![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/revista-horse-biofilia-slow-studio.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
La Revista Horse<\/a> publica una entrevista a Jade Serra, arquitecta i s\u00f2cia de Slow Studio, i a Laia Montserrat, arquitecta i responsable de comunicaci\u00f3 de l\u2019estudi, sobre L\u2019arquitectura biof\u00edlica i les ciutats del futur<\/em> a la seva secci\u00f3 editorial Earth, dedicada a tem\u00e0tiques sensibles amb pr\u00e0ctiques sostenibles.<\/p>\n Com que es tracta d\u2019una tem\u00e0tica que treballem intensament al nostre estudi, amb articles publicats que investiguen l\u2019arquitectura biof\u00edlica<\/a>, l\u2019article compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Slow Studio i esmenta el seu projecte Casa a Serra d’Ordal<\/a>, que implementa els principis de la biof\u00edlia, aix\u00ed com una reflexi\u00f3 sobre les ciutats del futur:<\/p>\n <\/p>\n Com podr\u00edem definir l\u2019arquitectura biof\u00edlica?<\/strong><\/p>\n L\u2019arquitectura biof\u00edlica es defineix com un enfocament de disseny arquitect\u00f2nic que busca crear espais que respectin i s\u2019integrin amb la natura. Es caracteritza per l\u2019\u00fas de materials naturals i de baix impacte ecol\u00f2gic, la creaci\u00f3 d\u2019ambients saludables que promoguin el benestar dels ocupants i la integraci\u00f3 harmoniosa amb l\u2019entorn natural. <\/p>\n <\/p>\n Hi ha certs materials amb qu\u00e8 es treballi en aquest tipus d\u2019arquitectura?<\/strong><\/p>\n En general, podem afirmar que tots aquells materials que no danyen la salut del planeta tamb\u00e9 s\u00f3n saludables per a les persones.<\/p>\n Els materials respectuosos amb el planeta s\u00f3n aquells que incorporen una petjada ecol\u00f2gica redu\u00efda; \u00e9s a dir, que no necessiten combustibles f\u00f2ssils en els seus processos de transformaci\u00f3 i que provenen d\u2019una font d\u2019extracci\u00f3 renovable o altament abundant i amb un impacte mediambiental redu\u00eft.<\/p>\n Aquests materials s\u00f3n la terra, la pedra, la fusta, les fibres vegetals, el suro i tamb\u00e9 materials cer\u00e0mics i argila. Es tracta de materials naturals que integren caracter\u00edstiques com la higroscopicitat, la capacitat de regular la humitat de l\u2019ambient de manera natural, i la transpirabilitat. Utilitzant aquests materials garantim espais que comparteixen caracter\u00edstiques amb la vegetaci\u00f3 i donen lloc a ambients biof\u00edlics, lliures de t\u00f2xics, que garanteixen el confort i el benestar dels seus ocupants. <\/p>\n Per contra, materials altament industrialitzats que necessiten grans quantitats de combustibles f\u00f2ssils en els seus processos de producci\u00f3, com el formig\u00f3, l\u2019acer i els pl\u00e0stics, no nom\u00e9s s\u00f3n materials altament nocius per al planeta, ja que incorporen un elevat impacte mediambiental i emissions de carboni, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, resulten ser els menys amables amb les persones: s\u00f3n materials no transpirables que, en molts casos, incorporen processos qu\u00edmics nocius per a la salut i que, en la seva posada en obra, no aporten cap qualitat ambiental a l\u2019espai.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Quines din\u00e0miques ha de respectar?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 un projecte arquitect\u00f2nic sigui considerat biof\u00edlic, ha de respectar certes din\u00e0miques i principis que es podrien resumir en els seg\u00fcents:<\/p>\n Integraci\u00f3 i respecte de l\u2019entorn natural, considerant el cicle de l\u2019aigua, la biodiversitat i les caracter\u00edstiques del terreny.<\/p>\n \u00das de sistemes constructius i materials naturals amb baix impacte ecol\u00f2gic, minimitzant les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle.<\/p>\n Creaci\u00f3 d\u2019ambients saludables mitjan\u00e7ant el disseny bioclim\u00e0tic, l\u2019\u00fas de llum natural, la renovaci\u00f3 d\u2019aire i l\u2019\u00fas de materials no t\u00f2xics.<\/p>\n <\/p>\n Creieu que a Espanya falta m\u00e9s conscienciaci\u00f3 sobre aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n Tot i que hi ha un inter\u00e8s creixent i alguns exemples destacats, a Espanya encara falta una major conscienciaci\u00f3 i implementaci\u00f3 dels principis de l\u2019arquitectura sostenible i, per descomptat, de l\u2019arquitectura biof\u00edlica com una vessant m\u00e9s de la sostenibilitat.