia, hem de comen\u00e7ar posant el focus en la reducci\u00f3 del consum. Avui dia, tenim coneixements suficients per aplicar estrat\u00e8gies de l’arquitectura passiva basades en l’adaptaci\u00f3 al clima dels nostres edificis, traient el major partit dels materials dels quals es componen per reduir el consum energ\u00e8tic pr\u00e0cticament a zero a nivell d’energia necess\u00e0ria per assegurar el confort higrot\u00e8rmic i disposar tan sols d’una demanda residual corresponent nom\u00e9s a l’energia necess\u00e0ria per produir aigua calenta per a banys o electricitat per als nostres electrodom\u00e8stics o aparells electr\u00f2nics. <\/p>\n
Aix\u00f2 s’aconsegueix mitjan\u00e7ant un disseny bioclim\u00e0tic que capti energia solar a l’hivern, una energia en forma de calor que s’emmagatzema en murs i paviments d’in\u00e8rcia, que s\u00f3n materials d’elevada densitat capa\u00e7os d’emmagatzemar calor, i que no permetem que s’escapi mitjan\u00e7ant un elevat a\u00efllament t\u00e8rmic, aix\u00ed com una elevada estanquitat de juntes.<\/p>\n
A l’estiu, per contra, ens protegim del sol mitjan\u00e7ant p\u00e8rgoles verdes, persianes de lames o voladissos que s\u00f3n sistemes que garanteixen llum per\u00f2 eviten la radiaci\u00f3 solar directa i que permeten als murs i paviments d’in\u00e8rcia mantenir la frescor durant hores gr\u00e0cies de nou, al seu a\u00efllament t\u00e8rmic exterior. Durant la nit, quan la temperatura descendeix, \u00e9s quan aprofitem per ventilar i refrescar aquests espais de vida. <\/p>\n
\u00c9s important tenir en compte que l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i la reducci\u00f3 de demanda van completament lligades a l’estanquitat dels nostres espais de vida; evitem qualsevol intercanvi no controlat de temperatura entre interior i exterior i aix\u00f2 suposa viure en espais estancs en els quals si no obr\u00edssem les finestres no entraria prou oxigen i s’acumularien CO2 i altres contaminants. \u00c9s per aix\u00f2 que, a causa de la tend\u00e8ncia de les regulacions en mat\u00e8ria d’efici\u00e8ncia d’exigir espais cada vegada m\u00e9s estancs, es va establir l’exig\u00e8ncia d’assegurar una renovaci\u00f3 d’aire controlada. Aix\u00f2 es pot fer mitjan\u00e7ant complexes maquin\u00e0ries de renovaci\u00f3 o b\u00e9 mitjan\u00e7ant el disseny de patis i galeries bioclim\u00e0tiques que asseguren una renovaci\u00f3 d’aire i garanteixen la qualitat de l’ambient interior dels nostres espais de vida sense p\u00e8rdues energ\u00e8tiques i sense necessitat d’instal\u00b7laci\u00f3 de complexos sistemes de renovaci\u00f3 for\u00e7ada. <\/p>\n
<\/p>\n
Es pot aplicar la cultura regenerativa a la llar? De quina manera suggereixes fer-ho? <\/strong><\/p>\nL’arquitectura regenerativa \u00e9s la pr\u00e0ctica d’involucrar el m\u00f3n natural com a mitj\u00e0 i generador de l’arquitectura, tractant els edificis com a part d’un sistema m\u00e9s gran que gestiona els recursos naturals, h\u00eddrics i energ\u00e8tics que consumeixen els edificis al llarg de la seva vida \u00fatil i la producci\u00f3 dels seus materials de construcci\u00f3.<\/p>\n
Implementar la cultura regenerativa a la llar passa per parar atenci\u00f3 als ecosistemes que l’envolten, assegurant la reducci\u00f3 de l’impacte de l’arquitectura en el seu entorn, a trav\u00e9s de pr\u00e0ctiques com l’\u00fas responsable del s\u00f2l, una correcta gesti\u00f3 dels recursos h\u00eddrics, la integraci\u00f3 en la natura i de la vegetaci\u00f3 en els espais de vida, i accions quotidianes com l’\u00fas de recursos propis com horts urbans, alimentaci\u00f3 sostenible i estils de vida que promoguin el residu zero a trav\u00e9s de les 5R: rebutjar l’innecessari, reduir el que necessitem i no podem rebutjar, reutilitzar el que consumim, reciclar i compostar la resta.<\/p>\n
<\/p>\n
Les plantes, com fer que formin part dels habitatges (cobertes, fa\u00e7anes, porxos verds)?<\/strong><\/p>\nLa biof\u00edlia \u00e9s aquella tend\u00e8ncia innata de l’\u00e9sser hum\u00e0 a connectar amb la vida i els processos naturals, per la qual cosa la integraci\u00f3 del disseny biof\u00edlic passa per la integraci\u00f3 de vegetaci\u00f3 en els espais de vida i la comprensi\u00f3 dels avantatges que aix\u00f2 aporta a nivell de confort higrot\u00e8rmic, regulaci\u00f3 de temperatura i humitat, absorci\u00f3 de t\u00f2xics i CO2 i gesti\u00f3 de recursos h\u00eddrics.<\/p>\n
