![\"\"](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/entrevista-revista-arquitectura-sostenible.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
La Revista Arquitectura Sostenible<\/a> publica una entrevista a Laia Montserrat, arquitecta i responsable de comunicaci\u00f3 de l’estudi, sobre la tasca de l’estudi en relaci\u00f3 amb la conscienciaci\u00f3 i implementaci\u00f3 dels principis de l’arquitectura sostenible.<\/p>\n <\/p>\n Com i quan neix l’estudi d’arquitectura?<\/strong><\/p>\n V\u00edctor Verg\u00e9s i Jade Serra s\u00f3n els fundadors de Slow Studio. Comparteixen tres fills i la visi\u00f3 que l’arquitectura \u00e9s compatible amb un estil de vida sostenible i familiar. Despr\u00e9s d’aprendre d’alguns dels millors experts en bioconstrucci\u00f3 a Espanya i Alemanya, la parella va fundar la seva primera empresa arquitect\u00f2nica: Slow Home (2012-2019). Inicialment dissenyada per assumir enc\u00e0rrecs de mitjana i petita dimensi\u00f3 en l’\u00e0mbit dels habitatges unifamiliars saludables, Slow Home va veure cr\u00e9ixer tant el seu equip com els seus enc\u00e0rrecs, en nombre i escala, arribant a afrontar grans projectes residencials plurifamiliars. <\/p>\n Al llarg dels anys, han pogut consolidar la seva pr\u00e0ctica, col\u00b7laborar amb una gran varietat d’especialistes i implementar un equip de recerca intern. Aquesta enriquidora experi\u00e8ncia de creixement va evolucionar fins a assolir el concepte i l’estructura actuals de Slow Studio. <\/p>\n <\/p>\n Com \u00e9s la vostra metodologia a l’hora d’afrontar els projectes?<\/strong><\/p>\n La nostra metodologia es basa en un enfocament integral i personalitzat, comen\u00e7ant amb una an\u00e0lisi detallada de l’entorn i les necessitats del client. Dissenyem projectes sostenibles basats en els principis de l’arquitectura bioclim\u00e0tica, per reduir la demanda energ\u00e8tica, i seleccionem materials de baix impacte ecol\u00f2gic, per crear ambients saludables. Paral\u00b7lelament, el nostre equip de recerca i desenvolupament treballa en la innovaci\u00f3 cont\u00ednua, millorant les nostres t\u00e8cniques i compartint coneixement a trav\u00e9s de la nostra plataforma Slow Research. Executem els projectes amb rigor, sempre enfocats en la sostenibilitat, la salut i la qualitat de vida. <\/p>\n <\/p>\n Quins aspectes teniu en compte en la selecci\u00f3 de materials de construcci\u00f3 per garantir-ne la sostenibilitat?<\/strong><\/p>\n Valorem especialment el seu impacte ambiental i la seva capacitat per contribuir al benestar de les persones. Prioritzem materials respectuosos amb el planeta, aquells amb una petjada ecol\u00f2gica redu\u00efda, que no requereixen combustibles f\u00f2ssils en la seva transformaci\u00f3 i provenen de fonts renovables o abundants. Utilitzem materials naturals, com la terra, la pedra, la fusta, les fibres vegetals, el suro<\/a> i l’argila. Aquests recursos posseeixen propietats, com la higroscopicitat i la transpirabilitat, que garanteixen espais lliures de t\u00f2xics, promovent aix\u00ed el confort i la salut dels seus ocupants. <\/p>\n Per contra, evitem materials altament industrialitzats, com el formig\u00f3, l’acer i els pl\u00e0stics, que no nom\u00e9s tenen un elevat impacte mediambiental i altes emissions de carboni, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n menys amables amb les persones, ja que no s\u00f3n transpirables i poden contenir processos qu\u00edmics nocius per a la salut.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Existeix algun material sostenible pel qual sentiu predilecci\u00f3? Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n La fusta, ja que \u00e9s un recurs renovable, extremadament vers\u00e0til i durador. Pot tenir m\u00faltiples aplicacions, des de paviments, paraments, marcs de tancaments i fa\u00e7anes, fins a cobertes i, especialment, estructures d’edificis. \u00c9s un dels pocs materials de construcci\u00f3 que, juntament amb les fibres vegetals, \u00e9s completament renovable. <\/p>\n Una innovaci\u00f3 destacada en aquest camp \u00e9s l’\u00fas de fusta industrialitzada estructural, com el CLT (Cross-Laminated Timber<\/em>), que permet resoldre l’estructura dels edificis de manera eficient i sostenible. De la m\u00e0 de la prefabricaci\u00f3, aquest m\u00e8tode redueix significativament els temps de construcci\u00f3, millora l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i optimitza el consum de materials, fent que els processos constructius siguin m\u00e9s sostenibles. <\/p>\n A m\u00e9s, la fusta t\u00e9 la capacitat de suportar millor la calor que altres materials, com l’acer, cosa que desmenteix el mite que les construccions de fusta no s\u00f3n resistents. Gr\u00e0cies als aven\u00e7os en protecci\u00f3 contra incendis, avui dia les estructures de fusta s\u00f3n segures i duradores. <\/p>\n Tamb\u00e9 valorem els derivats de la fusta, com el suro, les fibres de fusta i la cel\u00b7lulosa<\/a>, que ofereixen excel\u00b7lents propietats d’a\u00efllament ecol\u00f2gic. Aquests materials s\u00f3n renovables, naturals i molt m\u00e9s duradors que els a\u00efllaments pl\u00e0stics, cosa que els converteix en opcions ideals per construir de manera sostenible i saludable. <\/p>\n <\/p>\n La filosofia del vostre estudi \u00e9s \u00abdissenyar espais per a una vida\u00bb. \u00c9s possible millorar la qualitat de vida de les persones a trav\u00e9s de l’arquitectura sostenible? <\/strong><\/p>\n \u00c9s absolutament possible. Dissenyar espais per a una vida significa crear entorns que no nom\u00e9s siguin sostenibles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 promoguin el benestar f\u00edsic, mental i social dels seus ocupants. <\/p>\n La llar t\u00e9 un impacte directe en el nostre benestar, at\u00e8s que passem el 90% del nostre temps en interiors. Perqu\u00e8 un espai sigui veritablement saludable ha de considerar deu factors clau: temperatura, humitat, ventilaci\u00f3, qualitat de l’aire i de l’aigua, soroll, il\u00b7luminaci\u00f3, camps electromagn\u00e8tics, entorn natural i comunitat. Aquests factors s\u00f3n essencials per assegurar un entorn que afavoreixi la salut integral. <\/p>\n Per tant, internament, \u00e9s crucial mantenir una temperatura i humitat adequades, assegurar una bona ventilaci\u00f3 i evitar contaminants en l’aire i en l’aigua. Tamb\u00e9 controlem els nivells de soroll, optimitzem la il\u00b7luminaci\u00f3 natural i artificial, i minimitzem l’exposici\u00f3 a camps electromagn\u00e8tics. Aquests aspectes no nom\u00e9s milloren l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i redueixen l’impacte ambiental dels edificis, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribueixen directament al confort i la salut de qui habita els espais que dissenyem. <\/p>\n Des d’una perspectiva externa, aprofitem les condicions clim\u00e0tiques naturals a trav\u00e9s del disseny bioclim\u00e0tic. A m\u00e9s, emprem materials de construcci\u00f3 naturals i de baix impacte ecol\u00f2gic, i integrem l’habitatge amb la natura, respectant la biodiversitat i creant espais que mantinguin una connexi\u00f3 amb l’entorn natural. <\/p>\n <\/p>\n Heu desenvolupat projectes en entorns urbans i rurals, quines dificultats implica la integraci\u00f3 dels principis de l’arquitectura sostenible en cadascun d’ells?<\/strong><\/p>\n En els entorns urbans, tot i que cada vegada hi ha m\u00e9s consci\u00e8ncia sobre la necessitat de renaturalitzar les ciutats i incloure espais verds i biof\u00edlics, encara queda molt per fer. La majoria de les ciutats estan dissenyades per al tr\u00e0nsit rodat i canviar aquestes din\u00e0miques requereix, m\u00e9s que d\u00e8cades, anys. Alguns problemes, com les illes de calor, l’escassetat d’aigua i la gesti\u00f3 de residus, es produeixen a gran escala i \u00e9s urgent abordar-los. <\/p>\n No obstant aix\u00f2, la densificaci\u00f3 derivada d’edificis plurifamiliars en \u00e0rees urbanes pot ser un avantatge, ja que permet una major efici\u00e8ncia en l’\u00fas de recursos i energia. En generar espais comuns, les estructures compactes faciliten l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i permeten gestionar millor l’espai. A m\u00e9s, la rehabilitaci\u00f3 del parc constru\u00eft resulta crucial, ja que permet optimitzar l’\u00fas de materials ja existents i evita la demolici\u00f3 i el rebuig d’estructures, reduint significativament la