<\/p>\n Avui dia, qualsevol material incorpora l\u2019etiqueta d\u2019ecol\u00f2gic o verd nom\u00e9s perqu\u00e8 s\u2019ha millorat o optimitzat una part del proc\u00e9s productiu, per\u00f2 en una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica hem de ser rigorosos i responsables amb les nostres accions.<\/p>\n El preu que nosaltres no paguem quan constru\u00efm amb un material d\u2019elevat impacte mediambiental el paguen les generacions futures i el medi ambient en forma de canvi clim\u00e0tic i crisi ecol\u00f2gica que amena\u00e7a la superviv\u00e8ncia humana al nostre planeta.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s tremendament urgent i seriosa, per\u00f2 encara prima el b\u00e9 personal per davant del b\u00e9 com\u00fa i, en general, la q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica domina sempre totes les decisions. \u00c9s normal: una persona pot pensar que t\u00e9 dret a construir un habitatge digne i que l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge s\u2019ha de garantir com a dret universal, i que si per a aix\u00f2 necessitem construir de manera barata i r\u00e0pida amb materials altament contaminants i nocius per al planeta, aix\u00f2 \u00e9s acceptable en pro del dret d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. <\/p>\n Per\u00f2 aqu\u00ed la pregunta \u00e9s: el nostre dret d\u2019accedir a un habitatge a qualsevol cost mediambiental passa per davant del dret a la vida d\u2019altres \u00e9ssers humans que viuen en ubicacions menys favorables i que ja estan experimentant els efectes m\u00e9s nocius del canvi clim\u00e0tic? I passa per davant del dret a la vida de les generacions futures? <\/p>\n Quan constru\u00efm un edifici amb formig\u00f3, acer i pl\u00e0stic, la petjada ecol\u00f2gica \u00e9s tremenda: emetem molts quilograms de CO2 a l\u2019atmosfera i aix\u00f2 \u00e9s gratis. Aix\u00f2 no \u00e9s just i s\u2019ha de regular; igual que tenim un pressupost limitat en euros, tamb\u00e9 haurem de tenir un pressupost limitat de CO2. I en aix\u00f2 est\u00e0 la Uni\u00f3 Europea amb la nova directiva d\u2019efici\u00e8ncia que, a partir de 2028, iniciar\u00e0 el c\u00f2mput i els plans de limitaci\u00f3 d\u2019emissions de CO2 en el sector de la construcci\u00f3, que no oblidem que representa el 40% del total de les emissions a escala mundial. <\/p>\n Aix\u00ed doncs, falta consci\u00e8ncia i, sens dubte, necessitem urgentment aquestes regulacions perqu\u00e8, si hem d\u2019esperar que promotors i constructors decideixin reduir els seus beneficis econ\u00f2mics construint amb materials naturals i pagant el preu real que suposa el respecte pel medi ambient, nom\u00e9s pel b\u00e9 de les generacions futures, aix\u00f2 no arribar\u00e0.<\/p>\n <\/p>\n Ens podr\u00edeu dir alguns exemples d\u2019edificis biof\u00edlics a escala local i internacional? Vosaltres mateixos n\u2019heu creat diversos. <\/strong><\/p>\n A escala internacional, hi ha projectes tan interessants com la iniciativa Future Parks, al Regne Unit, Birmingham i Edimburg, una soluci\u00f3 innovadora i sostenible que t\u00e9 com a objectiu administrar i finan\u00e7ar parcs i espais oberts que contribueixin a la salut mental i f\u00edsica del p\u00fablic. A Nova York, el High Line \u00e9s un parc p\u00fablic lineal situat al West Side de Manhattan. Va ser un projecte de reinvenci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic saludable a la ciutat i al barri que en permetia la connexi\u00f3. Est\u00e0 constru\u00eft sobre una l\u00ednia ferrovi\u00e0ria hist\u00f2rica. Aquest projecte, que sempre va anar m\u00e9s enll\u00e0 de la simple idea de parc, permet a l\u2019usuari caminar entre jardins, gaudir d\u2019obres d\u2019art, veure una actuaci\u00f3, menjar a l\u2019aire lliure\u2026 <\/p>\n A escala local, resulta interessant el projecte de l\u2019Hospital de Sant Pau a Barcelona, una joia modernista que destaca per la seva innovadora estructura de pavellons. Aquests pavellons es combinen harmoniosament amb espais p\u00fablics i jardins d\u2019estiu i d\u2019hivern, implementant estrat\u00e8gies