{"id":10294,"date":"2024-12-06T17:08:45","date_gmt":"2024-12-06T16:08:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.slowstudio.es\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura"},"modified":"2024-12-06T17:08:45","modified_gmt":"2024-12-06T16:08:45","slug":"entrevista-a-la-revista-proarquitectura","status":"publish","type":"noticias","link":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura","title":{"rendered":"Entrevista a la revista Proarquitectura"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-6972 size-full\" src=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news.jpg\" alt=\"\" width=\"1831\" height=\"1200\" srcset=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news.jpg 1831w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news-300x197.jpg 300w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news-1024x671.jpg 1024w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news-768x503.jpg 768w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news-1536x1007.jpg 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 1831px) 100vw, 1831px\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Al seu n\u00famero 192 de novembre de 2024, la revista <em>Proarquitectura<\/em> ha publicat, al seu n\u00famero impr\u00e8s especial A\u00efllament T\u00e8rmic, una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio sobre com l\u2019arquitectura pot liderar la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6973 size-large aligncenter\" src=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-portada-slow-studio-730x1024.jpg\" alt=\"\" width=\"640\" height=\"898\" srcset=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-portada-slow-studio-730x1024.jpg 730w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-portada-slow-studio-214x300.jpg 214w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-portada-slow-studio-768x1077.jpg 768w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-portada-slow-studio-1096x1536.jpg 1096w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-portada-slow-studio-1461x2048.jpg 1461w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-portada-slow-studio.jpg 1500w\" sizes=\"auto, (max-width: 640px) 100vw, 640px\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Al reportatge s\u2019hi exploren temes com la sostenibilitat, el disseny bioclim\u00e0tic, l\u2019\u00fas de materials naturals, la creaci\u00f3 d\u2019habitatges saludables i el disseny passiu, destacant com aquestes estrat\u00e8gies milloren el benestar de les persones i respecten el planeta. Tamb\u00e9 reflexiona sobre els reptes econ\u00f2mics i educatius de l\u2019arquitectura sostenible, aportant consells pr\u00e0ctics i recursos per a joves arquitectes interessats en aquesta especialitat. <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-6974 size-full\" src=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-sumarios.jpg\" alt=\"\" width=\"2000\" height=\"1421\" srcset=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-sumarios.jpg 2000w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-sumarios-300x213.jpg 300w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-sumarios-1024x728.jpg 1024w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-sumarios-768x546.jpg 768w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-sumarios-1536x1091.jpg 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 2000px) 100vw, 2000px\" \/><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-6975 size-full\" src=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-jade-laia.jpg\" alt=\"\" width=\"2000\" height=\"1409\" srcset=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-jade-laia.jpg 2000w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-jade-laia-300x211.jpg 300w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-jade-laia-1024x721.jpg 1024w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-jade-laia-768x541.jpg 768w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-jade-laia-1536x1082.jpg 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 2000px) 100vw, 2000px\" \/><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-6976 size-full\" src=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-entrevistas.jpg\" alt=\"\" width=\"2000\" height=\"1409\" srcset=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-entrevistas.jpg 2000w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-entrevistas-300x211.jpg 300w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-entrevistas-1024x721.jpg 1024w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-entrevistas-768x541.jpg 