petjada de carboni. <\/p>\n En els entorns rurals, la major disponibilitat de terreny i espai exterior ofereix oportunitats per integrar elements bioclim\u00e0tics, com patis o p\u00e8rgoles; sistemes de gesti\u00f3 dels recursos h\u00eddrics, com la captaci\u00f3 d’aig\u00fces pluvials i els paviments drenants; aix\u00ed com vegetaci\u00f3, que reguli la humitat i la temperatura, i horts, que garanteixin una major resili\u00e8ncia i autosufici\u00e8ncia. La menor densificaci\u00f3 facilita la implementaci\u00f3 d’aquestes solucions, alhora que afavoreix la connexi\u00f3 amb la natura. <\/p>\n En tots dos contextos, adaptar les solucions sostenibles a les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques de l’entorn \u00e9s crucial per superar aquestes barreres i promoure un desenvolupament equilibrat i respectu\u00f3s amb el medi ambient.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Quin projecte o projectes destacar\u00edeu especialment? Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n A Slow Studio hem realitzat projectes, com l’habitatge a Serra d’Ordal<\/a>, que representen un paradigma de disseny de consum nul<\/a>, centrat en la integraci\u00f3 de principis sostenibles, bioclim\u00e0tics i d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica. Ubicat en un entorn rural a prop de Barcelona, l’habitatge s’organitza al voltant d’un pati central, que maximitza la captaci\u00f3 solar i promou la ventilaci\u00f3 creuada. <\/p>\n Constru\u00efda amb materials naturals, com terra compactada, suro i fusta CLT, la casa a Serra d’Ordal utilitza estrat\u00e8gies bioclim\u00e0tiques per mantenir el confort t\u00e8rmic sense sistemes actius de climatitzaci\u00f3. La gesti\u00f3 de l’aigua inclou la recollida d’aig\u00fces grises i pluvials per a reg i neteja, complementant aix\u00ed un disseny orientat cap a l’autosufici\u00e8ncia i la reducci\u00f3 de l’impacte ambiental. <\/p>\n <\/p>\n Existeix un coneixement real i est\u00e8s entre els professionals del sector sobre la import\u00e0ncia de la sostenibilitat en la construcci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Tot i que hi ha un creixent inter\u00e8s i alguns exemples destacats, a Espanya encara falta una conscienciaci\u00f3 i implementaci\u00f3 real dels principis de l’arquitectura sostenible. Avui dia, \u00e9s com\u00fa que molts materials s’etiquetin com a \u00abecol\u00f2gics\u00bb o \u00abverds\u00bb simplement perqu\u00e8 una part del proc\u00e9s productiu s’ha millorat, per\u00f2 en el context de l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica actual, \u00e9s crucial ser rigorosos i responsables en les nostres accions. <\/p>\n La construcci\u00f3 continua dominada per decisions econ\u00f2miques, on prima el benefici personal abans que el b\u00e9 com\u00fa. La petjada ecol\u00f2gica de materials com el formig\u00f3, l’acer i els pl\u00e0stics \u00e9s enorme, contribuint a augmentar les emissions de CO2 del sector, que representen el 40% del total mundial. <\/p>\n A nivell europeu, s’estan comen\u00e7ant a implementar regulacions, com la nova Directiva d’efici\u00e8ncia, que a partir del 2028 limitar\u00e0 les emissions en la construcci\u00f3. No obstant aix\u00f2, fins que aquestes regulacions siguin m\u00e9s estrictes i generalitzades, \u00e9s dif\u00edcil esperar que promotors i constructors decideixin per si mateixos reduir els seus beneficis econ\u00f2mics en favor de construir amb materials sostenibles i naturals. <\/p>\n Per aix\u00f2, nosaltres no nom\u00e9s desenvolupem projectes de m\u00ednim impacte, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ens comprometem amb la recerca i divulgaci\u00f3 per promoure un canvi de mentalitat en el sector. A trav\u00e9s de la nostra plataforma Slow Research<\/a> busquem connectar i educar col\u00b7legues i professionals, amb l’objectiu d’avan\u00e7ar junts cap a una construcci\u00f3 m\u00e9s sostenible i responsable. <\/p>\n <\/p>\n![\"Usos](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/Usos-del-contralaminado-en-madera-CLT.jpg\")
<\/p>\n![\"Fa\u00e7ana](\"https:\/\/www.slowstudio.es\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/corbera_pasiva_portada_nou.jpg\")
<\/p>\n