La natura \u00e9s s\u00e0via i \u00e9s per aix\u00f2 que la vegetaci\u00f3 \u00e9s capa\u00e7 d’adaptar-se als canvis en el clima que l’envolta, derivant en edificis que funcionen millor bioclim\u00e0ticament a l’estiu i a l’hivern i resulten m\u00e9s resilients de cara als canvis futurs del clima. Aix\u00ed, una fa\u00e7ana verda neteja l’aire d’impureses i ens protegeix de la radiaci\u00f3 solar amb les seves fulles alhora que absorbeix la humitat a l’estiu permetent refrescar l’ambient a trav\u00e9s de la seva evaporaci\u00f3, mentre que a l’hivern perd les fulles permetent el pas de la llum i l’assolellament. <\/p>\n
A nivell de solucions arquitect\u00f2niques, les cobertes verdes generen una capa de terra que serveix com a a\u00efllament i material d’elevada in\u00e8rcia, ajudant a amortir els canvis de temperatura entre la nit i el dia. Les p\u00e8rgoles bioclim\u00e0tiques recobertes amb vegetaci\u00f3 fan el mateix efecte de filtre, generant una s\u00e8rie d’espais exteriors coberts que ens permeten estendre els espais interiors cap a exteriors habitables i confortables en contacte directe amb la natura i florint o perdent el seu fullatge segons l’estaci\u00f3 de l’any. <\/p>\n
En \u00faltima inst\u00e0ncia, la pres\u00e8ncia de plantes a l’interior d’un habitatge o simplement la connexi\u00f3 visual amb la vegetaci\u00f3 exterior permeten una millora de la nostra salut f\u00edsica, mental i emocional que deriva en una millora de la qualitat de vida, les relacions interpersonals i la sensaci\u00f3 de comunitat, millora de la productivitat o disminuci\u00f3 dels nivells d’estr\u00e8s i depressi\u00f3, entre d’altres.<\/p>\n
\nL’estalvi h\u00eddric \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 vital, especialment des que l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica ens est\u00e0 portant fortes sequeres. Quines solucions resulten efectives? <\/strong><\/p>\nPer descomptat, l’estrat\u00e8gia principal sempre \u00e9s la reducci\u00f3 del consum, en aquest cas de consum h\u00eddric.<\/p>\n
En el cas dels habitatges, en el moment en qu\u00e8 tenim una consci\u00e8ncia mediambiental, el consum d’un habitatge a nivell dom\u00e8stic \u00e9s relativament optimitzable mitjan\u00e7ant h\u00e0bits adequats, aix\u00ed com electrodom\u00e8stics i aparells sanitaris de redu\u00eft consum, si b\u00e9 es podria optimitzar en alguns casos, especialment en habitatges unifamiliars, mitjan\u00e7ant instal\u00b7lacions de v\u00e0ters secs, molt comuns en pa\u00efsos n\u00f2rdics o sistemes de recuperaci\u00f3 d’aig\u00fces grises per a reg i neteja.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, el problema de l’\u00fas d’aigua \u00e9s necessari abordar-lo a nivell urb\u00e0. Tenim un problema d’inefici\u00e8ncia a gran escala des del moment en qu\u00e8 les nostres xarxes de clavegueram barregen aig\u00fces de pluja amb aig\u00fces grises procedents de lavabos i dutxes i aig\u00fces negres procedents d’inodors i contaminant tota la resta per conduir-les a una depuradora. <\/p>\n
A m\u00e9s, els nostres entorns urbans solen estar sobrepavimentats evitant que l’aigua de pluja es filtri de forma natural en el terreny i generant efecte d’illa de calor.<\/p>\n
Sens dubte es tracta d’un problema que s’ha d’abordar des de les administracions establint limitacions en la jardineria extensiva que precisa un gran consum d’aigua i promovent els sistemes xer\u00f2fits basats en vegetaci\u00f3 aut\u00f2ctona amb una redu\u00efda necessitat d’aigua, pautes de gesti\u00f3 d’aig\u00fces pluvials en el propi terreny millorant l’amortiment higrot\u00e8rmic dels nostres entorns o establint l’obligaci\u00f3 de recuperaci\u00f3 d’aig\u00fces grises per a reg o neteja exterior.<\/p>\n
<\/p>\n
Projectes que tinguin un impacte positiu en el planeta, edificis completament neutres que es puguin biodegradar i retornar al terreny, amb un impacte positiu per a la salut de les persones i el medi ambient. Com s’aconsegueix? <\/strong><\/p>\n\u00c9s important tenir en compte que abans de parlar de materials bio que es puguin retornar al terreny hem d’haver passat per la resta de premisses de sostenibilitat; en primer lloc, hem de preguntar-nos si \u00e9s necessari dur a terme la construcci\u00f3 o podem reaprofitar un edifici o espai existent que puguem rehabilitar o, si escau, si podem aprofitar els materials previs seguint les premisses de l’economia circular.<\/p>\n