768w, https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-entrevistas-1536x1082.jpg 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 2000px) 100vw, 2000px\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Podeu llegir la transcripci\u00f3 de l\u2019entrevista a continuaci\u00f3 o a la p\u00e0gina de <a href=\"https:\/\/www.proarquitectura.es\/entrevista-jade-serra-y-laia-montserrat-slow-studio\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">P<span class=\"il\">roarquitectura<\/span><\/a>:<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quina va ser la inspiraci\u00f3 o motivaci\u00f3 darrere la creaci\u00f3 d\u2019aquest estudi?<\/strong><\/p>\n<p>Vivim en una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, en qu\u00e8 la superviv\u00e8ncia dels \u00e9ssers vius al nostre planeta no est\u00e0 garantida. Els cient\u00edfics alerten que, si no iniciem una transformaci\u00f3 profunda i urgent de les nostres societats, el canvi clim\u00e0tic avan\u00e7ar\u00e0 fins a convertir la Terra en un lloc inhabitable. <\/p>\n<p>Davant d\u2019aquesta perspectiva, tots els humans haur\u00edem d\u2019assumir la responsabilitat amb les generacions futures i amb els milions de persones que ja estan vivint els efectes del canvi clim\u00e0tic, duent a terme una lluita per transformar la manera com habitem el nostre planeta.<\/p>\n<p>L\u2019arquitectura i la construcci\u00f3, responsables del 40% de les emissions de carboni, tenen un paper fonamental en el proc\u00e9s de regeneraci\u00f3 que hem d\u2019afrontar.<\/p>\n<p>El nostre estudi parteix d\u2019aquesta premissa indispensable: prendre consci\u00e8ncia del moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 vivim, assumir la nostra responsabilitat com a \u00e9ssers humans i portar-ho a cadascuna de les facetes de la nostra vida. La nostra professi\u00f3, l\u2019arquitectura, ha d\u2019estar d\u2019acord amb la nostra manera d\u2019entendre la vida i, en el nostre cas, parteix d\u2019una profunda consci\u00e8ncia mediambiental i del respecte cap a la salut de les persones i del planeta. <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>La filosofia de Slow Studio se centra en la sostenibilitat i el disseny bioclim\u00e0tic. Com aconsegueixen equilibrar l\u2019est\u00e8tica arquitect\u00f2nica amb l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica en els seus projectes? <\/strong><\/p>\n<p>Per a nosaltres, el projecte parteix d\u2019una visi\u00f3 integral i hol\u00edstica, en qu\u00e8 l\u2019est\u00e8tica \u00e9s un requisit m\u00e9s d\u2019un disseny constructiu que ha de satisfer m\u00faltiples necessitats, com ara el funcionament clim\u00e0tic, el confort i el benestar, la funcionalitat, l\u2019economia de recursos i mitjans, la reducci\u00f3 de la petjada ecol\u00f2gica i de l\u2019impacte mediambiental, aix\u00ed com la qualitat i la salut de l\u2019ambient interior.<\/p>\n<p>\u00c9s per aquest motiu que a cada decisi\u00f3 que prenem, a cada soluci\u00f3 constructiva, a cada material que incorporem, li exigim el m\u00e0xim. Mai no introdu\u00efm una soluci\u00f3 que respongui \u00fanicament a una funci\u00f3 est\u00e8tica i, generalment, l\u2019est\u00e8tica acaba sent el resultat d\u2019un disseny harm\u00f2nic i eficient energ\u00e8ticament i en l\u2019\u00fas de recursos, que posa en valor materials nobles i naturals amb solucions constructives d\u2019un rigor t\u00e8cnic elevat. <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Avui dia, la consci\u00e8ncia sobre l\u2019impacte ambiental \u00e9s m\u00e9s forta que mai. Quins materials prefereixen utilitzar en les seves construccions per reduir la petjada de carboni i mantenir un enfocament ecol\u00f2gic? <\/strong><\/p>\n<p>Prioritzem materials naturals i saludables, de proced\u00e8ncia local i que generin el m\u00ednim impacte mediambiental, preferentment renovables (com la fusta, el suro o fibres vegetals) o altament abundants (com la terra o l\u2019argila) i que formin part d\u2019un cicle tancat, de manera que es puguin retornar a la terra o recuperar per a la seva reutilitzaci\u00f3 al final de la seva vida \u00fatil.<\/p>\n<p>Evitem l\u2019\u00fas de materials altament industrialitzats que requereixen forns alimentats amb combustibles f\u00f2ssils i els processos de transformaci\u00f3 dels quals emeten grans quantitats de CO2, com ara el formig\u00f3, l\u2019acer i els pl\u00e0stics.