![\"Menjador](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/slow-studio-casa-pasiva-en-sierra-del-garraf-13.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
La reconeguda revista Arquitectura i Disseny publica aquest dilluns 27 de maig l’article Neuroarquitectura<\/a>: consells pr\u00e0ctics de dos estudis d’arquitectura perqu\u00e8 la teva casa et faci m\u00e9s feli\u00e7<\/em>, que compta amb Slow Studio com a estudi especialitzat a crear llars que fomenten el benestar f\u00edsic i emocional. La revista Arquitectura i Disseny \u00e9s una publicaci\u00f3 mensual que s’enfoca en els \u00faltims aven\u00e7os i tend\u00e8ncies en el m\u00f3n de l’arquitectura, el disseny d’interiors i la decoraci\u00f3. <\/p>\n De fet, en el nostre apartat Research<\/a> podeu trobar un article que permet aprofundir en el tema titulat Qu\u00e8 \u00e9s la neuroarquitectura?<\/a> que detalla els 10 fonaments de l’arquitectura.<\/p>\n En l’article a la revista Arquitectura i Disseny, responem a una s\u00e8rie de preguntes sobre com dissenyar una casa feli\u00e7 tenint en compte els principis de la neuroarquitectura:<\/p>\n <\/p>\n En la vostra opini\u00f3, per qu\u00e8 la neuroarquitectura \u00e9s actualment (i des de quan) un aspecte important en el disseny de la llar?<\/strong><\/p>\n La neuroarquitectura ha esdevingut important en el disseny de la llar a causa d’una creixent comprensi\u00f3 de com els espais que habitem i l’entorn f\u00edsic afecten les nostres emocions, comportaments i benestar general. Des de fa algunes d\u00e8cades, s’ha reconegut la influ\u00e8ncia significativa que t\u00e9 el disseny de l’espai en la nostra salut f\u00edsica, mental i emocional. Aix\u00f2 ha portat a un major inter\u00e8s a crear entorns que promoguin la consci\u00e8ncia, la calma, la concentraci\u00f3 i la felicitat, la qual cosa \u00e9s especialment rellevant en el context de la llar, on passem la major part del nostre temps. <\/p>\n <\/p>\n La distribuci\u00f3 de l’espai i la seva relaci\u00f3 amb l’exterior s\u00f3n q\u00fcestions cabdals en la neuroarquitectura. Sentir-nos a gust i connectats amb el que ens envolta \u00e9s fonamental. Per qu\u00e8?, i heu notat un canvi des de la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n El disseny dels espais de vida i entorns constru\u00efts, concebent-los de manera hol\u00edstica en tenir en compte la continu\u00eftat interior-exterior, s\u00f3n essencials en la neuroarquitectura perqu\u00e8 afecten directament la nostra sensaci\u00f3 de benestar i connexi\u00f3 amb l’entorn. De fet, la connexi\u00f3 amb la natura \u00e9s el principi central de la biof\u00edlia, que es refereix al vincle innat que les persones tenen amb la natura i la necessitat d’interactuar-hi per mantenir un equilibri emocional i f\u00edsic. <\/p>\n Durant la pand\u00e8mia, aquesta necessitat de connexi\u00f3 amb la natura i amb el nostre entorn s’ha tornat encara m\u00e9s evident, si b\u00e9 \u00e9s cert que abans de la pand\u00e8mia ja s’havien fet estudis que conclo\u00efen que passem m\u00e9s del 90% del nostre temps en espais interiors. Aix\u00f2 ha portat a un major \u00e8mfasi en la creaci\u00f3 d’ambients que propici\u00efn la connexi\u00f3 amb la natura, a trav\u00e9s d’estrat\u00e8gies com obrir els espais a les vistes, entrada de llum natural, generaci\u00f3 de corrents d’aire a trav\u00e9s de ventilaci\u00f3 creuada, \u00fas de materials transpirables i naturals, cobertes vegetals que esmorteeixen i regulen temperatura i humitat, incorporaci\u00f3 de vegetaci\u00f3 a l’interior, creaci\u00f3 d’espais semi-exteriors com patis bioclim\u00e0tics o p\u00e8rgoles cobertes mitjan\u00e7ant vegetaci\u00f3 caduca i d’espais a l’aire lliure com jardins o balcons. <\/p>\n <\/p>\n Vista i tacte s\u00f3n especialment importants en qualsevol interior. Concretament, podr\u00edeu dir-me tres maneres de traslladar ambd\u00f3s