bioclim\u00e0tiques que promouen el benestar de pacients i visitants. La integraci\u00f3 de jardins i el disseny modernista de l\u2019hospital no nom\u00e9s milloren l\u2019entorn, sin\u00f3 que tamb\u00e9 aporten un valor est\u00e8tic i funcional que refor\u00e7a la connexi\u00f3 entre l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i la natura. <\/p>\n Al nostre estudi, Slow Studio, hem realitzat projectes com l\u2019habitatge a Serra d’Ordal, que representa un paradigma de disseny biof\u00edlic, centrat en la integraci\u00f3 de principis sostenibles i d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica. Ubicat en un entorn rural a prop de Barcelona, l\u2019habitatge s\u2019organitza al voltant d\u2019un pati central que maximitza la captaci\u00f3 solar i promou la ventilaci\u00f3 creuada. Constru\u00efda amb materials naturals com terra compactada, suro i fusta CLT, la casa utilitza estrat\u00e8gies bioclim\u00e0tiques per mantenir el confort t\u00e8rmic sense sistemes actius de climatitzaci\u00f3. La gesti\u00f3 de l\u2019aigua inclou la recollida d\u2019aig\u00fces grises i pluvials per a reg i neteja, complementant el seu disseny orientat cap a l\u2019autosufici\u00e8ncia i la reducci\u00f3 de l\u2019impacte ambiental. <\/p>\n <\/p>\n En pa\u00efsos com Fran\u00e7a hi ha una major consci\u00e8ncia sobre el paisatgisme i el medi ambient. Com podr\u00edem integrar-ho aqu\u00ed? <\/strong><\/p>\n En primer lloc, \u00e9s crucial incloure la biof\u00edlia i la sostenibilitat com a components centrals en els curr\u00edculums d\u2019arquitectura i disseny, assegurant que els futurs professionals estiguin capacitats per integrar aquests principis en les seves pr\u00e0ctiques. A m\u00e9s, desenvolupar i aplicar normatives que fomentin l\u2019\u00fas de materials naturals i dissenys sostenibles \u00e9s fonamental per establir est\u00e0ndards de construcci\u00f3 m\u00e9s ecol\u00f2gics. La col\u00b7laboraci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria entre arquitectes, urbanistes, paisatgistes i bi\u00f2legs tamb\u00e9 s\u2019ha de promoure activament, facilitant la creaci\u00f3 de solucions integrades i hol\u00edstiques que prioritzin la biodiversitat i el benestar hum\u00e0. <\/p>\n <\/strong><\/p>\n Com seran les ciutats del futur?<\/strong><\/p>\n Si b\u00e9 cada vegada hi ha m\u00e9s consci\u00e8ncia de la necessitat de renaturalitzar les ciutats i incloure espais verds, biof\u00edlics i que funcionin com a refugis ambientals per a les persones, ens queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer: la majoria de ciutats estan pensades per al tr\u00e0nsit rodat i canviar aquestes din\u00e0miques no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de pocs anys, sin\u00f3 de diversos decennis. El canvi clim\u00e0tic far\u00e0 cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil la vida a les ciutats; les anomenades illes de calor, els recursos d\u2019aigua cada vegada m\u00e9s escassos i la gesti\u00f3 de recursos i residus s\u00f3n problemes a gran escala que cal abordar de manera urgent i planificada, si no volem trobar-nos amb situacions d\u2019emerg\u00e8ncia que obliguin a prendre decisions dr\u00e0stiques i que facin que, cada vegada m\u00e9s, es vegi minvada la qualitat de vida de les persones. <\/p>\n Ens atrevir\u00edem a visualitzar ciutats renaturalitzades, en qu\u00e8 es posa al centre de tot la qualitat de vida de les persones, la salut i el benestar. L\u2019anomenada ciutat dels 15 minuts, en qu\u00e8 tots els serveis que podem necessitar, inclosos espais verds, comer\u00e7os, centres culturals i educatius, es troben a una dist\u00e0ncia inferior a 15 minuts de qualsevol nucli residencial, hauria de ser probablement el model de ciutat formada per petits nuclis i barris equilibrats i equitatius en qu\u00e8 la seguretat, el benestar i la qualitat de vida estiguin garantits. Per a aix\u00f2 cal molta planificaci\u00f3, pol\u00edtics i t\u00e8cnics ambiciosos i valents, amb pensament a llarg termini i amb el focus posat en el benestar de les persones. <\/p>\n <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/slow-studio-inside-revista-casa-sierra-ordal.jpg\")
<\/p>\n![\"Coberta](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/acceso_optimized.jpg\")
<\/p>\n