<\/p>\n<p>Sobre la selecci\u00f3 de materials, les Nacions Unides, juntament amb la Universitat de Yale i el Global Alliance for Buildings and Construction (Global ABC), han publicat un <a href=\"https:\/\/globalabc.org\/resources\/publications\/building-materials-and-climate-constructing-new-future\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">informe<\/a> aquest any en qu\u00e8 recomanen expressament deixar d\u2019utilitzar formig\u00f3, acer i pl\u00e0stics i promouen materials de transici\u00f3 com el ma\u00f3 cer\u00e0mic i materials descarbonitzats com la fusta, el bamb\u00fa, les fibres vegetals i la terra. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de la selecci\u00f3 de materials, potser el m\u00e9s destacat de l\u2019informe \u00e9s que la primera premissa \u00e9s no construir o construir menys. <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Un dels pilars de Slow Studio \u00e9s el concepte d\u2019\u201chabitatge saludable\u201d. Quins aspectes espec\u00edfics integren en el disseny per millorar el benestar de les persones que habiten els espais que creen? <\/strong><\/p>\n<p>A l\u2019estudi partim de la premissa de dissenyar espais de vida que respectin i promoguin la salut de les persones que els ocupen, sent conscients que no hi ha salut en un planeta malalt.<\/p>\n<p>No serveix de res treballar un projecte en qu\u00e8 garanteixo la salut dels ocupants si, per fer-ho, utilitzo materials que han tingut un impacte mediambiental elevat i han comprom\u00e8s la salut de la resta d\u2019\u00e9ssers vius i del medi ambient.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, en el moment en qu\u00e8 parlem de salut, hem de partir d\u2019un concepte hol\u00edstic de salut, tal com defineix l\u2019OMS: un estat complet de benestar f\u00edsic, mental i social.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de parlar de salut als espais de vida, parlem de biohabitabilitat, entesa com la capacitat d\u2019un espai de promoure el benestar f\u00edsic i psicol\u00f2gic respectant la salut del nostre planeta.<\/p>\n<p>Els aspectes essencials de disseny de la biohabitabilitat parteixen de:<\/p>\n<ul>\n<li>El confort ambiental d\u2019un espai: assegurant el c<strong>onfort higrot\u00e8rmic<\/strong>, la v<strong>entilaci\u00f3<\/strong> i la il\u00b7luminaci\u00f3 natural, i el confort ac\u00fastic<\/li>\n<li>El respecte per la salut i el benestar dels ocupants: mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de <strong>materials naturals i saludables, l\u2019aplicaci\u00f3 de criteris de neuroarquitectura i l\u2019assoliment d\u2019una excel\u00b7lent qualitat de l\u2019aire interior.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La s<\/strong>ostenibilitat i efici\u00e8ncia de recursos: mitjan\u00e7ant la r<strong>educci\u00f3 de la demanda d\u2019energia i l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, la gesti\u00f3 de l\u2019aigua i l\u2019\u00fas de materials de proced\u00e8ncia local de baix impacte mediambiental que puguin ser recuperats o retornats a la terra al final de la seva vida \u00fatil.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La r<\/strong>elaci\u00f3 amb la natura: assegurant c<strong>onexi\u00f3 visual amb entorns naturals, integrant i reduint l\u2019impacte de l\u2019edifici en el seu entorn i utilitzant vegetaci\u00f3 en el disseny d\u2019espais interiors i exteriors.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La re<\/strong>sil\u00e8ncia i adaptabilitat: assegurant la <strong>resili\u00e8ncia davant el canvi clim\u00e0tic i la flexibilitat de l\u2019espai davant les necessitats canviants de les persones que els habiten.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El disseny passiu \u00e9s una part fonamental dels seus projectes. Podrien explicar breument quins principis de disseny passiu apliquen i com aquests impacten en la vida di\u00e0ria dels habitants? <\/strong><\/p>\n<p>El disseny passiu parteix d\u2019assegurar el confort higrot\u00e8rmic sense haver de rec\u00f3rrer a mitjans actius de calefacci\u00f3 o refrigeraci\u00f3. Per a aix\u00f2, hem de partir d\u2019un intercanvi controlat amb els recursos naturals de l\u2019exterior segons les condicions clim\u00e0tiques de cada moment. <\/p>\n<p>A l\u2019hivern, captem calor solar mitjan\u00e7ant obertures al sud; aquesta calor s\u2019emmagatzema en murs d\u2019in\u00e8rcia i no permetem que s\u2019escapi mitjan\u00e7ant un bon a\u00efllament t\u00e8rmic i una elevada estanquitat. Per assegurar la qualitat de l\u2019aire interior, generem una renovaci\u00f3 d\u2019aire controlada que evita les p\u00e8rdues energ\u00e8tiques. <\/p>\n<p>A l\u2019estiu, al contrari, ens protegim de la calor solar mitjan\u00e7ant persianes de lames, p\u00e8rgoles vegetals o voladissos que impedeixen l\u2019assolellament directe. Com que el nostre habitatge \u00e9s estanc i est\u00e0 molt ben a\u00efllat, aconseguim que la temperatura no augmenti. Quan arriba la nit i baixa la temperatura, \u00e9s quan aprofitem per ventilar mitjan\u00e7ant fa\u00e7anes oposades nord-sud que generen ventilacions creuades efectives i refresquen l\u2019ambient. Aquesta frescor s\u2019emmagatzema de nou gr\u00e0cies a l\u2019elevada estanquitat i a\u00efllament i es mant\u00e9 al llarg de tot el dia seg\u00fcent.   <\/p>\n<p>En temporades interm\u00e8dies en qu\u00e8 la calor no \u00e9s excessiva, podem utilitzar les ventilacions creuades que generen corrents d\u2019aire efectives per reduir la sensaci\u00f3 t\u00e8rmica. Aquestes ventilacions es generen gr\u00e0cies a fa\u00e7anes oposades nord-sud que, en molts casos, aconseguim mitjan\u00e7ant la ubicaci\u00f3 estrat\u00e8gica de patis i atris bioclim\u00e0tics en qu\u00e8, a m\u00e9s, utilitzem la vegetaci\u00f3 per millorar la regulaci\u00f3 higrot\u00e8rmica de l\u2019ambient. <\/p>\n<p>I \u00e9s que no hem d\u2019oblidar que el confort est\u00e0 determinat no nom\u00e9s per la temperatura ambient, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la humitat i per la velocitat del corrent d\u2019aire.<\/p>\n<p>I aix\u00f2 com impacta en els ocupants?<\/p>\n<p>Aconseguir el confort t\u00e8rmic mitjan\u00e7ant mitjans naturals \u00e9s la millor estrat\u00e8gia que podem dur a terme per garantir la nostra salut en un espai habitat. Els humans hem evolucionat a la vida a l\u2019aire lliure, on la humitat relativa se situa al rang del 40-60%. \u00c9s en aquest rang on el nostre organisme funciona de manera \u00f2ptima.  <\/p>\n<p>En el moment en qu\u00e8 posem en marxa un sistema de calefacci\u00f3 o aire condicionat, les nostres mucoses s\u2019assequen, reduint les nostres defenses i permetent l\u2019entrada de virus i bacteris. \u00c9s el t\u00edpic refredat produ\u00eft per l\u2019aire condicionat. <\/p>\n<p>En general, els nostres espais de vida estan excessivament climatitzats i ressecs i, per aix\u00f2, el fet d\u2019aconseguir confort higrot\u00e8rmic mitjan\u00e7ant mitjans passius \u00e9s una garantia de salut i benestar, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estalvi econ\u00f2mic que suposa poder aconseguir el confort sense sistemes actius de calefacci\u00f3 ni aire condicionat.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes consideracions, el fet de disposar d\u2019un habitatge que funciona amb el sol i amb la ventilaci\u00f3 natural ens permet estar m\u00e9s connectats amb l\u2019exterior, amb els factors naturals i amb la climatologia; \u00e9s una manera de ser conscients i d\u2019observar el nostre voltant, una cosa que sembla que de vegades oblidem en un m\u00f3n hiperconnectat en qu\u00e8 la majoria de nosaltres passem m\u00e9s del 90% del nostre temps en espais interiors.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>En una era en qu\u00e8 la tecnologia sembla avan\u00e7ar sense parar, com integren la dom\u00f2tica o tecnologies intel\u00b7ligents en els seus projectes sense comprometre la seva visi\u00f3 de sostenibilitat i simplicitat?<\/strong><\/p>\n<p>Al seu llibre, \u201cThanatia. L\u00edmites materiales de la transici\u00f3n energ\u00e9tica\u201d, Alicia Valero, Antonio Valero i Guiomar Calvo, investigadors del <a href=\"https:\/\/www.fcirce.es\/\">Centro de Recursos y Consumos Energ\u00e9ticos CIRCE<\/a>, alerten que estem a prop d\u2019esgotar els l\u00edmits geol\u00f2gics del planeta i que \u00e9s urgent iniciar una gesti\u00f3 de recursos si volem garantir la civilitzaci\u00f3 actual m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un segle de vida.<\/p>\n<p>Quan la ci\u00e8ncia adverteix que els recursos materials de qu\u00e8 disposem a les reserves geol\u00f2giques del nostre planeta no s\u00f3n suficients per abordar la transformaci\u00f3 tecnol\u00f2gica que s\u2019est\u00e0 planificant, aleshores, com a projectistes, hem de partir d\u2019evitar utilitzar sistemes que depenguin de minerals escassos i que generin un impacte mediambiental elevat al nostre planeta.<\/p>\n<p>L\u2019arquitectura ha funcionat com a refugi dels \u00e9ssers humans durant milers d\u2019anys sense necessitat de rec\u00f3rrer a sistemes tecnificats, nom\u00e9s mitjan\u00e7ant estrat\u00e8gies bioclim\u00e0tiques i materials nobles.