sentits de manera pr\u00e0ctica (quins colors o accessoris usar, materials que ens fan sentir millor…) a la llar perqu\u00e8 la gent se senti m\u00e9s a gust? <\/strong><\/p>\n – \u00das de biomaterials: Incorporar materials naturals com fusta, cer\u00e0mica o pedra, que a m\u00e9s de tenir una petjada ecol\u00f2gica m\u00ednima, deixar-los vistos aporta qualitats de transpirabilitat, higroscopicitat, capacitat d’amortiment t\u00e8rmic i ac\u00fastic, absorci\u00f3 d’olors, a m\u00e9s de reduir l’\u00fas de recursos planetaris i treballar des d’una arquitectura sincera que no amaga les qualitats dels propis materials. Aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s possible quan treballem amb materials naturals i saludables. <\/p>\n – Il\u00b7luminaci\u00f3 natural: El sol \u00e9s vida, \u00e9s una font d’energia inesgotable que proporciona llum i calor al planeta i conseq\u00fcentment als entorns constru\u00efts. Utilitzar sistemes que permetin l’entrada de llum directa per\u00f2 tamb\u00e9 difusa, que permetin regular la seva entrada i adaptar la distribuci\u00f3 de les estances en funci\u00f3 de la seva orientaci\u00f3 i de l’estaci\u00f3 en qu\u00e8 ens trobem, protegint-nos de la radiaci\u00f3 a l’estiu i captant-la a l’hivern, genera ambients confortables a nivell visual. A m\u00e9s de confort visual, la captaci\u00f3 i control solar millora el confort higrot\u00e8rmic de manera natural. <\/p>\n – Espais naturals: Prioritzar la biof\u00edlia mitjan\u00e7ant la pres\u00e8ncia de plantes d’interior, patis bioclim\u00e0tics amb vegetaci\u00f3, p\u00e8rgoles protegides mitjan\u00e7ant vegetaci\u00f3 de fulla caduca, preservar la vegetaci\u00f3 existent de l’entorn alhora que ampliem la biodiversitat mitjan\u00e7ant pres\u00e8ncia d’aigua, refugis per a fauna\u2026 no nom\u00e9s condiciona sentits com la vista i el tacte, tamb\u00e9 aporta aromes relaxants que permeten reconnectar amb la natura. A m\u00e9s, millora la qualitat de l’aire, absorbeix impureses de l’ambient interior, produeix oxigen i absorbeix CO2; tamb\u00e9 resulta molt reconfortant i benefici\u00f3s per a la salut mental en recordar-nos constantment que tots formem part d’un ecosistema i estem estretament lligats amb els \u00e9ssers vius que conviuen en el nostre mateix planeta i al qual hem de respecte. <\/p>\n <\/p>\n En la vostra web, parleu dels 10 fonaments de la neuroarquitectura. Entenc que tots s\u00f3n importants, per\u00f2 quins dir\u00edeu que s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cilment traslladables a qualsevol llar en qu\u00e8 es vulgui millorar el benestar dels qui l’habiten? <\/strong><\/p>\n Tots els fonaments de la neuroarquitectura s\u00f3n importants, per\u00f2 aquells que s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cilment traslladables a qualsevol llar s\u00f3n els relacionats amb l’elecci\u00f3 de materials amb els quals materialitzem els ambients interiors i la morfologia d’aquests espais; i la seva corresponent il\u00b7luminaci\u00f3.<\/p>\n Aquests aspectes poden ser adaptats amb relativa facilitat per millorar el benestar dels qui habiten la llar, ja sigui mitjan\u00e7ant la incorporaci\u00f3 de llum natural, la creaci\u00f3 d’espais funcionals i c\u00f2modes, o la selecci\u00f3 de materials naturals i renovables que promoguin una sensaci\u00f3 de calidesa i confort.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La reconeguda revista Arquitectura i Disseny publica l’article Neuroarquitectura: consells pr\u00e0ctics de dos estudis d’arquitectura perqu\u00e8 la teva casa et faci m\u00e9s feli\u00e7, que compta amb Slow Studio com a estudi especialitzat a crear llars que fomenten el benestar f\u00edsic i emocional.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":10655,"template":"","class_list":["post-10654","noticias","type-noticias","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n