En el cas que haguem de construir de zero, per descomptat els biomaterials haurien de ser la primera opci\u00f3: materials com la fusta i els seus derivats, la terra \u2014en forma crua o aglomerada en format prefabricat amb cal\u00e7\u2014, les fibres vegetals com la fibra de fusta, la palla, el cot\u00f3 procedent de t\u00e8xtils reciclats o fibres animals com la llana que poden ser utilitzades com a a\u00efllament, la cal\u00e7 o l’argila, entre altres nous materials bio.<\/p>\n
Es tracta de materials amb un impacte ecol\u00f2gic redu\u00eft, altament disponibles, saludables i que en la majoria dels casos poden ser produ\u00efts de forma local.<\/p>\n
\u00c9s important tenir en compte que aquests materials no poden ser plantejats al final del proc\u00e9s de disseny, ja que llavors es complica la viabilitat econ\u00f2mica del projecte.<\/p>\n
Hem de partir del fet que els materials f\u00f2ssils com el formig\u00f3, l’acer o els pl\u00e0stics no imputen els costos mediambientals en el seu preu de venda; es tracta d’un cost que carreguen en el compte del medi ambient o de les generacions futures en forma de canvi clim\u00e0tic i destrucci\u00f3 d’ecosistemes i per aquest motiu s\u00f3n molt m\u00e9s competitius.<\/p>\n
En aquest sentit, la primera premissa per aconseguir que sigui viable econ\u00f2micament construir amb biomaterials \u00e9s reduir i optimitzar superf\u00edcies i recursos i plantejar des de les primeres fases de projecte la necessitat de minimitzar la petjada ecol\u00f2gica i l’impacte mediambiental de les nostres construccions; aix\u00f2 \u00e9s una cosa que en aquests moments duem a terme professionals conscients i compromesos que lluitem per una arquitectura d’impacte nul, per\u00f2 que en pocs anys passar\u00e0 a estar regulat amb la futura directiva europea de declaraci\u00f3 de potencial d’escalfament global que est\u00e0 pensada per seguir els passos de pa\u00efsos com Fran\u00e7a o Dinamarca en els quals la limitaci\u00f3 de carboni dels edificis ja \u00e9s una realitat i en els quals construir amb biomaterials ja no \u00e9s una opci\u00f3 sin\u00f3 l’\u00fanica opci\u00f3 per complir amb les limitacions d’impacte exigides per obtenir un perm\u00eds de construcci\u00f3.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nExisteixen certificacions que valoren l’impacte mediambiental d’un habitatge? Quines? <\/strong><\/p>\nLes principals certificacions internacionals m\u00e9s destacades a nivell mundial com LEED (US Green Building Council), BREEAM (Building Research Establishment) o Verde a nivell espanyol, aborden la majoria d’impactes de l’entorn constru\u00eft; existeixen tamb\u00e9 certificacions espec\u00edfiques a nivell de circularitat com Cradle to Cradle o a nivell de salut com la certificaci\u00f3 Well.<\/p>\n
Recentment la Uni\u00f3 Europea ha llan\u00e7at el programa Level(s) per a la certificaci\u00f3 de l’impacte d’edificis que de moment es troba en fase d’adopci\u00f3 volunt\u00e0ria i que es preveu que acabi sent la base de la regulaci\u00f3 europea de c\u00f2mput i limitaci\u00f3 d’impacte de l’entorn constru\u00eft. Level(s) avalua els impactes en 4 fases de la vida \u00fatil d’un edifici: fase de disseny, d’execuci\u00f3, d’ocupaci\u00f3 i fase posterior a l’ocupaci\u00f3. <\/p>\n
<\/p>\n
Per \u00faltim, voldria una reflexi\u00f3 sobre per qu\u00e8 aquesta \u00e9s la forma en qu\u00e8 s’ha de construir, aconseguint un impacte positiu i no sent altament contaminants.<\/strong><\/p>\nEn un escenari d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, totes les persones que ens ha tocat viure en aquest moment de la hist\u00f2ria del nostre planeta tenim una tremenda responsabilitat amb les generacions que ens han precedit i les generacions futures.<\/p>\n
Sabem que el nostre impacte sobre aquest planeta no permet la superviv\u00e8ncia humana a llarg termini i aix\u00f2 s’ha d’abordar des de tots els \u00e0mbits de la nostra vida.<\/p>\n
Sens dubte, els espais que habitem cobren especial rellev\u00e0ncia en l’impacte mediambiental; transformar la nostra construcci\u00f3 cap a un escenari amb consci\u00e8ncia i respecte absolut per l’entorn i les persones \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/casa-pedrezuela-revista-hola.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