<\/p>\n<p>Partir de la sufici\u00e8ncia de recursos \u00e9s una premissa clau en els nostres projectes. En un planeta amb 8000 milions d\u2019habitants, quina quantitat de recursos \u00e9s coherent que cadascun de nosaltres utilitzi per aconseguir un habitatge digne? Si tots volem viure amb les comoditats de la dom\u00f2tica i de les tecnologies intel\u00b7ligents, aleshores necessitar\u00edem diversos Planetes Terra per cobrir les nostres necessitats. Repartir equitativament els recursos limitats del planeta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de just\u00edcia clim\u00e0tica.   <\/p>\n<p>Viure en harmonia amb el planeta, utilitzant els recursos estrictament necessaris per aconseguir un espai de vida digne on ser feli\u00e7, hauria de ser un objectiu suficient de l\u2019arquitectura; la resta s\u00f3n necessitats que ha generat la societat ultraconsumista i de les quals no depenen ni la nostra felicitat ni el nostre benestar.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>En abordar projectes en diferents climes, com adapten les seves estrat\u00e8gies de disseny per assegurar-se que els habitatges continu\u00efn sent eficients en termes energ\u00e8tics i respectuosos amb l\u2019entorn?<\/strong><\/p>\n<p>Tots els nostres projectes parteixen d\u2019estrat\u00e8gies gen\u00e8riques que preveiem que seran coherents amb el clima i l\u2019entorn on ens implantem, per\u00f2 no es duen a terme fins que no han passat per un rigor\u00f3s estudi de demanda energ\u00e8tica basat en dades de climatologia locals dels darrers 50 anys, aix\u00ed com previsions de variaci\u00f3 per efectes del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n<p>Avui dia podem saber la temperatura m\u00e0xima i m\u00ednima que tindr\u00e0 cadascuna de les estances d\u2019un habitatge al llarg de l\u2019any segons els sistemes constructius i materials que estem utilitzant i la previsi\u00f3 de climatologia exterior.<\/p>\n<p>Un cop disposem de dades i d\u2019un model 3D que inclou l\u2019assolellament, les ventilacions, la previsi\u00f3 d\u2019humitat i les renovacions d\u2019aire, aix\u00ed com la definici\u00f3 de sistemes constructius, materials i gruixos, \u00e9s quan podem iniciar la presa de decisions.<\/p>\n<p>Aquests models ens permeten prendre decisions d\u2019intervenci\u00f3 i d\u2019estrat\u00e8gia bioclim\u00e0tica adaptades a cadascun dels elements d\u2019un edifici. Arribem a definir el gruix d\u2019a\u00efllament amb variacions de cent\u00edmetres, la selecci\u00f3 d\u2019envidrament i opacitat per a cadascuna de les fa\u00e7anes (no utilitzarem el mateix envidrament en una obertura al nord que en una al sud) o fins i tot la mida dels patis bioclim\u00e0tics per permetre el pas de llum segons l\u2019assolellament als solsticis d\u2019hivern i d\u2019estiu, entre moltes altres decisions basades en dades i previsions rigoroses. <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El nom \u00abSlow Studio\u00bb evoca una filosofia pausada, reflexiva. Com gestionen el temps en els seus projectes per mantenir aquesta mentalitat, considerant les demandes i terminis del m\u00f3n de la construcci\u00f3? <\/strong><\/p>\n<p>La realitat \u00e9s que el tipus de client que ens arriba \u00e9s un client amb una certa consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica i que busca un equip d\u2019acord amb aquests valors. Si b\u00e9 concebre un projecte de manera pausada i conscient no est\u00e0 renyit amb gestionar-lo de manera rigorosa i eficient. <\/p>\n<p>Per a nosaltres, la clau \u00e9s dedicar el temps necessari tant a escoltar les nostres fam\u00edlies com a desenvolupar un projecte executiu amb un rigor i un detall elevats que permeti, un cop licitada l\u2019obra, complir uns terminis i uns pressupostos d\u2019inversi\u00f3 tancats i estrictes, amb contractes ferms que estableixen penalitzacions per incompliment al constructor.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quin ha estat el seu repte m\u00e9s gran fins ara en la implementaci\u00f3 d\u2019un habitatge bioclim\u00e0tic i com van aconseguir superar-lo?<\/strong><\/p>\n<p>Sens dubte, el principal repte de la sostenibilitat i el bioclimatisme \u00e9s la lluita constant contra el pressupost.<\/p>\n<p>A l\u2019estudi hem fet una aposta clara per pagar el cost real de les nostres accions. Si jo construeixo amb materials f\u00f2ssils com el formig\u00f3 o l\u2019acer, estic assumint un deute mediambiental en forma d\u2019emissions de CO2 que es converteixen en una hipoteca per als nostres fills i les generacions futures. <\/p>\n<p>Nosaltres vam decidir no carregar el deute mediambiental sobre altres; vam decidir apostar per materials que no danyen el nostre planeta, com la fusta, la terra i les fibres vegetals. Es tracta de materials amb un cost real, que hem decidit assumir.<\/p>\n<p>Hem adquirit la responsabilitat de dur-ho a terme i aconseguir projectes que assegurin una excel\u00b7lent qualitat de vida, que respectin la salut de les persones i del medi ambient, per\u00f2 que, a m\u00e9s, siguin viables econ\u00f2micament.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 suposa moltes hores de lluita a l\u2019estudi, amb detalls constructius, amb prove\u00efdors, amb industrials, amb clients i promotors. Tant per ajustar i adaptar els projectes com per desenvolupar solucions innovadores que ens permetin construir amb materials naturals i saludables de baix impacte. <\/p>\n<p>Sens dubte, una de les premisses de treball per dur-ho a terme \u00e9s la sufici\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Quants metres s\u00f3n necessaris per viure? De quines comoditats puc prescindir sense reduir la qualitat de vida? Quins acabats no m\u2019aporten m\u00e9s que un valor est\u00e8tic, incrementant el pressupost per\u00f2 no la qualitat del projecte?  <\/p>\n<p>Un altre aspecte clau tamb\u00e9 \u00e9s la conscienciaci\u00f3 del client: en el moment en qu\u00e8 crec fermament en el que faig i puc demostrar que funciona, el client comen\u00e7a a creure en nosaltres i ens permet prendre decisions radicals com deixar materials vistos, eliminar totalment el sistema de calefacci\u00f3 o refrigeraci\u00f3, o reduir la superf\u00edcie del seu habitatge per invertir en materials i sistemes bioclim\u00e0tics que milloraran la seva qualitat de vida.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>En la seva experi\u00e8ncia, quina \u00e9s la principal barrera perqu\u00e8 les persones optin per un habitatge m\u00e9s sostenible i eficient, i quin rol juguen els arquitectes a l\u2019hora de superar aquests obstacles?<\/strong><\/p>\n<p>Ens atrevim a afirmar que es tracta d\u2019una triple barrera que cal anar superant, cadascuna una mica m\u00e9s dif\u00edcil per\u00f2 no impossible.<\/p>\n<p>La primera barrera \u00e9s principalment la manca de conscienciaci\u00f3 tant entre els clients com entre els professionals. Aqu\u00ed es tracta que aquells que n\u2019estem conven\u00e7uts ho expliquem al m\u00f3n per arribar a m\u00e9s i m\u00e9s persones; els cient\u00edfics afirmen que nom\u00e9s cal un petit percentatge de la societat realment conven\u00e7ut d\u2019alguna cosa per motivar el canvi, i en aix\u00f2 estem. <\/p>\n<p>\u00c9s per aquest motiu que part de la dedicaci\u00f3 de l\u2019estudi se centra en la tasca sense \u00e0nim de lucre de l\u2019activisme clim\u00e0tic, amb l\u2019objectiu d\u2019arribar a m\u00e9s professionals i persones que entenguin la necessitat de prioritzar l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica en tots els aspectes de la nostra vida, i en especial en els espais habitats i en el sector de l\u2019arquitectura i la construcci\u00f3.<\/p>\n<p>Un cop superada aquesta primera barrera de conscienciaci\u00f3, arriba la segona barrera, que \u00e9s la formaci\u00f3. Coneixem molts col\u00b7legues que ens diuen que estan preocupats i que volen aportar i sumar, per\u00f2 que no saben per on comen\u00e7ar. En aquest sentit, creiem que cal fer xarxa, buscar professionals en la mateixa situaci\u00f3; hi ha multitud d\u2019agrupacions que lluiten per la sostenibilitat en arquitectura, col\u00b7legis t\u00e8cnics que s\u2019estan posant en marxa i multitud de cursos i formacions on trobar tant eines com col\u00b7legues amb qui sumar i intercanviar inquietuds.  <\/p>\n<p>I en el moment en qu\u00e8 ja estem a punt, conscienciats i formats, aleshores arriba la tercera barrera, que \u00e9s, per descomptat, l\u2019econ\u00f2mica. Hi ha professionals amb bona formaci\u00f3 que saben qu\u00e8 han de fer, per\u00f2 quan es posen mans a l\u2019obra se\u2019ls disparen els costos i han de comen\u00e7ar a retallar materials i solucions constructives respectuoses amb la salut i amb el medi ambient. <\/p>\n<p>Com superar aquesta tercera barrera econ\u00f2mica?