Podeu llegir l’article complet Aix\u00ed es dissenyen habitatges amb un impacte mediambiental positiu<\/em> en el seg\u00fcent enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La revista Hola! publica en la seva versi\u00f3 digital un article sobre HABITATGES D’IMPACTE POSITIU que ha comptat amb el nostre estudi com a expert en arquitectura sostenible, ecol\u00f2gica i sana. En l’article responem a una s\u00e8rie de preguntes sobre com no oblidar-nos del medi ambient quan es construeix una nova casa o es reforma. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":10735,"template":"","class_list":["post-10727","noticias","type-noticias","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Habitatges d'impacte positiu a la revista HOLA! | Slow Studio<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La revista Hola! publica un article sobre HABITATGES D'IMPACTE POSITIU que ha comptat amb el nostre estudi com a expert.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Habitatges d'impacte positiu a la revista HOLA! | Slow Studio\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La revista Hola! publica un article sobre HABITATGES D'IMPACTE POSITIU que ha comptat amb el nostre estudi com a expert.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Slow Studio\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/slowstudio.es\/\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/slow-studio-revista-hola-casa-pedrezuela-portada.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1831\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@slowstudio_es\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"19 minuts\" \/>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Habitatges d'impacte positiu a la revista HOLA! | Slow Studio","description":"La revista Hola! publica un article sobre HABITATGES D'IMPACTE POSITIU que ha comptat amb el nostre estudi com a expert.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Habitatges d'impacte positiu a la revista HOLA! | Slow Studio","og_description":"La revista Hola! publica un article sobre HABITATGES D'IMPACTE POSITIU que ha comptat amb el nostre estudi com a expert.","og_url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola","og_site_name":"Slow Studio","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/slowstudio.es\/","og_image":[{"width":1831,"height":1200,"url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/slow-studio-revista-hola-casa-pedrezuela-portada.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@slowstudio_es","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"19 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola","name":"Habitatges d'impacte positiu a la revista HOLA! | Slow Studio","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/slow-studio-revista-hola-casa-pedrezuela-portada.jpg","datePublished":"2024-03-14T16:13:08+00:00","description":"La revista Hola! publica un article sobre HABITATGES D'IMPACTE POSITIU que ha comptat amb el nostre estudi com a expert.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola#primaryimage","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/slow-studio-revista-hola-casa-pedrezuela-portada.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/slow-studio-revista-hola-casa-pedrezuela-portada.jpg","width":1831,"height":1200,"caption":"VIVIENDAS DE IMPACTO POSITIVO EN LA REVISTA HOLA!"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/habitatges-dimpacte-positiu-a-la-revista-hola#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Estudi d'Arquitectura Sostenible","item":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/nova-llar"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Habitatges d’impacte positiu a la revista HOLA!"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#website","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca","name":"Slow Studio","description":"Estudio de arquitectura e investigacio\u0301n. Proyectos ecolo\u0301gicos y sanos.","publisher":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#organization","name":"Slow Studio","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/slowstudio.png","contentUrl":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/slowstudio.png","width":2782,"height":764,"caption":"Slow Studio"},"image":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/slowstudio.es\/","https:\/\/x.com\/slowstudio_es","https:\/\/www.instagram.com\/slow.studio\/","https:\/\/es.linkedin.com\/company\/slowstudioarquitectura"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticias\/10727","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticias"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticias"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"HABITATGES](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/slow-studio-revista-hola-casa-pedrezuela.jpg\")
<\/p>\n![\"Menjador](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/3_casapasiva_pedrezuela.jpg\")
<\/p>\n