<\/p>\n<p>Aqu\u00ed es plantegen dues q\u00fcestions clau:<\/p>\n<p>La primera \u00e9s que hem de partir de la conscienciaci\u00f3: el client ha d\u2019entendre que \u00e9s indispensable; i la segona \u00e9s l\u2019assoliment: nosaltres hem d\u2019aconseguir que sigui viable sense que li generi un perjudici econ\u00f2mic ni d\u2019abast de projecte. <\/p>\n<p>En ambdues q\u00fcestions, el paper de l\u2019arquitecte \u00e9s clau i parteix de la pregunta:<\/p>\n<p>Per qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s car construir de manera sostenible? La resposta \u00e9s als materials. <\/p>\n<p>Els materials f\u00f2ssils com el formig\u00f3, l\u2019acer o els pl\u00e0stics s\u00f3n molt barats a costa d\u2019una producci\u00f3 basada en combustibles f\u00f2ssils que ens surten molt barats a nosaltres i molt cars al medi ambient. El cost mediambiental d\u2019utilitzar aquests materials es carrega al compte de les generacions futures i dels milions de persones que ja estan patint avui les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi clim\u00e0tica en qu\u00e8 estem immersos. <\/p>\n<p>Quan construeixo un edifici amb una petjada de carboni de 600 kg \/ CO2 per m2, el que en realitat est\u00e0 passant \u00e9s que aquests 600kg \/ m2 que jo estalvio es converteixen en un deute per a altres. Aix\u00f2 \u00e9s una injust\u00edcia clim\u00e0tica enorme que no podem tolerar com a arquitectes ni tampoc com a \u00e9ssers humans. <\/p>\n<p>Aix\u00ed, hem de comen\u00e7ar a comptabilitzar el cost dels nostres edificis no nom\u00e9s en termes econ\u00f2mics, sin\u00f3 en termes mediambientals, i no val passar la factura a altres.<\/p>\n<p>En aquest sentit, per a nosaltres, l\u2019estrat\u00e8gia de conscienciaci\u00f3 \u00e9s diferent quan parlem amb el client final o amb un promotor.<\/p>\n<p>El client final pensa que la seva petjada \u00e9s petita i no li podeu parlar d\u2019impacte mediambiental \u2014a nivell planetari\u2014 del seu habitatge, per\u00f2 s\u00ed que li podeu parlar de benestar, de salut, de qualitat de vida, de confort, de reducci\u00f3 del consum energ\u00e8tic: aqu\u00ed \u00e9s on teniu la partida guanyada amb materials naturals. En la majoria dels casos, el pressupost extra en el cas d\u2019habitatges unifamiliars l\u2019aconseguim mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 de m2 constru\u00efts, maximitzant els metres \u00fatils amb dissenys innovadors i flexibles, reduint els recursos materials que utilitzem, mitjan\u00e7ant solucions constructives senzilles i vistes, i duent a terme un disseny passiu que permeti simplificar i reduir la inversi\u00f3 en instal\u00b7lacions actives. <\/p>\n<p>Quan parlem amb un promotor, en canvi, aqu\u00ed s\u00ed que l\u2019impacte \u00e9s m\u00e9s gran: una sola persona est\u00e0 fent negoci construint espais de vida per a moltes fam\u00edlies i aqu\u00ed s\u00ed que podem entrar en la consci\u00e8ncia mediambiental i social. El fet de promoure un conjunt d\u2019habitatges genera un benefici en un percentatge elevat que podem ajustar en certa mesura, reduint el seu marge en pro del b\u00e9 com\u00fa. En la majoria dels casos es tracta de demostrar que \u00e9s viable, que el sobrecost \u00e9s m\u00ednim i que ha de ser assumible per reduir el seu impacte mediambiental i maximitzar el benefici social. Aix\u00f2, de nou, trasllada tota la responsabilitat a l\u2019arquitecte, que ha de remoure cel i terra per, amb aquest petit marge, negociar amb industrials, buscant solucions que optimitzin la construcci\u00f3 i permetin construir amb materials naturals de baix impacte sense un sobrecost que comprometi la viabilitat del projecte. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si hem superat b\u00e9 la primera barrera i si estem prou conscienciats i compromesos per dur a terme aquesta lluita sense decaure.    <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quin consell donarien a joves arquitectes que volen especialitzar-se en arquitectura sostenible i bioclim\u00e0tica? Per on haurien de comen\u00e7ar la seva formaci\u00f3 i carrera? <\/strong><\/p>\n<p>A la nostra p\u00e0gina web tenim una recopilaci\u00f3 de totes les formacions clau, aix\u00ed com dels llibres essencials que m\u00e9s ens han inspirat. Est\u00e0 tot recollit a l\u2019article \u201c<a href=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/research\/recursos-de-aprendizaje\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Guia de Recursos d\u2019Aprenentatge<\/a>\u201d <\/p>\n<p>Hi trobareu tots els enlla\u00e7os actualitzats tant a cursos de bioconstrucci\u00f3 (nosaltres ens vam formar a l\u2019Instituto Espa\u00f1ol de Bioconstrucci\u00f3n, que t\u00e9 un programa adaptat de l\u2019Institut Alemany de Baubiologie), per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha formacions en bioclimatisme i consum nul, de les quals recomanem especialment aquelles que s\u00f3n dirigides pels integrants de Societat Org\u00e1nica, la principal consultoria bioclim\u00e0tica del nostre pa\u00eds i col\u00b7laboradors habituals nostres des de l\u2019inici.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable obrir el camp de mires i formar-se i entendre la gravetat de l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica en qu\u00e8 estem immersos des del punt de vista de la ci\u00e8ncia, mitjan\u00e7ant llibres com El planeta inh\u00f2spit, de David Wallace-Wells, un llibre imprescindible per entendre el moment hist\u00f2ric que afrontem com a humans i adonar-nos que, si no transformem les nostres societats des de tots els \u00e0mbits, no hi ha manera de sobreviure al nostre planeta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al seu n\u00famero 192 de novembre de 2024, la revista Proarquitectura ha publicat, al seu n\u00famero impr\u00e8s especial A\u00efllament T\u00e8rmic, una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio sobre com l\u2019arquitectura pot liderar la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":10295,"template":"","class_list":["post-10294","noticias","type-noticias","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v28.1 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>Entrevista a la revista Proarquitectura | Slow Studio<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Al seu n\u00famero de novembre, la revista Proarquitectura ha publicat una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a la revista Proarquitectura | Slow Studio\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Al seu n\u00famero de novembre, la revista Proarquitectura ha publicat una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Slow Studio\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/slowstudio.es\/\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1831\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@slowstudio_es\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"20 minuts\" \/>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a la revista Proarquitectura | Slow Studio","description":"Al seu n\u00famero de novembre, la revista Proarquitectura ha publicat una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista a la revista Proarquitectura | Slow Studio","og_description":"Al seu n\u00famero de novembre, la revista Proarquitectura ha publicat una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio.","og_url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura","og_site_name":"Slow Studio","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/slowstudio.es\/","og_image":[{"width":1831,"height":1200,"url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@slowstudio_es","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"20 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura","name":"Entrevista a la revista Proarquitectura | Slow Studio","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news.jpg","datePublished":"2024-12-06T16:08:45+00:00","description":"Al seu n\u00famero de novembre, la revista Proarquitectura ha publicat una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura#primaryimage","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/proarquitectura-slow-studio-portada-news.jpg","width":1831,"height":1200},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/news\/entrevista-a-la-revista-proarquitectura#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Estudio de Arquitectura Sostenible","item":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/nova-llar"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Entrevista a la revista Proarquitectura"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#website","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca","name":"Slow Studio","description":"Estudio de arquitectura e investigacio\u0301n. Proyectos ecolo\u0301gicos y sanos.","publisher":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#organization","name":"Slow Studio","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/slowstudio.png","contentUrl":"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/slowstudio.png","width":2782,"height":764,"caption":"Slow Studio"},"image":{"@id":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/slowstudio.es\/","https:\/\/x.com\/slowstudio_es","https:\/\/www.instagram.com\/slow.studio\/","https:\/\/es.linkedin.com\/company\/slowstudioarquitectura"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticias\/10294","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticias"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticias"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10295"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.slowstudio.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}